Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Montserrat Nebrera’

No per anunciat deixa de ser més trist. Montserrat Nebrera, no seurà a l’edifici del Parc de la Ciutadella. Només 2187 catalans l’han votat com a Alternativa de Govern. Ha quedat classificada per sota dels leninistes del PCPC i per sobre dels antiabortistes del PFyV. Molt lluny, llunyíssim dels 20-30 mil  vots que li varem pronosticar. I fins i tot per sota dels 4mil dels Conservadors de Catalunya de l’any 1980.

I ara què? Potser optarà  a l’alcaldia de Granollers on té, diuen, el suport més gran.

Segell cedit per Higini Herrero

Els resultats són prou contundents, però, té vigència la seva proposta? Potser tenia sentit quan el govern d’esquerres dominava la Generalitat i els ajuntaments, i semblava que per força temps. Llavors crear un “front d’ordre” com a alternativa tenia sentit. Bàsicament plantejava bandejar la qüestió nacional (deixant fora els sobiranistes i espanyolistes més recalcitrants) i centrar-se en les qüestions socials, econòmiques, de seguretat, etc. Però la sentència del TC s’endugué la proposta de MN. CiU es convertí en alternativa de govern per a molta gent, començant per part de l’electorat socialista i el PP s’enrocà en l’espanyolitat i la xenofòbia.

Montse Fail!!

Posem els claus al seu taüt polític sense clavar-li una estaca. No sigui cas que algun dia CiU tombi per la vessant sobiranista de veres i part del seu electorat nacional-autonomista, així com UDC, vagin mancats de líders mediàtics.

Nebrera, recordem també, perdè el Congrès del PPenC i inaugurà una onada de Kikis, nom amb el que es coneix a Debate Callejero les desercions de la formació conservadora (i més enllà)  A dia d’avui ja s’han anat del PP, Álvarez Cascos (amb el seu Foro Asturias) ; Jaume Font  ( Lliga Regionalista Balear)  i Alfredo Preñanosa i el seu projecte de crear un partit a Cardedeu  un cop expulsat del PP per autodeterminista.

Montse marca el camí, atés que FAC també ha parlat d’una alternativa de gobierno

Finalment, potser, deixarem de parlar d’ella en aquest bloc, com molta gent ens retreu.

Això si, si més no a Canal Català, podrà seguint la seva carrera de  tertuliana.

Read Full Post »

Entre la dreta extrema (i viceversa) i el centre (o qui diu que ho és) sembla que no hi ha més espai que el Partit Popular en Catalunya i Convergència i Unió (independentment que aquest també ocupi l’espai de centre).

Com a molt hom pot parlar de la Popuvergència, és a dir el conjunt d’electors que voten a l’opció de dretes amb més possibilitats de guanyar en cada elecció. I tant els fot la senyera ja que es guien per la cartera. I tant els fot la llengua, els matrimonis gais, l’avortament, etc. A les generals voten al PP i a les autonòmiques a CiU, segons convingui.

Enguany tenim l’oportunitat de votar una altra opció conservadora. Emocionats estem de pensar que la Montserrat Nebrera es presenta per ser la Molt Honorable

 

Nebrera's project

Nebrera's project

Així com entrar al Parlament sembla bastant difícil, superar els resultats d’anteriors intents de forces de dreta per fer forat entre Convergents i Peperos està a l’abast de la professora de dret.

Nebrera, té a l’abast superar els 4.095 vots que  Conservadors de Catalunya obtingué el 1980. Des de llavors, res. Cap intent fins l’actual Alternativa de Govern.

Tampoc se’n va sortir la  la Lliga de Catalunya — Partit Lliberal Català (1977) a les legislatives del 77. Uns 20.109 vots. Montse els té a l’abast

No  té possibilitats, però, d’arribar als resultats d’Eduardo Tarragona, candidat independent  a senador per Barcelona, després d’haver estat procurador a Corts. Va treure al 355.479 vots.

Imatge cedida per Higini Herrero

Ara bé, quines possibilitats reals té la Montse?  Els seu tope, si en podem dir així, sería que tots els electors  del PPenC  votéssin  tal com ho feren els militants del PP. Recordem que MN conseguí el 43% dels vots al darrer congrés. Ipsum est això significaria uns 135.975 o bé uns 147.704 vots en les darreres autonòmiques. El 43% de l’electorat del PPenC. Més que els vots d’ERC al 84 o el PP al 88. Uns 6 0 5 escons.  Val, somiar és gratis.

Altra dada que podem recollir és la de votants del PP que en cas de referendum dirien SI a la independència de Catalunya. Un 10%. Podem pensar que preferirien un partit conservador autòcton (AdG) al PP. Això representaria si tots s’apuntessin entre 31 i 39mil vots. Masses?

Bé, des d’aquest bloc apuntem a una xifra entre 20 i 30mil vots. Algú en dóna més?

Entrevista:

Montserrat Nebrera: ‘Estem plantant la llavor’

Read Full Post »

Voliem acabar uns cosetes pendents abans de ficar-nos de ple a comentar les properes eleccions catalanes del novembre d’enguany. Que sí, que si el TC no la caga ben cagada, diu l’Honorable José Montilla que no avançarà les eleccions.
Haurem d’encetar  els temes de la campanya electoral, doncs, “hagut compte” que ja s’ha donat el xupinasu de sortida.
I aquest esdeveniment no és més que l’inauguració del compte de twitter d’e’n Joan Laporta.  Compte que és alguna cosa més que els rumors de la seva (molt probablement) web electoral ara per ara  en blanc.
Però és que ademés, la Montse (Montserrat Nebrera)  vol registrar un partit polític anomenat “Alternativa de Govern”.   Modestament nosaltres varem proposar el nom d’ Alternativa Catalana… quasi, eh!! Al març sortirem de dubtes.
I si no en teniu prou,  aquest dissabte sabrem si el nostre Haider català, Josep Anglada, es presentarà o no a les catalanes. 3 a 1 a que sí ho fa.
Qui també ho ha de decidir dissabte són els nois de Partit per Catalunya (PxCat)

I, abans de començar, els de Reagrupament ja han montat un sidral  de cal Déu. El resum: el del exreagrupat i exsocialista Miquel Jimenez

També s’anuncia que els d’UPyD a Charnegistan elegiran (a qui la Rosa digui?) el seus delegats a Catalunya. I el candidat a la Plaça de Sant Jaume. Hi haurà andanades d’hòsties si volen imposar a l’exciutadà Robles com a candidat en una de les delegacions magentes amb més bronques per reunió quadrada.

I esperem amb delit les propostes del Partit d’Internet

Comencem doncs amb les eleccions al F.R.A.B. Que els vagi de gust

Read Full Post »

Finalment se n’ha anat. La Montse, la Nebrera, del PP.
Carta

Finalment se n’ha anat. La Montse, la Nebrera, del PP. I ho ha fet acomiadants-se del sr. Rajoy amb aquesta bonica carta.

Resumim: Nebrera passà de les tertúlies de la tele a la política de la mà de Josep Piqué. Ingressà al PP com a fitxatge mediàtic i no ha decebut. Va prometre portar mil militants nous i no ho va fer, això sí, organitzà un sopar al marge del seu partit d’allò més xulo. Va comparar el matrimoni homosexual amb el matrimoni entre dofins i dones. per no parlar de l’accent cordobès. I, sobretot, ha posat a parir a la classe política en general, i als del seu propi partit en particular. Nebrera va arribar a tenir el suport del 43% dels militants del PP al darrer congrés d’aquest partit.

Fora del PPenC, es comenta que  farà un nou partit. Ja ho varem pronosticar aquí al FRAB. Si es què….

adhesions a la nebrera

Com sempre, si la Nebrera vol crear un partit (i com des d’aquet bloc hem defensat sempre) tenim uns quants noms que proporsar-li.

Alternativa Catalana, (Alter.Cat). Aquest nom tan combatiu té l’inconvenient de semblar la delegació catalana de Alternativa Española (AES). Bé, excepte el nacionalisme, ja ho podria ser.

PArtit Català d’Ordre, (PACO) Tot emulant la gran coalició de 1936, Lliga, CEDA i el que faci falta.

Organització Partidària de l’Unió dels Socialcristians (OPUS). Així el programa electoral es podria dir CAMINO… a la Generalitat.

Libertas. A veure si algun filantrop irlandès afluixa la mosca.

Unió del Poble Català, (UPC) tenint com a referent el seu homònim navarrès. Però sense pactar mai amb el socialistes. Bé, mai, mai… Ves a saber on acabarà el PSC buscant el vot del centre.

Convergència Popular Catalana (CPC) D’aquesta manera es deixa clar on es situa el partit.

Unió, Regeneració i Democràcia (URyD) Tothom està a favor de la Unió i la Democràcia. O gairebé tothom. Només cal anar canviant la 2a sigla  per anar titulant partits.. Unión, Anarquismo y Democracia, Unión Bolivarianismo y Democracia, etc, etc.

Catalunya dels Valors (CdV) A imatge i semblança, no de Déu, però si del partit italià anticorrupció.

Però, això de la Montse tindrà èxit? Imaginem-nos que el 43% dels vots dels congressistes corresponen amb el mateix porcentatge de supor tentre els votants del PP.  Entre 169mil i 139mil vots a les catalanes. Bastant més que C’s…. Si a més esgarrapa vots a CiU… Això en el millor dels casos.

En el pitjor dels casos i si s’obliden de certa xenofòbia que traspua la Montse podria comptar amb els 2.776 vots del Partit Familia i Vida

Però de quina mena de material estan fets els somnis nebreristes?

Una dreta autòctona que no sigui un receptor de faxos de Madrid, potser un dels principals problemes del PP a Catlaunya. Seria fer els somni dels Millan Mestre, Senillosa i cia.  Si podeu llei-vos el llibre de Joan B. Culla sobre la dreta espanyola a Catalunya

Un gran partit no nacionalista, és a dir que no entri en el debat nacionalista, que obviï la qüestió, aglutinant a l’electorat en uns valors dretans per sobre de la adscripció nacional, la llengua, etc. Obviament, aquest partit, cas de funcionar, no podria encabir ni els més ultranacionalistes del PP, ni els més sobiranistes de CiU. Ella mateixa ho ha reconegut.

Un partit força conservador en l’eix moral, en allò que fa referència al sexe i la mort. Penseu que el segon de la Super Montse era Santiago Gotor, cap del Foro  Arbil a Barcelona.

Un cert tuf xenòfob, i especialment, ainiisilàmic. La Super Montse no es talla a l’hora de dir que, potser, els immigrants prefereixen viure en guetos  o de queixar-se en un debat televisiu que als immigrants se’ls fa passar abans a les cues dels hospitals.  Si no acusen al personal mèdic de racista.  Im-pressionant.

D’altra banda hi ha qui compara la Montse amb Rosa Díez, cosa que des d’aqui ens oposem.

Primer perquè mentre la política vasca demana transversalitat en l’eix esquerra-dreta per bastir un partit nacionalista espanyol, la nostra Montse demana transversalitat en l’eix nacional  per bastit un partit conservador català.

Segon perquè la dona magenta va començar a criticar el partit després de perdre el congrés. Supermontse va comença a rajar des del minut 1 en que va entrar al PP. Ella té una missió que va voler realitzar dins el PP. Però si no pot ser dins, La Super Montse la realitzarà fora. És el seu destí i la seva missió.

Si la podrà completar, creant, presentant-se i sent votada és quelcom que veurem properament. De moment, ens haurem de conformar amb aquesta image:

Nebrera a hombros

Entrevistes:

Read Full Post »

Doncs quina merda! Si, un es passa tota una tarda analitzant els candidats a presidir del PP de Catalunya, un espera veure un congrés animat… i torna més-del-mateix.

Primer. La Nebrera i en Fernández-Díaz (dels Fernández-Díaz de tota la vida) sembla que volen pactar una candidatura conjunta contra el Sirera, segons ens informa El Periòdico

Segon. Sirera diu no abandona la cursa per tal de  ser elegit al president al congrès

Tercer. La direcció del PP estatal posa “ordre” (ni per a tu, ni per a mi) i vol que Alicia Sánchez Camacho) l’única cap de llista provincial que es quedà a l’atur el 9 de març sigui la presidenta del PP català

Quart. Sirera accepta

Cinquè. Ara la Nebrera s’emprenya i semba que es presentarà contra la llista oficial.

 

Però, què costava fer el congrés i llavors exposats els vots i els arguments sobre la taula fer les componendes? Doncs, no! Primer cal fer política de passadissos per després  fer votacions a la búlgara, o quasi.  Sembla que hi tinguin al·lergia a la democràcia interna. Fora!, Tongu!

Des del F.R.A.B: prenem partit per la Montse, i no cal dir que si no guanya, que provi amb ser presidenta de l’Operación Yunque a Kataluñistan.

Amb l’escó al Parlament, és clar.

Adenda:Nantros ja hem sigant l’adhesió al manifest de la Montse!!!!! Aquí en teniu la prova. (tots sigui pels dofins)

 

 

Read Full Post »

Publicat prèviament a Debate callejero l’1 de juny de 2008

Hombre, primarias, primarias, lo que se dice primarias no lo son, pero en Charneguistan hay 3 candidatos a presidir el PP de la zona. El titular quizá no tenga que ver mucho con el resto del artículo, pero anima a leer… como hacen en el Mundo.

En julio del presente se celebrará el Congreso del PP de Catalunya. Hay tres candidaturas para presidir el partido: la oficial, de Daniel Sirera ; la no-oficial, de Montserrat Nebrera y la institucional, de los hermanos Fernández Díaz. Todavía estan en la fase de arramb… de conseguir los avales necesarios.

 

No busquen grandes debates ideológicos entre las candidaturas, la batalla entre liberales y conservadores católicos y/o socialdemócratas es algo que está reservado a la cúspide del partido, o a su zona centro. Tampoco hay barones en Catalunya… como mucho hablamos de una descarnada lucha por ocupar el asiento de “marqués”. Tan solo la piqueísta Nebrera puede entenderse como algo parecido a una renovación de la delegación pepera en territorio comantxe.

No intenten pués, adjudicar filiaciones aguirristas, campsistas o marianistas. Aquí la cosa es mucho más modesta. En el programa de radio de sàtira política, minoría absoluta, le preguntaban a la imitación de Sirera a quien votaría en junio: si a Rajoy o a Esperanza. Respondió que estaba esperando la llamada de Génova para saberlo.

 

En un partido en el que, al menos visto desde fuera, domina la democracia militar ; lo normal era que se aclamase a taconazos a quien la dirección nacional tuviera a bien designar como candidato. Esta vez, sin embargo, la elección parece bastante abierta ya que Rajoy se ha negado a apoyar a una candidatura en concreto.

A falta de lo que ocurra en el congreso del PP estatal, el panorama es el siguiente:

Daniel Sirera. Anteriormente perteneciente al sector catalanista (ver foto infra) y más o menos piqueísta, en la actualidad debe su puesto a Zaplana y Acebes. Los que precisamente le auparon para que ofreciera a Piqué… una oferta que no podía rechazar.

 

Enfrentado a qualquier otro candidato, pero con la bendición de Rajoy no tendría problema en ser reelegido. Sin embargo, sin aval de Madrid, sin el apoyo de Zaplana, Acebes o hasta de Vidal-Quadras será devorado por los Fernández Díaz, de los Fernández de toda la vida. Ignoramos si le acompañará en suerte el “potro de Badalona”, García-Albiol. Famoso por pegar a un violento separatista que le amenazaba blandiendo una cacerola y por un video sobre la delincuencia y la inmigración en Badalona.

Cuenta con el apoyo de José Luis Ayllon. Opcionalmente podría pasarse al esperancismo a la espera del 2011

Tiene Blog e imitación en Polonia (Latre). I Ademàs una web para recoger apoyos a su candidatura

 

Fernandez Díaz (hermanos) “cuando despertó los Fernández Díaz todavía estaban allí” Y es que da igual que el candidato fuese Piqué y antes Vidal-Quadras, o que mande Aznar, Fraga o Rajoy. Ellos siempre han estado ahí. Ellos son el aparato del partido (AP, CP o PP) y los afiliados al parecer, les adoran. Si quieren apostar sobre seguro háganlo por ellos. Son periquitos confesos y Jorge es del Opus. Alberto tiene imitación, pero solo en versión radiofónica.

 

Personalmente Jorge Fernández Díaz me cae bien. En los duros 80, cuando FG gobernaba Enestepais y Pujol elotropais, cuando el PP rascaba poco poder y el PPC no tenía la cobertura mediática de la que ahora dispone, JFD tenía un espacio en Onda Rambla donde contestaba a las preguntas que le formulaban los oyentes. Aquello era dar la cara con fe y resignación. No siempre llamaban los votantes del PP y el tono no era el de la Cope ni mucho menos. Pero el tesón nunca le faltó a don Jorge. Ahí estaba él para justificar o explicar cualquier decisión del PP sobre cualquier aspecto. Señores, el partido para quien se lo trabaja!

Sobre ese particular, les dejo dos enlaces de dos “renovadores” del PPC que han molestado a la gente presentandose para compromisario, al margen de la lista institucional. Criaturitas.

Controlando la finca, tanto Aguirre como Rajoy deben contar con ellos. Jorge sí podría calificarse de hombre de Mariano.

Montserrat Nebrera. Profesora de derecho constitucional de la UIC, adquirió notoriedad mediática a base de oponerse al estatut, hecho que.

a) le llevó a todos los debates posibles del panorama audiovisual catalán para ocupar el papel de contraria-oficial-al-estatuto

b) hizo que Piqué la fichara para su proyecto.

Nebrera prometió afiliarse al PP y traerse mil militantes, cosa que no hizo, si bien montó una megacena en el Hotel Majestic para 400 personas explicando su alternativa de gobierno. Megacena al margen del aparato del PP. Mediaticamente no pierde comba con frases del estilo de : los partidos estan podridos porque pasa poco el aire (PP incluido?) o hablando del estado terminal de los medios de comunicación. Haciendo amigos, vaya! La mejor, pero, es aquella según la cual con ZP se podía casar una mujer con otra mujer… o con un perro, o con un delfin. Lo del número lésbico y lo del perro lo hemos visto en algunas peliculas, pero la combinación de delfin con mujer es ciertamente novedosa.

No tiene imitación en Polonia y ha sido nombrada Miss Parlament de Catalunya.

Dentro del PP es una completa outsider, pero… apuesten por ella una cantidad pequeña que esten dispuestos a perder por si suena la flauta. Como poner dos doses en la quiniela jugando el Barça y el Madrid en casa. Mediáticamente es una fuente de portadas segura para el PP catalán.

Posiblemente podría contar con apoyos del PP de Girona, puteados sistemáticamente por la dirección de BCN. Y con el piqueismo. Si es que existió alguna vez, en algun lugar.

 

Ya como pura especulación, como prospectiva majadero-leninista creo que Nebrera busca ser la lideresa de una futura UPC (Unió del Poble Català) una versión mediterránea de la UPN, fruto de la unión de un PPC “centrat” con Unió Democràtica de Catalunya.

Y ya en sus sueños más húmedos se ve siendo “Molt Honorable”, dirigiendo un gabinete que es un reeditado Front Català d’Ordre (PP + CDC nosoberanista + Unió + Familia y Vida). Por fin se haría venganza de lo del 36. De lo de Febrero del 36.

 

En resumen, aquí en provincias, no tenemos el nivel de Madrid en cuanto a debate conceptual, ni el fragor dialéctico de zaplanistas vs. campsistas. Por contra, y aún con todo los pronosticos a favor de los Fernádez de toda la vida, la cosa, al menos, está un poco abierta.

 

Tanto que algunos confidenciales hablan de un cuarto candidato: Alicia Sánchez Camacho de quien, en ocasiones, se ha hablado más de su belleza que de sus discursos. Si es que no tenemos remediooooo.

Read Full Post »