Si hi ha un rostre, una imatge, un concepte que representi als perdedors del 28-N aquest és Reagrupament. El partit del doctor Carretero s’ha estavellat tot i tenir 39.922 vots (1,28%). Un resultat genys menyspreable, però.
Bàsicament, Carretero volia fer una partit superindependentista que superés ERC en combativitat i intransigència sobiranista. Volia reagrupar en un sol partit independentistes de tot l’espectre, portar-los al Parlament i des del Parc de la Ciutadella pressionar per la independència. Quan deixà el partit respublicà es deia que era un submarí de CiU per fotre ERC. No es tracta de saber era així realment, com de reflexionar que la gent creia a CiU capaç de fer-ho.
Doncs bé, parafrasejant el bloc de Nacho escolar, “En aquel momento parecía una buena idea“. Tant bona que la hi copiaren els de Solidaritat Catalana per la Independència. Coalició (i partit) creat per López-Tena, Bertran i Strubell al voltant de les consultes populars per la independència. I tingueren més èxit doncs s’afegiren els històrics del PSAN, els routiers de l’ecologisme d’Alternativa Verda (10.000) i els precursors del Partit Republicà Català (6000 vots i 40.000 al senat). I la gran estrella mediàtica: Joan Laporta i la seva Democràcia Catalana.
Imatge cedida per Higini Herrero
Personalment el que més m’agradava era el nom: Reagrupament sona molt semblant a Rassemblement pour la République(1), partit de De Gaulle. M’imagino al doctor amb quepis, tot caminant amb passes llargues pel carrer major de Puigcerdà… Bé, la qüestió és si podem definir a Reagrupament com un gaullisme social i independentista. Com a oposat al gaullisme social regionalista de Pujol. Analitzem-ho:
- Segons els politòlegs del Patí dels tarongers te Rcat té un programa pensat per a emprenedors . Recordem que tant SCI c om RCat teníen el suport del Cercle Català de Negocis. Citem al Pati: com la reducció de l’impost de societats o la possible baixada de quotes empresarials a la Seguretat Social.
- Carretero es posiciona proamericà, proisraelí i pronuclear. Això no té perquè fer-te automàticament de dretes, però ho sembla
- Rcat vol un sistema electoral uninominal majoritari, com l’anglès i juraria que demanaven un cert presidencialisme. Els països amb sistemes electorals més proporcionals tenen millors polítiques socials, per l’acció de les forces d’esquerra (Vicenç Navarro dixit)
- No als 80 km/h a algunes zones i d’altres crítiques a l’esquerra guai i ecopija. A diferència dels republicans no pregunten per Andreu Nin per tancar una discussió.
I ara què, ens podem preguntar. Gairebé 40 mil vots són força vots orfres que molts partits voldrien adoptar. La gran incògnita és saber què faran els electors. Els quadres i afiliats tenien llibertat per pactar a les properes municipals. I així, Rcat ha pactat amb ERC a BCN, amb les CUP a Girona, amb SCI a diversos pobles, entre ells SAnt Quirze, i amb CiU a Vilanova.
Així doncs… parlarem de les municipals 2011!!!
(1) O Rassemblement Wallon si preferiu un nacionalisme subestatal
F.R.A.B. 