Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Catalanes 2010’ Category

Fem números

Diumenge 25 s’escollirà un nou Parlament. Per fer les comparacions adients volem posar algunes dades sobre la pantalla del Parlament actual. Dades sobre la convocatòria d’un referèndum la propera legislatura:

  • A favor del referèndum (CiU, ICV, ERC, SI, DemCat, Ernest Maragall) = 84 escons o 1.755.748 vots
  • Abstenció (PSC) = 25 escos o 575.233 vots
  • En contra (PP, C’s) = 21 escons o 493.220 vots

Posicionats els partits caldrà tornar a fer els números el 26, per veure qui guanya i qui hi perd.

Però a més a més hem volgut agrupar tot el vot de les anteriors eleccions, parlamentari o no, en 5 grans grups atenen al posicionament a l’eix nacional. A saber: Independentistes (ERC, SI, Rcat), Sobiranistes (CiU, ICV, Des de Baix, CORI, Pirates, etc. ), Federals i plurals (PSC, PxC, AG, PRE-IR), Centralistes (PP, C’s, UPyD, FE-JONS) i No definits (Escons en Blanc, Verds, PACMA, Pensionistes) El Resultat és el següent:

  • Indepes : 362.115 vots
  • Soberanistes: 1.459.730 vots
  • Federals/plurals 654.122 vots
  • Centralistes: 503.912 vots
  • No definits: 58.756 vots

Tornarem a fer els càlculs un cop s’hagin publicat els resultats. Veurem

Fins llavors, Bona reflexió

 

Read Full Post »

Seguim traient suc de l’enquesta del CEO.

Ara que sabem quants independentistes hi ha, cal esbrinar com es distribuieixen per partits. Heus aqui les dades.

Partit PP CiU ERC PSC ICV C’s SCI
% d’indepes 5 55 96 26 46 0 98

Vist això,  i contràriament al que es comenta d’unitat independentista, transversalime o reagrupament hem pensat en fer el procés contrari: el desdoblament independentista.

Això vol dir calcular el nombre d’independentistes per partit, i fer una simulació suposant que es presentessin com a partit diferent. Suposem que els contraris i els qui no votarien, no saben, etc. segueixen fidels al partit actual. Lògicament a ERC i SCI en restem els no independentistes. També, al no saber més dades (o no saber-les calcular) suposem que el nombre és constant  a totes les circumscripcions. Es tracta d’una simulació.

Deixem de banda els independentistes del PP (menys de 25.000) i els no independentistes de SCI i ERC atès que ni de lluny superen el 3%. tampoc tenim en compte ni les CUP que no es presentaren a les darreres catalanes, ni PxC que  no assolí el 3% mínim.

Heus aquí el resultat:

Elaboració pròpia

Una CiU independentista seria la primera força del Principat seguida d’una CiU autonomista. Pel que fa al a resta seguiria més o menys igual excepte en que les dues ICV anirien al grup mixt. Aquestes i un PSC independentista obtenen prop del 3% dels vots, tot i que es quedarien sense escó quan es reparteixen les cadires.

Ja si voleu més simulació, un parlament amb una única circumscripció electoral i el 3% de mínim per entrar.  Vet ho aquí:

Elaboració pròpia

PSC i ICV independentistes junten uns 12 escons. És això el que busca Carod-Rovira?

Val a dir que als vots del PSC indepe caldria afegir-li, potser, els vots que del PSC es passaren a CiU el passat 28-N. Uns 100.000 aproximadament.

Els 105.000 vots, aproximadament, d’indepes d’ICV són el sostre de les CUP?

Simulacions i preguntes

Read Full Post »

Si hi ha un rostre, una imatge, un concepte que representi als perdedors del 28-N aquest és Reagrupament. El partit del doctor Carretero s’ha estavellat tot i tenir 39.922 vots (1,28%). Un resultat genys menyspreable, però.

Bàsicament, Carretero volia fer una partit superindependentista que superés ERC en combativitat i intransigència sobiranista. Volia reagrupar en un sol partit independentistes de tot l’espectre, portar-los al Parlament i des del Parc de la Ciutadella pressionar per la independència.  Quan deixà el partit respublicà es deia que era un submarí de CiU per fotre ERC. No es tracta de saber era així realment, com de reflexionar que la gent creia a CiU capaç de fer-ho.

Doncs bé, parafrasejant el bloc de Nacho escolar, “En aquel momento parecía una buena idea“. Tant bona que la hi copiaren els de Solidaritat Catalana per la Independència. Coalició (i partit) creat per López-Tena, Bertran i Strubell al voltant de les consultes populars per la independència.  I tingueren més èxit doncs s’afegiren els històrics del PSAN, els routiers de l’ecologisme d’Alternativa Verda (10.000) i els precursors del Partit Republicà Català (6000 vots i 40.000 al senat). I la gran estrella mediàtica: Joan Laporta i la seva Democràcia Catalana.

Imatge cedida per Higini Herrero

Personalment el que més m’agradava era el nom: Reagrupament sona molt semblant a Rassemblement pour la République(1),  partit de De Gaulle. M’imagino al doctor amb quepis, tot caminant amb passes llargues  pel carrer major de Puigcerdà…   Bé, la qüestió és si podem definir a Reagrupament com un gaullisme social i independentista. Com a oposat al gaullisme social regionalista de Pujol.  Analitzem-ho:

  • Segons els politòlegs del Patí dels tarongers te Rcat té un programa pensat per a emprenedors . Recordem que tant SCI c om RCat teníen el suport del Cercle Català de Negocis. Citem al Pati: com la reducció de l’impost de societats o la possible baixada de quotes empresarials a la Seguretat Social.
  • Carretero es posiciona proamericà, proisraelí i pronuclear. Això no té perquè fer-te automàticament de dretes, però ho sembla
  • Rcat vol un sistema electoral uninominal majoritari, com l’anglès i juraria que demanaven un cert presidencialisme. Els països amb sistemes electorals més proporcionals tenen millors polítiques socials, per l’acció de les forces d’esquerra (Vicenç Navarro dixit)
  • No als 80 km/h a algunes zones i d’altres crítiques a l’esquerra guai i ecopija.  A diferència dels republicans no pregunten per Andreu Nin per tancar una discussió.

I ara què, ens podem preguntar.  Gairebé 40 mil vots són força vots orfres que molts partits voldrien adoptar. La gran incògnita és saber què faran els electors. Els quadres i afiliats tenien llibertat per pactar a les properes municipals. I així, Rcat ha pactat amb ERC a BCN, amb les CUP a Girona, amb SCI a diversos pobles, entre ells SAnt Quirze, i amb CiU a Vilanova.

Així doncs… parlarem de les municipals 2011!!!

(1) O Rassemblement Wallon si preferiu un nacionalisme subestatal

Read Full Post »

Un dels vencedors més silenciats de les darreres eleccions ha estat Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco amb els seus 18.679 vots (0.60%) . Han quedat per davant dels verds i dels animalistes. Es pot ben dir que són els extraparlamentaris purs amb més vots. Excluim d’aquesta llista els de Rcat i PxC per mediàtics.  Han més que doblat els resultats anteriors dels seus dos components: Escons Insubmisos Ciudadanos en blanco.

Recordem la seva proposta: que els vots en blanc comptin en el repartiment i si passen del 3% es deixin els escons buits. Mentre això s’aprova, se’ls pot votar a ells que deixaran l’escó buit.

Es poden considerar encara més guanyadors si recordem que el vot en blanc ha batut records i ha assolit el 2.91%, uns 91.631 blanquerus. Si es suma el seu electorat al vot en blanc el resultat passa del 3%.

Val a dir que els nulus també han superat Ei, assolint un 22.345 items, un 0,71%.

Tot-i-queeee a aquests caldria ajuntar-los, potser, a la CORI.

Queda dit.

quartilla dEscons en blanc

Read Full Post »

No per anunciat deixa de ser més trist. Montserrat Nebrera, no seurà a l’edifici del Parc de la Ciutadella. Només 2187 catalans l’han votat com a Alternativa de Govern. Ha quedat classificada per sota dels leninistes del PCPC i per sobre dels antiabortistes del PFyV. Molt lluny, llunyíssim dels 20-30 mil  vots que li varem pronosticar. I fins i tot per sota dels 4mil dels Conservadors de Catalunya de l’any 1980.

I ara què? Potser optarà  a l’alcaldia de Granollers on té, diuen, el suport més gran.

Segell cedit per Higini Herrero

Els resultats són prou contundents, però, té vigència la seva proposta? Potser tenia sentit quan el govern d’esquerres dominava la Generalitat i els ajuntaments, i semblava que per força temps. Llavors crear un “front d’ordre” com a alternativa tenia sentit. Bàsicament plantejava bandejar la qüestió nacional (deixant fora els sobiranistes i espanyolistes més recalcitrants) i centrar-se en les qüestions socials, econòmiques, de seguretat, etc. Però la sentència del TC s’endugué la proposta de MN. CiU es convertí en alternativa de govern per a molta gent, començant per part de l’electorat socialista i el PP s’enrocà en l’espanyolitat i la xenofòbia.

Montse Fail!!

Posem els claus al seu taüt polític sense clavar-li una estaca. No sigui cas que algun dia CiU tombi per la vessant sobiranista de veres i part del seu electorat nacional-autonomista, així com UDC, vagin mancats de líders mediàtics.

Nebrera, recordem també, perdè el Congrès del PPenC i inaugurà una onada de Kikis, nom amb el que es coneix a Debate Callejero les desercions de la formació conservadora (i més enllà)  A dia d’avui ja s’han anat del PP, Álvarez Cascos (amb el seu Foro Asturias) ; Jaume Font  ( Lliga Regionalista Balear)  i Alfredo Preñanosa i el seu projecte de crear un partit a Cardedeu  un cop expulsat del PP per autodeterminista.

Montse marca el camí, atés que FAC també ha parlat d’una alternativa de gobierno

Finalment, potser, deixarem de parlar d’ella en aquest bloc, com molta gent ens retreu.

Això si, si més no a Canal Català, podrà seguint la seva carrera de  tertuliana.

Read Full Post »

Un altre perdedor d’aquests comicis ha estat Antonio Robles, d’UPyD. Un autèntic routier del neolerrouxisme a Catalaunya des que col·laborà a la Creació de l’Asociación por la Tolerancia. Posteriorment fundà (2003) Iniciativa no Nacionalista, efímer partit que es disolgué dins C’s. AR era un home prou conegut i respectat dins aquest nínxol polític. Tot i així veiè com un jove exwaterpolista, exlaumne de Francesc de Carreras li “usurpava” la direcció de Ciutadans. Com a número 2 entrà al Parlament de Catalunya, tot un reconeixement a una vida dedicada a la defensa de la Unitat d’espanya a Charneguistan.

Font: Ciudadanos en la Prensa

Fou temptat, però… les desavinences dins C’s, els mals resultats, les erràtiques polítiques d’aliances i els cants de sirena magenta l’impulsaren a abandonar C’s (en hores baixíssimes) per ressorgir a UPyD. Una aposta segura, atès que en les europees, finalment, els magentes guanyaren als carabasses.

Déu cega a qui vol perdre, diuen. I UPyD ha fet el ridícul, no només perdent per golejada davant C’s, sinó quedant per sota en vots del Partit Pirata i de la CORI.  Si no és un cadàver, Antonio Robles té per una llarga temporada a l’UVI.

L’extrema esquerra de C’s-UPyD, la Unificación Comunista de Espanya, també ha fet el ridícul. Quatre vots per sota del Partit Humanista. Menys de mil vots, la meitat del POSI, una tercera part del PCPC i set vegades menys que els campions del maillot rojo, la coalició neotroska Des de Baix. Per cert, en aquesta part de l’espectre electoral  tots els concurrents han perdut vots respecte al guanyador. O millor dit, guanyadora,  perquè dins l’àmbit de l’extrema esquerra la fortuna es manifesta en femení. And the winner is….

Font: Blogalaxia

Read Full Post »

El segon cadàver polític d’aquestes eleccions és Mateu Figuerola i el seu Partit per Catalunya. El primer fou Ciutadans pel canvi. Figuerola es feu famós per calar foc a la mesquita de Cervera per “motius personals”. Resulta que una familiar seva festejava amb un home musulmà. Això el neguitejava, i una nit que anava torrat decidí venjar-se en la porta de la dita mesquita. Fou condemnat a pagar 25 euros. Es veu que els jutges no apreciaren racisme. Era un problema personal. Aquest fet li donà força popularitat a Cervera. Motiu pel qual fou cooptat  per Anglada per a presentar-se pel PXC a la vila lleidetana. Fou eligit.

Font: Xavier Cassals

Després liderà la revolta dels plataformos lleidatans contra Anglada.  Sembla ser que el personalisme de Figuerola era del tot incompatible amb el personalisme d’Anglada. Va crear el Partit x Catalunya (PxCat) en un atac d’originalitat.  En altres eleccions s’ha presentat sol, en companyia del MSR

Però en aquestes eleccions ha hagut de competir amb el seu ex,  Josep Anglada. Només a Lleida però, atés que no han pogut presentar llistes en les altres circumscripcions.  Doncs bé, ha guanyat el de Vic.

  • Cervera: PxC  obté el 3.06% dels vots enfront l’1,12% de Pxcat
  • Tarrega: PxC, 2.47% , PxCat 0.36%
  • Sant Martí de Riucorb: 10.57% PxC

Així doncs, Mateu Figuerola FAIL!

Això no vol dir que Mateu Figuerola no pugui seguir actiu dins la política municipal de Cervera, però PxCat com a rival de la casa mare, ni tant sols a Lleida té sentit.

A nivell nacional, i tot esperant el resultat de les municipals, PxCat  és un cadàver amb els seus 314 vots.

No així  el MSR (788 vots) que, si bé ha estat també derrotat té un altre recorregut.  Ara bé. a anys llum de l’expiñarista.

Read Full Post »

Older Posts »