D’això de la consulta

Voleu que el F.R.A.B. recopili sobre els articles més interessants a la Xarxa sobre la consulta del 9 de novembre de 2014?

SÍ/NO

En cas afirmatiu voleu que els publiqui

#SISI

Aquí els teniu, doncs:

Senzillament Antonio  Baños:

• Embogiran!  [o ¡enloquecerán!]

Sospitosos habituals:

• Tres escenaris, dos mandats clars i un dubte d’Ivan Serrano al Cercle Gerrymandering
• Tres escenaris: dos mandats clars i un dubte la versió original al seu blog
• Primeres reflexions sobre les preguntes d’El Pati Descobert
• La consulta supera l’examen de la claredat? Pels anteriorment enllaçats
• No+No = Sí+Sí d’Isaac Rosa a El Diario
• Sí pero no, del seu “Jefe”
• Esperando la Consulta de Robert Liñeira als blocs del diari electrònic de referència

I més

• Dues preguntes, tres respostes i infinites interpretacions: Oriol Bartomeus al seu bloc
• Habrá independencia, porque no habrá referéndum. Una opinión y un pronóstico De Manuel Delgado al Cor de les aparences
• Manuel Delgado: ‘El procés només es pot interrompre per la força de les armes‘
• ¿Una consulta sin sistema electoral? de José Fernández-Albertos
• El fracaso de la pregunta ‘clara’, Lluís Orriols a El País
• Toda pregunta es una ofensa a España de Ramón Cotarelo
• El rossinyol i la cadena de Francesc Miralles, la consulta cara al PV

Naturalment acceptem suggeriments

Read Full Post »

Quants independentistes hi ha a Hospitalet?

Des de fa uns dies tenim al Senyor_G fent preguntes als polítics catalans que passen pel programa de Ràdio 4 , Matí a 4 bandes. La pregunta feta a Oriol Junqueres i Alfons López Tena ha estat

 es pot anar a la independència amb ciutats com la 2ª l’Hospitalet amb cap regidor de ERC i 4 de CiU?

Respostes de Junqueres i López Tena

Bé, potser sí o potser no. Com a resposta, crec, que  es pot calcular els independentistes que hi ha a l’Hospitalet, tenint en compte els resultats de les darreres eleccions catalanes i fent els càlculs sobre el tant per cent d’independentistes dins cada partit polític segons record de vot de les catalanes. El CEO no dóna el percentatge sobre vot municipal. Doncs bé, heus aquí:

• PSC  27709 ; (29.1%) 8063
• CiU  23160 ; (64.5%) 14938
• PP   15814 , (08.8%) 149
• ICV  7807 ; (53.2%) 4153
• C’s    4439 ; (15.3%) 0
• ERC  3838 ; (95.7%) 3673
• PxC   3695; 0
• SCI    1034 ;(99.1%) 1034
• RCat   402 ;  402
• UPyD  285 ; 0
• DdBaix    143 ; 143

Bé, malgrat que el CEO identifica un 15% de votants de C’s com independentistes, no en fem cas (menys de 15 entrevistats) i per compensar sumem els de Des de Baix com a independentistes, igual que els de Reagrupament. Imaginem cap independentista a UPyD, y cap a PxC (tot i que… una enquesta on s’identificava 15 votants populistes donava un 33% de sobiranistes a ca l’Anglada, el partit, no el barri)

Sumat fa uns 32555, gairebé 10 cops més que votants d’ERC o el doble dels votants de CiU. Val a dir que tampoc tenim en compte els abstencionistes.

Això no vol dir que guanyi el sí, lògicament. I, evidentment que també es pot creuar altres variables com tamany del municipi, estudis, lloc de naixement o llengua habitual. Però excedeix les nostres capacitats matemàtiques. En qualsevol cas, agafar només els votants d’ERC és sempre fer curt per intuir el nombre d’independentistes que hi ha.

Pot el Principat anar cap a la independència sense la capital del Llobregat? Doncs sí, el vot afirmatiu no va ser uniforme arreu de Montenegro al seu referèndum d’independència

No és una gran resposta, però… la fem petar

Read Full Post »

D’això d’Escòcia

Erem seguidors del Pati descobert i han fitaxt per l’ARA, seguiem Aubachs i “fitxa” per 3/24. Qui serà el següent?

Heus aquí la prova:

Clica la imatge per veure el vídeo

Per aprofundir sobre el tema escocès, uns quants enllaços

• Referèndum a Escòcia, mode ON d’Aubachs. El tag: Escòcia
• El “si” a la independència d’Escòcia seria del 44% via Directe.cat
• Ipsos MORI Scottish Public Opinion Monitor (Agost 2011)
• Quinze preguntes i respostes sobre el referèndum d’Escòcia Via Vilaweb

Au, ja tenim deures pel cap de setmana. Se n’admenten més enllaços, però.

Read Full Post »

De nou el CEO

Doncs sí, ja tenim la nova enquesta del CEO, i avorrits com estem amb les generals, i aprofitant la feina feta per altres a racocatalà, presentem dues taules sobre l’independentisme que coincideixen amb les del CIS 2001 (recopilades per Marc Belzunces)

Com més d’esquerres, més independentista

Clica la imatge per veure-la ampliada

Com més nivell d’estudis més independentista

Clica la imatge per veure-la ampliada

 Dades típiques i tòpiques?

Read Full Post »

Números i porcentatges

Amb cert retard recollim la notícia del ARA que es fa ressò del creixement independentista a Escòcia. 39% a favor de la indpendència del país d’Angus Young i 38% en contra.

Hem volgut fer un rànquing d’independentismes entre referèndums i enquestes. Ordenat per percentatge de vots/contestacions dels partidaris d’estats propis. Heus ací:

1. 45,3 Referèndum Quebec 1995 (no 46.4% , nul 1.7% , abstenció 6.5%
2. 42.9 Enquesta Catalunya 2011 (CEO)
3. 39    Enquesta Escòcia 2011
4. 35.8 Enquesta Cataluya 2001 (CIS)
5. 34.2 Referèndum Quebec 1980

Si algú té dades de Flandes les hi agrairé que les deixi

Una altra dada: L’Estat espanyol és el el 17e del món pel que fa a la despesa militar, la qual només s’ha retallat un 5% :

cliqueu la imatge per anar a la font

En canvim en l’índex de desenvolupament humà, Espanya, ocupa la 20a posició (2010) . Tot i què… Enestepaís és el 25e en renda per càpita (2008)

Cosetes

Read Full Post »

… i més encara, la participació

Encara més data-mining de l’enquesta del CEO, feta amb culleretes de cafè.
Anem al sector d’abstencionistes, aquells qui no votaren el 28N, i molt probablement no voten mai. Hi ha empat entre els que volen la independencia 28.9 (%) i els que no 28.0 (%). Guanyen, però, els que afirmen que tampoc en un referendum com aquest anirien a votar. Un 36.2(%)

Podem dir que aquest sector és l’abstencionisme megaestructural, els que ni amb un referendum d’aquest tipus mourien el cul per anar a posar la papereta dins l’urna. Com que sabem que hi ha 2.211.058  catalans que no votaren el 28N, el 36.2% representa uns 800.403 txarneguistanesos. O si voleu, dit d’una altra manera el 14.92% del total del cos electoral català, unes 5.363.688 d’ànimes el total d’aquest darrer.

Font de la imatge: Pobleinsumís

Per tant tenim:

• un 14.9 d’abstencionistes bastants segurs
• un 42.9 de favorables a la independència
• un 42.2 a distribuir entre vots nuls, en blanc i contraris a l’independència.

Tot suposant que els contraris guanyin tots els indecisos i la resta d’abstencionistes. Tot i que no hi hagi cap vot en blanc i nul. Tot i que els independentistes no sumin ningú durant la campanya… el dependentistes, perdrien per la mínima.

Marge d’error amunt, marge d’error avall

Read Full Post »

Desdoblament independentista

Seguim traient suc de l’enquesta del CEO.

Ara que sabem quants independentistes hi ha, cal esbrinar com es distribuieixen per partits. Heus aqui les dades.

Partit	PP	CiU	ERC	PSC	ICV	C’s	SCI
% d’indepes	5	55	96	26	46	0	98

Vist això,  i contràriament al que es comenta d’unitat independentista, transversalime o reagrupament hem pensat en fer el procés contrari: el desdoblament independentista.

Això vol dir calcular el nombre d’independentistes per partit, i fer una simulació suposant que es presentessin com a partit diferent. Suposem que els contraris i els qui no votarien, no saben, etc. segueixen fidels al partit actual. Lògicament a ERC i SCI en restem els no independentistes. També, al no saber més dades (o no saber-les calcular) suposem que el nombre és constant  a totes les circumscripcions. Es tracta d’una simulació.

Deixem de banda els independentistes del PP (menys de 25.000) i els no independentistes de SCI i ERC atès que ni de lluny superen el 3%. tampoc tenim en compte ni les CUP que no es presentaren a les darreres catalanes, ni PxC que  no assolí el 3% mínim.

Heus aquí el resultat:

Elaboració pròpia

Una CiU independentista seria la primera força del Principat seguida d’una CiU autonomista. Pel que fa al a resta seguiria més o menys igual excepte en que les dues ICV anirien al grup mixt. Aquestes i un PSC independentista obtenen prop del 3% dels vots, tot i que es quedarien sense escó quan es reparteixen les cadires.

Ja si voleu més simulació, un parlament amb una única circumscripció electoral i el 3% de mínim per entrar.  Vet ho aquí:

Elaboració pròpia

PSC i ICV independentistes junten uns 12 escons. És això el que busca Carod-Rovira?

Val a dir que als vots del PSC indepe caldria afegir-li, potser, els vots que del PSC es passaren a CiU el passat 28-N. Uns 100.000 aproximadament.

Els 105.000 vots, aproximadament, d’indepes d’ICV són el sostre de les CUP?

Simulacions i preguntes

Read Full Post »

Ja la tenim aquí

Ja la tenim aqui, per primer cop el  CEO fa La Pregunta sobre la independència. La directa,  no la multiresposta del què t’agradaria que fos… si no la d’intenció de vot respecte a una hipotètica consulta sobre la independència i heus aqui els resultats:

SI 42.9 // No 28.2 // Abs 23.3 // 5, 7 ns/nc

I heus aquí els titulars:

Només un 42.9 dels catalans votaría si a la independència (la resta s’hi oposa o tant si li en fot)
Només un 28.2 dels catalans volen seguir units a Espanya (la resta s’hi oposa o tant si li en fot)

El sí guanyaria un referendum sobre la independència amb el 60. 3 % dels vots per un 39.6 % de nos. La participació vorejaria el 71%de participació. Sense dades del vot en blanc

Algunes reflexions:

Res a dir sobre el nombre d’independentistes, similar a altres estudis. Varia això sí, el nombre de dependentistes amb un alt grau d’abstencionistes. Aquesta dada és comuna a altres enquestes com la de la UOC i la del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura de la Fundacc, totes tres les que tenen el nombre més gran d’enquestats. Com diria Mourinho, per què?

Font CEO: gràfic de resposta múltiple, cliqueu per veure l'original

Tant ERC com SI són partits netament independentistes, la majoria de votants de CiU també ho són i la independència és l’opció més triada entre els ecosocialistes

Catalunya ja té un nombre d’independentistes superior al que del referendum del Quebec de 1985. Les dades d’aquest referèndum són d’un 40% de vots afirmatius corresponents a un 34.02 % de quebequesos majors de 18 anys.

Si el 43% (arrodonint) dels catalans volen la independència, els dependentistes haurien d’obtenir un 44% de suport del cens. Això implica un 87% de participació. 2 punts superior al referèndum del Quebec de 1985  i 5 sota el de 1990.  Per comparar, la consulta montenegrina va obtenir un 66% de participació, la d’Ucraïna un 84% de l’electorat i la d’Eslovenia un 93%. Un 87%, en tot cas, suposaria un rècord de participació a Catalunya. Per guanyar els dependentistes haurien de movilitzar gent que no vota mai. També els independentistes, però en menor grau.

Amb aquestes dades no es pot dir que els independentistes tinguin la victòria assegurada en un hipotètic referèndum.

Però, potser, comença a esvair-se l’escena d’una victòria segura dels dependentistes. Victòria possible, sens dubte, però no clara.

Read Full Post »

Ecosocialistes amb independència

S’apropa el 10-A la consulta sobiranista a Barcelona i Dolors Camats ha declarat que hi participarà votant afirmativament. Aquesta notícia era el detonant que ens calia per treure aquest post del calaix del onworking.

És Iniciativa un partit independentista? Recordem el programa electoral

Proposta 23

Estratègia d’ICV-EUiA davant de la sentència del Tribunal Constitucional. Pla per a l’autogovern per recuperar l’Estatut; reforma de la Constitució en un sentit federal i plurinacional; i exercici del dret a decidir, en cas de negativa de l’Estat a la reforma constitucional.

Proposta 24

Reformar la Constitució en un sentit federal i plurinacional. Ple reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat. Reconeixement del dret a l’autodeterminació.

ICV és doncs un partit nacionalista (creu en la pluralitat de nacions), creu en el dret d’autodeterminació, aposta pel federalisme.. tot i queeee no descarta anar més enllà.  Aquesta és la postura oficial, però tal com assegura la Camats a ICV hi ha més independentistes (de què sinó l’afegitó del dret a decidir?)

Ricard Gomà també ha dit que votaria a favor de la independència i Raül Romeva ja ho feu  a la consulta de Sant Cugat. En hi ha més? Les enquestes diuen que molts més. I encara en trobaríem més a l’EPM tot i la baixa de Jordi Fàbregas i Carles Mora. Curiosament s’hi han distançat Joan Herrera (exMDT) i Laia Ortiz (ex Bloc d’estudiants Independentistes)

Indepes a ICV

Alguns aclariments

• El CIS només inclogué la pregunta sobre la independència el 2001. Mai més. Les dades sobre partits les ha extret Marc Belzunces. LV és La Vanguardia, EP el Periòdico, Rac1 té el seu racòmetre i la SER el Sermòmetro. Lap és l’enquesta del Laporta
• A l’any 2001 les dades son per ICV només (vot de 1999) per a EUiA les dades eren 13.3% sí i  73,3% no. Des llavors no tenim dades separades
• A principis de segle ICV estava dividida en tres terços: sí, no i abstenció/no sé

Així, el no a la independència guanyaria el 2001 CIS, el 2009 LV, i LV maig de  2001 (41% si, 51% no)  Pel que fa a la resta guanyaria el sí.  O només hem aconseguit les dades del sí.

Cal afegir que en altres apartats com els sentir-se més espanyol, més català o tant és les dades són molt semblants a ERC i quasi idèntiques a CiU. I en aquest aspecte es troba en una situació semblant a la de CiU amb un electorat més independentista que la cúpula i amb unes formacions polítiques (SI i CUP) fent OPES al seu electorat.

De la mateixa manera que CiU, tot i que aquests van donant lliçons de patriotisme, no sabem cap on es decantarà.

Read Full Post »

Comunistes i sobiranistes

En el passat post parlàvem de les tenses relacions (o no!) entre ICV i IU, que si es vol ja hi eren en temps del PSUC / PCE. No cal recordar que el PSUC fou un dels pocs partits comunistes que no tenia  un estat com a referència geogràfica. Més que pel sobiranisme, el seu caràcter Unificat el feia atractiu per a la III Internacional. Però no fou l’únic cas. A altres llocs del món hi sorgiren partits comunistes, independentistes o independents, al marge de partit mare.
Comencem per dos llocs que han tingut els seus respectius referèndums d’independència: Illes Fèroe (1947) i Quebec (1980 i 1995)

• Partit Comunista del Quebec. Creat als anys 20, ja fou rebutjada la possibilitat d’entrar a la III Internacional en existir el PC del Canadà.  Entre 1941 i 1959 es digué Partit Obrer Progressista per esquivar les lleis anticomunistes. Es veu que al Canadà no tenien Audiencia Nacional. Sempre ha demanat el SI a la independènica en els diversoso referendums. Actualment integra la coalició roig-verd-violeta sobiranista i altermudialista Quebec Solidaire, la qual té un diputat a Montreal.
• Partit Comunista de les Illes Fèroe. Entre 1975 i 1993 aquests illes tingueren el seu corresponent partit comunista que tingué bones relacions amb els comunistes danesos, senes formar-ne part.

Partit Comunista del Quebec

Un cas curiós és el del Partit Comunista Francès que als anys 50 incità es seves seccions d’ultramar a independitzar-se. Tenim doncs:

• Partit  Comunista Guadalupeny. Autonomista, més o menys coaligat amb el PCF fins que es fongué als 90, en el Partit Progressista Democràtic Guadalupeny.
• Partit Comunista Reunionenc. Amb un diputat al Parlament francès es declara autonomista. No sempre han estat bones les relacions amb el germà de l’Hexagon, fins al punt de deixar el grup comunista al Parlament durant gairebé 10 anys.
• Partit Comunista Martiniquès. Autonomista

Altres partits que sí han lluitat per la independència…

• Partit Comunista Bretó. Maoista-Guevarista i ultraminoritari voli lligar la lluita revolucionària i la d’alliberament de Bretanya. Res a veure amb el PCF.
• Partit Comunista del Tibet. Fundat l’any 1939 per Phuntsok Wangyal tenia com a objectiu la creació d’un Tibet independent i socialista. El 1949 ha de demanar ajuda militar per a la seva guerrilla als comunistes xinesos que l’obliguen a dissoldre el seu partit dins el PCX. Acabà a la presó.

Ens hem, limitat als partits comunistes estrictes. Hi ha més casos, lògicament, de marxisme sobiranista  com el Partit Socialista Escocès (no laborista), o el Manca Naziunale, representants d’Olivier Besancenot a Còrsega. O el fotimer de socialistes d’alliberament de les colònies franceses.

Cal remarcar que el Partit Comunista Britànic no té delegació a Irlanda del Nord, que cedeix al Partit Comunista  Irlandès, com la selecció, comú al nord i al sud.

Podeu afegir-ne més als comentaris.

Read Full Post »