Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Catalanes 2010’ Category

Fem números

Diumenge 25 s’escollirà un nou Parlament. Per fer les comparacions adients volem posar algunes dades sobre la pantalla del Parlament actual. Dades sobre la convocatòria d’un referèndum la propera legislatura:

  • A favor del referèndum (CiU, ICV, ERC, SI, DemCat, Ernest Maragall) = 84 escons o 1.755.748 vots
  • Abstenció (PSC) = 25 escos o 575.233 vots
  • En contra (PP, C’s) = 21 escons o 493.220 vots

Posicionats els partits caldrà tornar a fer els números el 26, per veure qui guanya i qui hi perd.

Però a més a més hem volgut agrupar tot el vot de les anteriors eleccions, parlamentari o no, en 5 grans grups atenen al posicionament a l’eix nacional. A saber: Independentistes (ERC, SI, Rcat), Sobiranistes (CiU, ICV, Des de Baix, CORI, Pirates, etc. ), Federals i plurals (PSC, PxC, AG, PRE-IR), Centralistes (PP, C’s, UPyD, FE-JONS) i No definits (Escons en Blanc, Verds, PACMA, Pensionistes) El Resultat és el següent:

  • Indepes : 362.115 vots
  • Soberanistes: 1.459.730 vots
  • Federals/plurals 654.122 vots
  • Centralistes: 503.912 vots
  • No definits: 58.756 vots

Tornarem a fer els càlculs un cop s’hagin publicat els resultats. Veurem

Fins llavors, Bona reflexió

 

Read Full Post »

Seguim traient suc de l’enquesta del CEO.

Ara que sabem quants independentistes hi ha, cal esbrinar com es distribuieixen per partits. Heus aqui les dades.

Partit PP CiU ERC PSC ICV C’s SCI
% d’indepes 5 55 96 26 46 0 98

Vist això,  i contràriament al que es comenta d’unitat independentista, transversalime o reagrupament hem pensat en fer el procés contrari: el desdoblament independentista.

Això vol dir calcular el nombre d’independentistes per partit, i fer una simulació suposant que es presentessin com a partit diferent. Suposem que els contraris i els qui no votarien, no saben, etc. segueixen fidels al partit actual. Lògicament a ERC i SCI en restem els no independentistes. També, al no saber més dades (o no saber-les calcular) suposem que el nombre és constant  a totes les circumscripcions. Es tracta d’una simulació.

Deixem de banda els independentistes del PP (menys de 25.000) i els no independentistes de SCI i ERC atès que ni de lluny superen el 3%. tampoc tenim en compte ni les CUP que no es presentaren a les darreres catalanes, ni PxC que  no assolí el 3% mínim.

Heus aquí el resultat:

Elaboració pròpia

Una CiU independentista seria la primera força del Principat seguida d’una CiU autonomista. Pel que fa al a resta seguiria més o menys igual excepte en que les dues ICV anirien al grup mixt. Aquestes i un PSC independentista obtenen prop del 3% dels vots, tot i que es quedarien sense escó quan es reparteixen les cadires.

Ja si voleu més simulació, un parlament amb una única circumscripció electoral i el 3% de mínim per entrar.  Vet ho aquí:

Elaboració pròpia

PSC i ICV independentistes junten uns 12 escons. És això el que busca Carod-Rovira?

Val a dir que als vots del PSC indepe caldria afegir-li, potser, els vots que del PSC es passaren a CiU el passat 28-N. Uns 100.000 aproximadament.

Els 105.000 vots, aproximadament, d’indepes d’ICV són el sostre de les CUP?

Simulacions i preguntes

Read Full Post »

Si hi ha un rostre, una imatge, un concepte que representi als perdedors del 28-N aquest és Reagrupament. El partit del doctor Carretero s’ha estavellat tot i tenir 39.922 vots (1,28%). Un resultat genys menyspreable, però.

Bàsicament, Carretero volia fer una partit superindependentista que superés ERC en combativitat i intransigència sobiranista. Volia reagrupar en un sol partit independentistes de tot l’espectre, portar-los al Parlament i des del Parc de la Ciutadella pressionar per la independència.  Quan deixà el partit respublicà es deia que era un submarí de CiU per fotre ERC. No es tracta de saber era així realment, com de reflexionar que la gent creia a CiU capaç de fer-ho.

Doncs bé, parafrasejant el bloc de Nacho escolar, “En aquel momento parecía una buena idea“. Tant bona que la hi copiaren els de Solidaritat Catalana per la Independència. Coalició (i partit) creat per López-Tena, Bertran i Strubell al voltant de les consultes populars per la independència.  I tingueren més èxit doncs s’afegiren els històrics del PSAN, els routiers de l’ecologisme d’Alternativa Verda (10.000) i els precursors del Partit Republicà Català (6000 vots i 40.000 al senat). I la gran estrella mediàtica: Joan Laporta i la seva Democràcia Catalana.

Imatge cedida per Higini Herrero

Personalment el que més m’agradava era el nom: Reagrupament sona molt semblant a Rassemblement pour la République(1),  partit de De Gaulle. M’imagino al doctor amb quepis, tot caminant amb passes llargues  pel carrer major de Puigcerdà…   Bé, la qüestió és si podem definir a Reagrupament com un gaullisme social i independentista. Com a oposat al gaullisme social regionalista de Pujol.  Analitzem-ho:

  • Segons els politòlegs del Patí dels tarongers te Rcat té un programa pensat per a emprenedors . Recordem que tant SCI c om RCat teníen el suport del Cercle Català de Negocis. Citem al Pati: com la reducció de l’impost de societats o la possible baixada de quotes empresarials a la Seguretat Social.
  • Carretero es posiciona proamericà, proisraelí i pronuclear. Això no té perquè fer-te automàticament de dretes, però ho sembla
  • Rcat vol un sistema electoral uninominal majoritari, com l’anglès i juraria que demanaven un cert presidencialisme. Els països amb sistemes electorals més proporcionals tenen millors polítiques socials, per l’acció de les forces d’esquerra (Vicenç Navarro dixit)
  • No als 80 km/h a algunes zones i d’altres crítiques a l’esquerra guai i ecopija.  A diferència dels republicans no pregunten per Andreu Nin per tancar una discussió.

I ara què, ens podem preguntar.  Gairebé 40 mil vots són força vots orfres que molts partits voldrien adoptar. La gran incògnita és saber què faran els electors. Els quadres i afiliats tenien llibertat per pactar a les properes municipals. I així, Rcat ha pactat amb ERC a BCN, amb les CUP a Girona, amb SCI a diversos pobles, entre ells SAnt Quirze, i amb CiU a Vilanova.

Així doncs… parlarem de les municipals 2011!!!

(1) O Rassemblement Wallon si preferiu un nacionalisme subestatal

Read Full Post »

Un dels vencedors més silenciats de les darreres eleccions ha estat Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco amb els seus 18.679 vots (0.60%) . Han quedat per davant dels verds i dels animalistes. Es pot ben dir que són els extraparlamentaris purs amb més vots. Excluim d’aquesta llista els de Rcat i PxC per mediàtics.  Han més que doblat els resultats anteriors dels seus dos components: Escons Insubmisos Ciudadanos en blanco.

Recordem la seva proposta: que els vots en blanc comptin en el repartiment i si passen del 3% es deixin els escons buits. Mentre això s’aprova, se’ls pot votar a ells que deixaran l’escó buit.

Es poden considerar encara més guanyadors si recordem que el vot en blanc ha batut records i ha assolit el 2.91%, uns 91.631 blanquerus. Si es suma el seu electorat al vot en blanc el resultat passa del 3%.

Val a dir que els nulus també han superat Ei, assolint un 22.345 items, un 0,71%.

Tot-i-queeee a aquests caldria ajuntar-los, potser, a la CORI.

Queda dit.

quartilla dEscons en blanc

Read Full Post »

No per anunciat deixa de ser més trist. Montserrat Nebrera, no seurà a l’edifici del Parc de la Ciutadella. Només 2187 catalans l’han votat com a Alternativa de Govern. Ha quedat classificada per sota dels leninistes del PCPC i per sobre dels antiabortistes del PFyV. Molt lluny, llunyíssim dels 20-30 mil  vots que li varem pronosticar. I fins i tot per sota dels 4mil dels Conservadors de Catalunya de l’any 1980.

I ara què? Potser optarà  a l’alcaldia de Granollers on té, diuen, el suport més gran.

Segell cedit per Higini Herrero

Els resultats són prou contundents, però, té vigència la seva proposta? Potser tenia sentit quan el govern d’esquerres dominava la Generalitat i els ajuntaments, i semblava que per força temps. Llavors crear un “front d’ordre” com a alternativa tenia sentit. Bàsicament plantejava bandejar la qüestió nacional (deixant fora els sobiranistes i espanyolistes més recalcitrants) i centrar-se en les qüestions socials, econòmiques, de seguretat, etc. Però la sentència del TC s’endugué la proposta de MN. CiU es convertí en alternativa de govern per a molta gent, començant per part de l’electorat socialista i el PP s’enrocà en l’espanyolitat i la xenofòbia.

Montse Fail!!

Posem els claus al seu taüt polític sense clavar-li una estaca. No sigui cas que algun dia CiU tombi per la vessant sobiranista de veres i part del seu electorat nacional-autonomista, així com UDC, vagin mancats de líders mediàtics.

Nebrera, recordem també, perdè el Congrès del PPenC i inaugurà una onada de Kikis, nom amb el que es coneix a Debate Callejero les desercions de la formació conservadora (i més enllà)  A dia d’avui ja s’han anat del PP, Álvarez Cascos (amb el seu Foro Asturias) ; Jaume Font  ( Lliga Regionalista Balear)  i Alfredo Preñanosa i el seu projecte de crear un partit a Cardedeu  un cop expulsat del PP per autodeterminista.

Montse marca el camí, atés que FAC també ha parlat d’una alternativa de gobierno

Finalment, potser, deixarem de parlar d’ella en aquest bloc, com molta gent ens retreu.

Això si, si més no a Canal Català, podrà seguint la seva carrera de  tertuliana.

Read Full Post »

Un altre perdedor d’aquests comicis ha estat Antonio Robles, d’UPyD. Un autèntic routier del neolerrouxisme a Catalaunya des que col·laborà a la Creació de l’Asociación por la Tolerancia. Posteriorment fundà (2003) Iniciativa no Nacionalista, efímer partit que es disolgué dins C’s. AR era un home prou conegut i respectat dins aquest nínxol polític. Tot i així veiè com un jove exwaterpolista, exlaumne de Francesc de Carreras li “usurpava” la direcció de Ciutadans. Com a número 2 entrà al Parlament de Catalunya, tot un reconeixement a una vida dedicada a la defensa de la Unitat d’espanya a Charneguistan.

Font: Ciudadanos en la Prensa

Fou temptat, però… les desavinences dins C’s, els mals resultats, les erràtiques polítiques d’aliances i els cants de sirena magenta l’impulsaren a abandonar C’s (en hores baixíssimes) per ressorgir a UPyD. Una aposta segura, atès que en les europees, finalment, els magentes guanyaren als carabasses.

Déu cega a qui vol perdre, diuen. I UPyD ha fet el ridícul, no només perdent per golejada davant C’s, sinó quedant per sota en vots del Partit Pirata i de la CORI.  Si no és un cadàver, Antonio Robles té per una llarga temporada a l’UVI.

L’extrema esquerra de C’s-UPyD, la Unificación Comunista de Espanya, també ha fet el ridícul. Quatre vots per sota del Partit Humanista. Menys de mil vots, la meitat del POSI, una tercera part del PCPC i set vegades menys que els campions del maillot rojo, la coalició neotroska Des de Baix. Per cert, en aquesta part de l’espectre electoral  tots els concurrents han perdut vots respecte al guanyador. O millor dit, guanyadora,  perquè dins l’àmbit de l’extrema esquerra la fortuna es manifesta en femení. And the winner is….

Font: Blogalaxia

Read Full Post »

El segon cadàver polític d’aquestes eleccions és Mateu Figuerola i el seu Partit per Catalunya. El primer fou Ciutadans pel canvi. Figuerola es feu famós per calar foc a la mesquita de Cervera per “motius personals”. Resulta que una familiar seva festejava amb un home musulmà. Això el neguitejava, i una nit que anava torrat decidí venjar-se en la porta de la dita mesquita. Fou condemnat a pagar 25 euros. Es veu que els jutges no apreciaren racisme. Era un problema personal. Aquest fet li donà força popularitat a Cervera. Motiu pel qual fou cooptat  per Anglada per a presentar-se pel PXC a la vila lleidetana. Fou eligit.

Font: Xavier Cassals

Després liderà la revolta dels plataformos lleidatans contra Anglada.  Sembla ser que el personalisme de Figuerola era del tot incompatible amb el personalisme d’Anglada. Va crear el Partit x Catalunya (PxCat) en un atac d’originalitat.  En altres eleccions s’ha presentat sol, en companyia del MSR

Però en aquestes eleccions ha hagut de competir amb el seu ex,  Josep Anglada. Només a Lleida però, atés que no han pogut presentar llistes en les altres circumscripcions.  Doncs bé, ha guanyat el de Vic.

  • Cervera: PxC  obté el 3.06% dels vots enfront l’1,12% de Pxcat
  • Tarrega: PxC, 2.47% , PxCat 0.36%
  • Sant Martí de Riucorb: 10.57% PxC

Així doncs, Mateu Figuerola FAIL!

Això no vol dir que Mateu Figuerola no pugui seguir actiu dins la política municipal de Cervera, però PxCat com a rival de la casa mare, ni tant sols a Lleida té sentit.

A nivell nacional, i tot esperant el resultat de les municipals, PxCat  és un cadàver amb els seus 314 vots.

No així  el MSR (788 vots) que, si bé ha estat també derrotat té un altre recorregut.  Ara bé. a anys llum de l’expiñarista.

Read Full Post »

Deiem el 8 d’octubre en aquest bloc:

El repte d’Anglada és  passar dels 28mil vots i situar-se com a millor polític de l’extrema dreta catalana. I ho pot ben assolir si s’apropa al 1% dels vots com assenyalen algunes enquestes. I s’hi ha algú en aquest espectre que  pot entrar al Parlament, és ell.

I no només ha superat la millor marca de l’ultradreta a Catalunya, tot treien més vots que Ruiz Mateos, és que ara té el millor registre d’un partit extraparlamentari: 75.134 vots. Heus aquí els millors registres, en totes les eleccions,  d’extraparlamentaris en unes catalanes.

Partit Vots
Plataforma x Catalunya –  2010 75.134

P.C.C  – 1984

68.836
Solidaritat Catalana (AP) –  1980 64.004
Nacionalistes d’esquerra – 1980 44.798
Esq. Unida i Alternativa – 1999 44.454
Reagrupament –  2010 39.834
Entesa Esquerra Catalana – 1984 35.937
CUPS –  1980 33.086

Fins i tot a superat el 71.841 del PSA de 1980 que sí entrà al Parlament.

Al loro a les municipals!

Read Full Post »

Si el título estaba claro, el subtítulo se lo dejamos a su elección:
  1. Después del pacto con los independentistas, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. Estos son los hechos y la realidad es tozuda.
  2. Después del recorte de políticas sociales más grande en democracia, hecho por ZP, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. Estos está hecho y la realidad es tozuda
  3. Después de pedir el voto para frenar a los soberanistas, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. La tozudez es una realidad y los hechos hechos son
  4. Después de votar contra la ILP antitaurina, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. La realidad existe y el tozudo está hechon:

Bienvenidos a CataMatrix, escoja la pastilla que quiera e interprete la realidad a su gusto.

Continúa de los post anteriores

Y por último el tercer supuesto. “Ni de derechas, ni independentista”, el PSC ha hecho campaña en el último momento “metiendo miedo” con el avance del soberanismo . Ha sacado sus peores resultados.  Los socialistas descontentos con sus posturas nacionalistas no habrían acudido a las urnas para compensar las fugas a CiU y a la abstención. Quizá la campaña ha llegado demasiado tarde.  O visto de otra manera, cuando el PSC alerta del peligro pepero le llueven votos y cuando alerta del peligro secesionista no. Esto huele a abstencionistas antipeperos, para los cuales el soberanismo o no es un peligro inminente,  no es un peligro, les importa medio bledo o senzillamente no les provoca el mismo rechazo que ver al PP en la Moncloa. Hay que señalar la tontería de sacar el tema del independentismo en campaña cuando todoelmundosabe que son cuatro gatos ; o cuando en tu partido los partidarios de la independencia casi se han duplicado en 9 años. Del 19% de los votantes del PSC (CIS, 2001) al 35%, aprox.  (LV, EP y el Sermómetro, 2010).

Recordemos la manifestación  del 10de Junio de 2010, convocada por Omnium Cultural en defensa del Estatut y a la que fueron unos 400,000 catalanes, desde la UGT hasta Fomento. Fue presidirla lo que ha propiciado la derrota del PSC? O titubear en ello, y dar la imagen de que se aceptaban los recortes del TC? Hablamos del mismo partido? O lo analizamos desde lados opuestos del (metafórico) rio Segre?

Curiosamente quienes critican al PSC que pacte con ERC (y otras versiones) prefieren pactos con CiU, PAR, etc (y en Maketolandia con el PP!!). Prefieren un pacto más  “relajado” con fuerzas menos soberanistas y más a la derecha. Anteponen pues, el eje nacional al social. Anteriormente, los mismos, aseguraban que el PSC había conseguido la centralidad catalana. Su remedo contrapuesto son los ultraseparatistas que critican a ERC y ICV por lo mismo, por anteponer el eje izquierdista al nacional. Por pactar con los sucursalistas del PSOEdeC, como afirman los gaullistas de Reagrupament y los solidarios de SI.

En el tablero político catalán el partido se juega en el centro izquierda catalanista (ver mapa), dejar ese terreno a Convergència seria suicida a mi juicio. Quizá con ello gane el PSOE, a quien le intranquilizan estos pactos. Le crean un desgaste electoral, dicen,  algo raro siendo como es un partido federalista, no? Perder en Catalunya para ganar en  España, en las generales? Suena a estrategia del PP.

Hacer minería con la abstención? Puede, pero eso ya lo predicaban los ciutadanos y upederos  y siguen picando piedra sin encontrar el filón que les llenara la saca de votos.

En mayo tenemos las municipales. A qué atribuiremos una posible caida electoral del PSC entonces? Las encuestas dan por pérdida Girona y BCN depués de 32 años.  Y si se pierde la mayoría absoluta en las localidades donde el PSC no ha pactado con ningún nacionalista? Con todo, no podremos saber si se trata de la misma crisis coyuntural, la segunda estacion del Via crucis, o si el PSC se enfrenta a un cambio de ciclo. Trigo al trigo que diría Tiempo limpio

Lógicamente al PSOE todo esto le importa un bledo. Ya se apañara el PSC con sus problemas. De cara a las generales, lo importante es que HAY QUE PARAR AL PP!!! y para eso sólo hace falta poner el cesto y recoger los votos. Aunque… igual la crisis/recortes sociales  “inmoviliza” a este sector abstencionista en el 2012. Solo por refrescar la memoria, la diferencia de escaños entre socialistas y populares en catalunya fue de 15 y 18 en las dos últimas elecciones

Feliz MR12!!!

Read Full Post »

Si el título estaba claro, el subtítulo se lo dejamos a su elección:

  1. Después del pacto con los independentistas, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. Estos son los hechos y la realidad es tozuda.
  2. Después del recorte de políticas sociales más grande en democracia, hecho por ZP, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. Estos está hecho y la realidad es tozuda
  3. Después de pedir el voto para frenar a los soberanistas, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. La tozudez es una realidad y los hechos hechos son
  4. Después de votar contra la ILP antitaurina, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. La realidad existe y el tozudo está hechon:

Bienvenidos a CataMatrix, escoja la pastilla que quiera e interprete la realidad a su gusto.

Continuación del post anterior

Pasemos al primer  supuesto . El PSC pringa por exceso de catalanismo. Por reeditar el tripartito; con los independentistas y la izquierda “maximalista”. Coalición preferida, eso sí, por los votantes socialistas excepto en el periodo final del mandato de Matagall. Solo en este período las encuestas señalaban la sociovergencia como opción preferida por los electores socialitstas.

Por otra parte resulta curioso que el PSC sacó sus mejores registros en las catalanas cuando llevó en 1999 y 2003 a Maragall como cabeza de lista (y con el Estatut como promesa electoral), siendo el exalcalde olímpico un claro representante del sector del PSC más alejado de la ortodoxia de Ferraz. Algunos detalles: en Cornellà, ciudad donde Montilla fue alcalde, sacó más votos Maragall  (21.801, 1999 //  18.838, 1999) como candidato que el último expresident (16.590, 2006). Otro, según el Racometre, encuesta (2010)  de la radio RAC1 (p.26), los votantes socialistas prefieren a Maragall sobre Montilla en una relación de 63% a 23%. Dejando de banda que el barcelonés tiene más carisma que el eficiente y trabajador  llobregatense, tenemos unos votantes  que castigan a Montilla por demasiado nacionalista después de haber votado y preferido a Maragall.  Curioso.

Bien es cierto que se puede argumentar que todos esos votos a los socialistas eran para echar a Convergencia (y su nacionalismo) del poder.  Luego Maragall traicionó esa confianza con el estatut. Si usted subscribe esta teoría, piense que es el mito fundacional de Ciutadans.  Item donc, los politólogos señalan que la suma de C’s y PP (2006) es el equivalente a los votos de Vidal-Quadras en el 95.

Existe además el misterio de los votos perdidos por el PSC cuando se presenta a las autonómicas en relación a los sacos de votos que consigue en las generales. Algunos lo tienen claro, los electores castigan al  PSC por su excesivo nacionalismo no votandoles en los comicios de la Plaza de Sant Jaume.

Fenómeno normal por otra parte,  que en las elecciones regionales o municipales (excepto las poblaciones pequeñas) se vote menos que en las legislativas o presidenciales.

Al contrario de lo que le ocurre a CiU, ICV y ERC. Sus electores deben castigarles por su excesivo españolismo (por analogía)  ya que en las generales sacan, por sistema, peores resultados que en las autonómicas. Con excepciones de ERC que últimamente tiene grandes variaciones. Un Publiscópio postelectoral  señalaba en 100,000 los republicanos que se pasaron a ZP en 2008. Algo parecido con el PNV. La cifra de 80.000 ecosocialistas no recuerdo de donde la he sacado. El voto dual sociovergente forma parte de la cultura popular. Tampoco es algo propio de Charneguistán, algo parecido, opinan los politólogos, pasa en otras partes y con otras formaciones de obediencia subestatal. A lo mejor tambien los votantes cántabros castigan al PSOE por su pacto con Revilla, no votandole en las autonómicas.

Con todo,  los números no salen. Sigue habiendo un grupo de gente que se abstiene en las autonómicas, quizás alejados del nacionalismo de la Generalitat. Aunque luego esta no es peor valorada que el Gobierno central (recuerden el ejemplo de BCN)  Claro que tambien se abstienen en las muncipales (por el PSC, claro) y en las europeas (por la política excesivamente nacionalista de los eurodiputados catalanes)  Curioso.  O no! Porque si dejamos los papeles en la mesa y vamos hacia el otro lado de la misma (metafóricamente) lo que vemos es que hay un grupo de gente que se abstiene en todas las votaciones excepto en las generales, marcadamente en las dos últimas convocatorias. Y si no fueran socialistas? Y si fueran simplemente abstencionistas que rompen su comportamiento tradicional en las elecciones a Cortes. Exactamente igual que los votantes de los otros partidos. Pero porqué? Que les lleva a cambiar su opción (o su abstención)?

Senzillamente…. porque… HAY QUE PARAR AL PP!!!

Nótese que la propaganda del PSC es especialmente significativa: “Si tu no vas ellos vuelven”, etc. Recuerdo que Ana Botella aseguró que supieron que en 2004 habían perdido las elecciones cuando vieron la participación en Catalunya.

Pero es que hay más, el politólogo Ivan Serrano se ha dedicado a comparar las respuestas de los votantes socialistas del 2006 y del 2008 en los barómetros de opinión del CEO (el CIS de Poraquí)  Resulta que entre  los votantes de las generales de 2008 hay más que se sienten “más catalanes (o solo) que españoles “ que entre los votantes socialistas de 2006. Lo mismo para el numero de federalista e independentistas, hay mayor proporción de ellos en las generales que en las autonòmicas.  Estos son los que castigan al PSC por su nacionalismo?

 

comparativa de votantes socialistas 06/08

O más bien apunta a la hipótesis de que el PSC recoge votos de otros partidos (ERC,ICV, CiU) porque HAY QUE PARAR AL PP!!!.   Aún así los abstencionistas diferenciales suman más que las aportaciones de cada partido (no del conjunto de ellos).  Seguimos para bingo.

Continuará…

Read Full Post »

Older Posts »