Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘ICV’

Pel que fa a la resta de formacions, les grans, les que importen poc a dir que no hagin dit els politòlegs, periodistes, i  altres opinadors professionals. Però com a final de campanya..

El PSC té un bon candidat. Si més no millora el nivell de l’actual direcció. Ho té cru per vendre el gèenro, però si no es dedica a ll’europarlamentarisme, podria substituir  a alguns dels actuals dirigents.  Probablement no tindrà la caiguda que pronostiquen. Intentarà vendre un triple empat com un èxit.  Però cal veure 10 anys enrere.

CiU  espera repetir resultat. Empatar ja li està bé, si ho pot vendre com que no es repetirà a les catalanes. Tremosa és un professional de l’europarlamentarisme.  Millor aquí de de conseller d’Economia

PP. Jo de gran vull ser com Santiago Fisas. Ser ric i anar a treballar a Estrasburg o pels puestus.  El PP passa de Catalunya, atés que els seus votants estan amortitzats. Fisas és un senyor estupendo, molt ben educat i simpàtic, que aixó de la campanya electoral, doncs, “lo conlleva”. Diumenge fitxa i cinc anys més

ERC. Curiós,  la primera victòria des de la II República i no la podran gaudir salvatgement tot pensant en si això para o accelera el procés.  Si guanyen, i si guanyen per molt caldrà veure  les tertúlies mesteàries dilluns, dimarts, dimecres…

ICV. Ha nascut una estrella. Urtasun. Molt bé als debats. Veurem si arriba a tenir el club de fans de Romeva. Pot ser l’etern cap de files dels ecosocialistes a Europa o esdevenir conseller d’afers exteriors en una gene independent i tripartita. Si no d’aquí 6 anys rellevarà a Herrera.

D’altra banda. Ha nascut una altra estrella @senyoraupyd. Francament si només la llegeixes semblava una intel·lectual, antropòloga i tal. Quin tros d’especímen d’upper Diagonal. Si us plau, que es presenti a les municipals

Read Full Post »

Les municipals d’enguany semblen una segona volta de les autonòmiques del 28N per a l’esquerra i en especial per a l’esquerra del PSC si bé en aquestes eleccions ERC i ICV s’han de medir amb les CUP i l’esquerra localista.

  • ERC: Ho té magre. D’una banda perdrà força votant ultraindependentista que avantposa l’eix nacional sobre el social. Molt probablement anirà a SI, excepte si aquests votants tornen a ERC per allò del vot útil. Tot i re-aliar-se amb Ri.Cat dubto que els votants reagrupats (no els liders) tornin a la casa mare si poden votar a SI… o a les CUP. Fins i tot hi ha qui votarà ùtil a CiU per fer fora el PSC. Però també pot perdre part del seu electorat que es defineix com d’extrema esquerra si té la possibilitat de votar a les CUP. Vora un 15% del seu electorat estaria temptat. Com el PSC surt a aguantar i esperar el proper congrés per definir una nova estratègia.
  • ICV EUiA Perdrà vots tot i que menys que els seus excompanys del Tripartit. Pot rebre vots dels emprenyats del PSC que busquen unes polítiques més d’esquerres. Però també perdrà desencissats que s’abstindran per una banda i patirà al mateix temps  una fuga de vots cap a les CUP per l’altra. Recordem que gairebé un 50% dels seus electors estan a favor de la independència. Algun vot hi pescaran les CUP. Pensem també que perd suport a algunes zones de l’Entesa pel Progrés Municipal. Potser númericament en vots no sembla gaire, però sí en escons i presència territorial.

Cartell del 36

  • CUP: Crec que amb la PxC donaran la campanada. Això vol dir més que doblar regidors i enfilar-se als 50mil vots. Poc, és cert, quantitativament però simbòlicament força important. Important, atès que venen del no-res, perquè faran mal a la resta i pel potencial de creixement que tenen.
  • Esquerra muncipalista: Els alternatius del Vallès, principal força independent d’esquerres anirà de baixa, fins hi tot a Sabadell on competiran amb les CUP i ICV per fer fora Bustos. Està per veure què faran altres forces com els d’Alternativa per la Garrotxa, etc. En general aniran a la baixa excepte la Gent de Gramanet. Força que possiblement tiri del carro per a altres ciutats de l’AMB en properes cites electorals. A l’interior, però, aquestes formacions oden ser canibalitzades per les CUP.
Que Karl Marx reparteixi sort.

Read Full Post »

Mogudes a EPM

Novetats a l’Entesa pel Progrés Municipal, que com sabreu forma part de la coalició Inciativa per Catalunya Verds. Partit integrat o marca blanca en els seus origens, no repetirà els resultats de 2007.

67 regidors dels 456 d’ICV i 14 alcaldies són els seus arguments.

Comencem per Arenys de Munt. El seu actual alcalde, Carles Mora, prova fortuna a les catalanes amb Reagrupament, amb magres resultats. No es tornarà a presentar ni ell ni Arenys de Munt 2000.  Sembla que no hi ha hagut temps per crear una secció local d’ICV  per presentar una llista electoral. Qui s’emportarà els 871 vots (25 %) de la coalició. ERC? PSC? CUP? CiU?. Veurem…

D’altra banda, es passen a Acord Municipal (ERC) tant l’expresident d’EPM, Jordi Fàbrega alcalde de Sant Pere de Torelló (85% dels vots), com Marie Kapretz a Cercs. Marie serà la candidata de Clam. Via e-mail ens exposa els seus motius:

Per mantenir-te informat del que passa a Cercs, volia dir-te que aqui sumarem per a AM, ja que devant del panorama polític local ens cal una infraestructura política comarcal ben feta, i amb els canvis que ha hagut a en EPM a nivell organització, això ja no estava garantit ( des d’el meu punt de vista).

Bé, amb en Jordi Fàbrega ens coneixem molt i hem estat junts a l’ull del hurracà quan els canvis ideològics que han anat fent les enteses i que han quedat reflectits en el la composició de la nova direcció.
Una mica els moviments d’ell i meu cap a ERC i AM han anat en paral·lel; en el meu cas, perquè m’ha semblat el més adient i coherent pel municipi de Cercs.

Font : EPM

I a la Garrotxa, els de  l’Alternativa x la Garrotxa deixen ICV. En part pel tema de  les consultes sobre la independència. Així ho comenta el seu cap de llista Raül Massanella. 1222 vot, el 4,78%, 5 regidors d’ICV.

Problemes, doncs, per Joan Herrera pel que fa a la Catalunya no metropolitana. En parlarem a partir del 23.

Read Full Post »

S’apropa el 10-A la consulta sobiranista a Barcelona i Dolors Camats ha declarat que hi participarà votant afirmativament. Aquesta notícia era el detonant que ens calia per treure aquest post del calaix del onworking.

És Iniciativa un partit independentista? Recordem el programa electoral

Proposta 23

Estratègia d’ICV-EUiA davant de la sentència del Tribunal Constitucional. Pla per a l’autogovern per recuperar l’Estatut; reforma de la Constitució en un sentit federal i plurinacional; i exercici del dret a decidir, en cas de negativa de l’Estat a la reforma constitucional.

Proposta 24

Reformar la Constitució en un sentit federal i plurinacional. Ple reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat. Reconeixement del dret a l’autodeterminació.

ICV és doncs un partit nacionalista (creu en la pluralitat de nacions), creu en el dret d’autodeterminació, aposta pel federalisme.. tot i queeee no descarta anar més enllà.  Aquesta és la postura oficial, però tal com assegura la Camats a ICV hi ha més independentistes (de què sinó l’afegitó del dret a decidir?)

Ricard Gomà també ha dit que votaria a favor de la independència i Raül Romeva ja ho feu  a la consulta de Sant Cugat. En hi ha més? Les enquestes diuen que molts més. I encara en trobaríem més a l’EPM tot i la baixa de Jordi Fàbregas i Carles Mora. Curiosament s’hi han distançat Joan Herrera (exMDT) i Laia Ortiz (ex Bloc d’estudiants Independentistes)

Indepes a ICV

Alguns aclariments

  • El CIS només inclogué la pregunta sobre la independència el 2001. Mai més. Les dades sobre partits les ha extret Marc Belzunces. LV és La Vanguardia, EP el Periòdico, Rac1 té el seu racòmetre i la SER el Sermòmetro. Lap és l’enquesta del Laporta
  • A l’any 2001 les dades son per ICV només (vot de 1999) per a EUiA les dades eren 13.3% sí i  73,3% no. Des llavors no tenim dades separades
  • A principis de segle ICV estava dividida en tres terços: sí, no i abstenció/no sé

Així, el no a la independència guanyaria el 2001 CIS, el 2009 LV, i LV maig de  2001 (41% si, 51% no)  Pel que fa a la resta guanyaria el sí.  O només hem aconseguit les dades del sí.

Cal afegir que en altres apartats com els sentir-se més espanyol, més català o tant és les dades són molt semblants a ERC i quasi idèntiques a CiU. I en aquest aspecte es troba en una situació semblant a la de CiU amb un electorat més independentista que la cúpula i amb unes formacions polítiques (SI i CUP) fent OPES al seu electorat.

De la mateixa manera que CiU, tot i que aquests van donant lliçons de patriotisme, no sabem cap on es decantarà.

Read Full Post »

Fa temps vaig llegir un post on es parlava de les diferències entre votants d’ICV i d’ERC. De les diferències geogràfiques. Semblava ser, no he trobat l’enllaç, que ERC guanyava (en general) als ecosocialistes en les localitats de menys de 100.00 habitants. Els d’ICV treien més vots que els republicans en localitats de más de 100.000. I hi havia un empat (tècnic) al cap i casal.

Donc bé, Gràcies a Marc Belzunces, geòleg de professió i activista a estones lliures, ho podem comprovar. El senyor Belzunces ha mapejat els resultats electorals de les darreres eleccions i aprofitant-nos descaradament del seu curru us presentem aquesta comparativa:

Font: l’Holocé estant

Com podeu veure els mapes semblen complementar-se a grans trets.

Exceptuant dos punts negres per a les esquerres a la Vall d’Aran i al sud-oest de les Terres de l’Ebre. Hi ha també zones comunes, on ambdos formacions treuen força bons resultats (relatius) com les comarques de la Ribera d’Ebre i el Priorat o el Pallars Sobirà.

La resta, com veieu, sembla complementar-se tal com assenyalàvem  al principi. Afegint-hi els catalanistes del PSC… aquest mapa dóna la raó a Carod-Rovira?

O potser li dóna la raó a Jordi Muñoz (parla de les eleccions de 2006:

L’escenari que dibuixen aquestes dades apuntaria, per tant, al final d’un model de competència centrat en dos pols, hegemonitzats per CiU i PSC i complementats per forces molt més petites i, fins a cert punt, subsidiàries de les dues grans formacions -–Esquerra i ICV-EUiA– per passar a un de més complex, format per quatre pols polí-tics ben diferenciats –CiU, PSC, Esquerra/ICV-EUiA i el pol que comencen a compartir PP/C’s.7

L’enllaç aquí

Read Full Post »

En el passat post parlàvem de les tenses relacions (o no!) entre ICV i IU, que si es vol ja hi eren en temps del PSUC / PCE. No cal recordar que el PSUC fou un dels pocs partits comunistes que no tenia  un estat com a referència geogràfica. Més que pel sobiranisme, el seu caràcter Unificat el feia atractiu per a la III Internacional. Però no fou l’únic cas. A altres llocs del món hi sorgiren partits comunistes, independentistes o independents, al marge de partit mare.
Comencem per dos llocs que han tingut els seus respectius referèndums d’independència: Illes Fèroe (1947) i Quebec (1980 i 1995)

  • Partit Comunista del Quebec. Creat als anys 20, ja fou rebutjada la possibilitat d’entrar a la III Internacional en existir el PC del Canadà.  Entre 1941 i 1959 es digué Partit Obrer Progressista per esquivar les lleis anticomunistes. Es veu que al Canadà no tenien Audiencia Nacional. Sempre ha demanat el SI a la independènica en els diversoso referendums. Actualment integra la coalició roig-verd-violeta sobiranista i altermudialista Quebec Solidaire, la qual té un diputat a Montreal.
  • Partit Comunista de les Illes Fèroe. Entre 1975 i 1993 aquests illes tingueren el seu corresponent partit comunista que tingué bones relacions amb els comunistes danesos, senes formar-ne part.

Partit Comunista del Quebec

Un cas curiós és el del Partit Comunista Francès que als anys 50 incità es seves seccions d’ultramar a independitzar-se. Tenim doncs:

  • Partit  Comunista Guadalupeny. Autonomista, més o menys coaligat amb el PCF fins que es fongué als 90, en el Partit Progressista Democràtic Guadalupeny.
  • Partit Comunista Reunionenc. Amb un diputat al Parlament francès es declara autonomista. No sempre han estat bones les relacions amb el germà de l’Hexagon, fins al punt de deixar el grup comunista al Parlament durant gairebé 10 anys.
  • Partit Comunista Martiniquès. Autonomista

Altres partits que sí han lluitat per la independència…

  • Partit Comunista Bretó. Maoista-Guevarista i ultraminoritari voli lligar la lluita revolucionària i la d’alliberament de Bretanya. Res a veure amb el PCF.
  • Partit Comunista del Tibet. Fundat l’any 1939 per Phuntsok Wangyal tenia com a objectiu la creació d’un Tibet independent i socialista. El 1949 ha de demanar ajuda militar per a la seva guerrilla als comunistes xinesos que l’obliguen a dissoldre el seu partit dins el PCX. Acabà a la presó.

Ens hem, limitat als partits comunistes estrictes. Hi ha més casos, lògicament, de marxisme sobiranista  com el Partit Socialista Escocès (no laborista), o el Manca Naziunale, representants d’Olivier Besancenot a Còrsega. O el fotimer de socialistes d’alliberament de les colònies franceses.

Cal remarcar que el Partit Comunista Britànic no té delegació a Irlanda del Nord, que cedeix al Partit Comunista  Irlandès, com la selecció, comú al nord i al sud.

Podeu afegir-ne més als comentaris.

Read Full Post »

Una noticía que ha passat força desaparcebuda en el debat polític ha estat la creació del partit Iniciativa d’Esquerres a les Balears. Un partit germà d’Iniciativa per Catalunya i Iniciativa del Poble Valencià. Germà també dels Verds d’Andorra. Només queda, doncs, una Iniciativa pel Rosselló i una Iniciativa per la Franja per tenir la cole completa.

El suport a aquestes formacions, i la possibilitat  de crear un espai afí a ICV amb altres formacions de fora els PPCC (CHA, Paralelo 36) ha emprenyat a sectors d’IU que ja estaven emprenyats per la inclusió de Raül Romeva al grup dels Verds i no l’Esquerra Europea.  Fins i tot algú tan ponderat com Hugo Abarca ho criticà. A tot això, la futura candidatura  unificada (miracle!) dels Verds, amb López de Uralde,  complica el panorama. De moment no hi ha espai per a una altra formació política, assegura Salomé García a Público

En Madrid no hay más alternativas con posibilidades. Al menos no hasta ver si cristaliza el tibio amago de los ecosocialistas catalanes de ICV por construir una plataforma de izquierdas

Per no parlar de l’existència de nacionalistes espanyols a les files d’IU que sota l’excusa de la solidaritat, etc reneguen de l’independència política d’ICV i EUiA i del catalanisme en general al més pur estil jacobí.

No seria la primera vegada que trenquen. Per no parlar a de l’època del PCC i el PSUC. Existeix aquest perill, al meu parer si analitzem algunes declaracions de la nova direcció d’IU

Fora bo recordar algunes dades electorals.

Europees 1999

  • ICV 156.471
  • EUiA 58.977

Legislatives 2000

  • ICV 119.401
  • EUiA 75.091

Municipals 1999

  • ICV 230.015
  • EUiA 57.698

Parlament 1999

  • ICV (només  BCN*) 78.441
  • EUiA 44.454 en tota Catalunya

*A la resta s’integraren a les candidaturas del PSC

Si trenquen IU i ICV, EUiA tornaria a quedar-se fora del Parlament com els companys gallecs, mentre que ICV obtindria magres resultats.

Una hipotètica ruptura d’ambdues formacions on hi caben des de jacobins com Rafa Hortaleza o independentistes com Lluis Suñé, suposaria alguna cosa més que una ruptura política. Les indpendències bàltiques i iugoslaves van començar quan es dividí l’esquerra.

D’altra banda, amb un mínim d’independentistes  del 35%  (CIS) i un màxim que arriba al 68% (La vanguardia, juliol 2010) al partit, un perill no gens menyspreable per ICV són les CUP.  I també, pel seu vessant més “radical”, una limitació al creixement d’una EUiA en solitari.

I per acabar unes reflexions d’en Josep Ramoneda

La situación de Iniciativa también es paradójica. Su electorado probablemente es el que está más satisfecho con el tripartito. En cambio, su presencia en el Gobierno espanta a muchos votantes potenciales, especialmente, del PSC. Su opción ha sido siempre el gobierno catalanista de izquierdas. Si éste no sale, volverá a la oposición porque no tiene ninguna alianza alternativa posible. Pero un partido bastante ideologizado y con una base electoral modesta, pero fiel, debería adaptarse fácilmente a pasar al otro lado de la barrera. Aunque, cuando se ha probado el poder, dejarlo siempre duele.

Properament més sobre el tema roignacional

Read Full Post »

Older Posts »