25N, jugant amb els números

El Papa dimiteix, @Trinito també, Bàrcenas posa, presumptament, el ventilador a funcionar, la ILP taurina arriba al Congrés i nosaltres reobrim el bloc amb una anàlisi del …25 N!!!

Com que la participació de les darreres eleccions catalanes  ha estat gairebé d’un 70% (67.76%), és equiparable a la participació de’aquest electorat en unes generals (66.82% al 2011). Així doncs no ens hem pogut resistir a calcular com hagués quedat els escons al Parlament espanyol amb els vots autonòmics. Dit i fet heus aquí el resultat.

	2012	2011
CiU	20	16
ERC	7	3
PSC	7	14
PP	6	11
ICV	4	3
C’s	3	–
CUP	1	–

Per circumscripcions:

Barcelona: 10 (CiU), 5 (PSC), 4 (ERC), 4 (PP), 4 (ICV), 3 (C’s) i 1 (CUP)

Girona: 4 (CiU), 1 (PSC) i 1 (ERC)

Lleida: 3 (CiU), 1 (ERC) i 1 (PP)

Tarragona: 3 (CiU), 1(PSC), 1 (ERC )i 1 (PP)

Bé, són eleccions molt diferents, sí. No és més que una pura especulació per projectar els resultats en d’unes  eleccions a unes altres amb uns altres condicionaments (treure el PP del govern, el procés sobiranista, etc), sí. Potser serveix per explicar el vot dual, o potser no. Potser serveixen per veure la proporcionalitat dels resultats d’ambdues eleccions, etc, o potser no.

El que és segur és que no ens podíem resistir a fer la comparació. I a fer-la petar… o no!

Read Full Post »

2012 in review

The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2012 annual report for this blog.

Here’s an excerpt:

600 people reached the top of Mt. Everest in 2012. This blog got about 2.600 views in 2012. If every person who reached the top of Mt. Everest viewed this blog, it would have taken 4 years to get that many views.

Click here to see the complete report.

Read Full Post »

Bloc en vaga

Read Full Post »

De nou el CEO

Doncs sí, ja tenim la nova enquesta del CEO, i avorrits com estem amb les generals, i aprofitant la feina feta per altres a racocatalà, presentem dues taules sobre l’independentisme que coincideixen amb les del CIS 2001 (recopilades per Marc Belzunces)

Com més d’esquerres, més independentista

Clica la imatge per veure-la ampliada

Com més nivell d’estudis més independentista

Clica la imatge per veure-la ampliada

 Dades típiques i tòpiques?

Read Full Post »

… i més encara, la participació

Encara més data-mining de l’enquesta del CEO, feta amb culleretes de cafè.
Anem al sector d’abstencionistes, aquells qui no votaren el 28N, i molt probablement no voten mai. Hi ha empat entre els que volen la independencia 28.9 (%) i els que no 28.0 (%). Guanyen, però, els que afirmen que tampoc en un referendum com aquest anirien a votar. Un 36.2(%)

Podem dir que aquest sector és l’abstencionisme megaestructural, els que ni amb un referendum d’aquest tipus mourien el cul per anar a posar la papereta dins l’urna. Com que sabem que hi ha 2.211.058  catalans que no votaren el 28N, el 36.2% representa uns 800.403 txarneguistanesos. O si voleu, dit d’una altra manera el 14.92% del total del cos electoral català, unes 5.363.688 d’ànimes el total d’aquest darrer.

Font de la imatge: Pobleinsumís

Per tant tenim:

• un 14.9 d’abstencionistes bastants segurs
• un 42.9 de favorables a la independència
• un 42.2 a distribuir entre vots nuls, en blanc i contraris a l’independència.

Tot suposant que els contraris guanyin tots els indecisos i la resta d’abstencionistes. Tot i que no hi hagi cap vot en blanc i nul. Tot i que els independentistes no sumin ningú durant la campanya… el dependentistes, perdrien per la mínima.

Marge d’error amunt, marge d’error avall

Read Full Post »

L’independentisme avança per l’esquerra

L’enquesta del CEO encara dóna per més.

Abans del baròmetre del CEO, només tenim una enquesta similar feta pel CIS el 2001.  Heus la aquí.

Marc Belzunces de l’Holocè estant s’ha dedicat a treballar les dades de l’estudi per tal de donar entre d’altes dades, el grau d’independentisme per votants.

Dades del CIS a la pregunta Personalment, ¿estaríeu a favor o en contra de que Catalunya fos independent?

SI 35.9% // No 48.1% // SI 13.3% // SI 2.8%

Nombre d’indepes per partits (CIS 2001)

Partit	PP	CiU	ERC	PSC	ICV-EUiA	C’s	SCI	Altres	blanc	Abstenció
%	7.3	49.8	89.1	19	35.4 – 17	–	–	55.6	34.3	24.8

Nombre d’indepes per partits (CEO 2011)

Partit	PP	CiU	ERC	PSC	ICV-EUiA	C’s	SCI	Altres	blanc	Abstenció
%	4.8	54.4	96.0	25.9	45.5	0	97.8	54.2	41.9	26.9

Diferències

Partit	PP	CiU	ERC	PSC	ICV-EUiA	C’s	SCI	Altres	blanc	Abstenció
diferència	-2.5	+4.6	+6.1	+6.9	+10.1			-1.4	+7.6	+2.1

Val a dir que l’any 1999 es van presentar separadament ICV (35%)  i EUiA (17%)  i per tant el CIS les recull separadament. Les dades del CEO no distingueixen, inciatius d‘alternatius.  Fets els càlculs, és a dir sumar els indepes de EUiA i els indepes d’ICV al districte electoral de BCN, sumat el vot total i fetes les proporcions ens dóna… un nombre d’indepentendistes del 27% . Potser del 30% si hi suméssim els votants dels altres districtes, atès que ICV anà amb el PSC.

Per tant l’independentisme hauria crescut més a ICV, el votants en blanc i sociates.  També creix en ERC tot i patir escisions superindependentistes com Rcat i SCI. És possible en tant que ara ERC té menys vot que el 1999. Convers de tornada?

També dir que les dades del PSC del CEO són del seu pitjor resultat (2011), quan , segons enquestes postelectorals uns 100.000 votants fugiren cap a CiU. Enquestes anteriors de diaris i ràdios donàven encara un tant per cent d’independentistes més elevat a Can Montilla.

En definitiva, tot i els sorrol dels independentistes liberals i neocons als mitjans, les dades apuntarien a que l’augment dels independentistes ve pel carril esquerra.

Read Full Post »

Espectacular pujada del PP?

El PP ha estat un dels partits guanyadors a les darreres municipals en tant ha estat dels pocs que han  tingut fortes pujades.  Han guanyat les batllies de Badalona i Castefa.

Un èxit històric, doncs, no? Potser no tant. Vegem  l’històric de resultats.

De fet el PP iguala el seu millor resultat de l’any 91, dels temps d’en Aleix. L’any 91 obté el seu millor resultat, després del qual va baixant  fins la remuntada actual.

Des de fa dues dècades oscil·la entre els 300.000 i 400.000 vots. Res de nou, doncs. O sí, ja que podem tenir en compte els vots de C’s:

	2003	2007	2011
PP	360553	283195	363555
C’s		67290	35112
UPyD			2291
Total	360553	350493	400958

Com veiem, la suma dels resultats de les locals de C’s i PP són iguales entre el 2007 i 2003 són pràctimaent clavades.

I en alguns llocs també:

Barcelona: 2003, 118.708 vots (C’s+PP) ; 2011, 120051 (C’s+PP).

To i així d’on surten 40.000 vots més que fa vuit anys? Doncs més que de l’espanyolisme d’en Alejo de la xenofòbia d’en Xavi. Al nostre parer el discurs de serompespaña no donava més de sí i han trobat la manera de trencar el seu sostre amb la por a l’immigrant.

No se vayan todavía, aún hay más: En Roger Buch en parla al seu bloc. No és que el PP hagi pujat força, és que CiU l’ha fet entrar a la centralitat.

Resultats a part, el motiu principal que ha fet que el PP hagi guanyat centralitat és perquè queda com a soci natural de CiU en moltes ciutats on la federació  per primera vegada en anys ha desbancat al PSC al primer lloc

Us en recomanem la lectura

Read Full Post »

Viacrucis socialista, 2a estació

El PSC ha tret el pitjor percentatge de vot en unes municipals. Pel que fa als vots reals, amb 721.443,  s’ha quedat ben a prop del pitjor resultat: els 720.165 del 77.

Comença a ser una cantarella de moda això de pitjors resultats i PSC. Però les dades són contundents.

Elaboració pròpia

I no només pel que significa perdre Barcelona i Girona, on manava des de les primeres muncipals.  És que com anunciavem el PSC ha perdut les dos capitals, Reus, Mataró, Igualada, Badalona, Sant Vicenç dels Horts… I a més les diputacions, la de Girona i, ai las! la de Barcelona. I això fa mal.

Però a més a Vic ha quedat fins i tot per sota les CUP, a Puigcerdà surten del consistori. Etcètera i mes etcètera.

Òbviament la crisi hi té a veure, en unes municipals contaminades per la política estatal. Ja sigui per indignació,  ja sigui pel tema de la successió, gran part de l’electorat ha volgut donar una coça al de ZP per cul de candidat municipal socialista interposat.

La imatge de la nit?

Dit això dins  el debat, apart dels consabuts, “connectar amb la gent”, “sortir del despatx” , etc.  acaba aflorant la qüestió de les relacions PSC-PSOE.  I amb ell l’importantíssim tema del grup propi al Congrés.

Sembla evident que tothom es planteja redefinir les relacions amb el PSOE, d’un nou pacte o fins i tot d’anar encara més de bracet. Perquè? si tot es deu a la crisi?

Qui sí vol moure fitxa:

• Nou cicle L’obiolisme vol una aliança amb el catalanisme progressista, sense sortir del PSC, és clar. I urnes, volen que la gent pugui votar les decisions del partit. Ara sí toca.
• #Congresdesdebaix. Twitsocialisme 2.0 renovador de les bases, començat per Núria Lòpez, alcaldessa de Campdevànol.
• Àngel Ros. Obres públiques, catalanisme però amb moderació, potser grup propi, esquerra però amb moderació, sí al crucifix i no al burka.
• Bustos. No vol separar-se del PSOE i sortint  de Sabadell no el vol ningú.
• Iceta / Pere Navarro. Si no és más-de-lo-mismo que vagi Pablo Iglesias i ho vegi
• Per un nou socialisme català de Joan Ferran i en  Narvaez. Reinventar per l’esquerra, diuen.
• +PSC que no he entès què volen fer, però ha de ser ràpid i unitari

Ara bé, pot el PSC tornar a governar en tants ajuntaments dins els propers… 8 anys? Pot pensar en tornar a governar a la Gene? Espera captar el vot antiPP que es generarà amb Rajoy a la Moncloa, aplicant retallades?

Podeu dir el que creieu que cal al PSC per reinventrar-se als comentaris

Nosaltres ho tenim clar.  Secretària! secretària!!

La nova imatge del PSC?

I és que les noies gafapastes en posen. Per què negar-ho?

Read Full Post »

28-N: L’extrema esquerra

Tercer miracle de sa Santetat: Dos partits trotsquistes i un altre de roig es coaliguen per presentar-se junts a les autonòmiques. És o no és un miracle?

Però fem una mica d’història de l’espectre polític que està més a l’esquerra que els afganus del PCC. Aquesta és la gràfica

Cal puntualitzar que al 1980  es comptabilitzen els resultat de les Candidatures per la Unitat pel Socialisme (CUPS), les quals eren d’extrema esquerra però també d’esquerra independentista (EI). Al 1984 es presentaren 7 candidatures. Els més reincidents són els trotskos del POSI i els del PORE amb 4 eleccions.

POSI. Trotski not Dead. Els indefallibles del POSI tornen a la càrrega amb l’objectiu de superar un 5632 meritoris vots de les passades eleccions. LLegin les seves planes hom diria que ZP és el president de la Generalitat. Només parlen d’ell i del seu pla d’ajust. Volen sortir de la UE i nosequé de la República Catalana.

UCE. Una, Grande y Maoista. No es presentaven des de 1988 a les autonòmiques. 3358 votes que no és el seu millor hit. En va fer de més bons a les generals en temps de Suarez. Després d’una llarga temporada ocults van tornar a ser notícia en donar suport a C’s a les catalanes, o a manifestar-se amb el PP i la Falange contra ETA i l’Ibarretxe. Odien els nacionalismes burgesos de CiU, PNV, ERC, BNG, HB, Aralar, etc. Gairebé podríem dir que representen l’ala esquerra d’UPyD.

PCPC. Lenin, con dos cojones! Marxistes leninistes a l’antigua usaza han anat prgressant d’elecció en elecció i tenen com a objectiu passar dels 6000 vots. El primer cop que vaig visitar la seva plana web hi vaig trobar un defensa aferrissada de l’opció nuclear de Corea del Nord. No els faltava raó. però reconec que em deixà frapat. Són, juntament amb Felip Piug els únics que es declaren confederals.

Des de Baix. Alabat sia Olivier Besancenot. Coalició de la Gent de Revolta Global (4a) , Corrent Roig els propalestins de Lluita Internacionalista (4a). Representen a la nova fornada anticapitalista que té en el carter francès el seu líder a nivell europeu. Debutants com a coalició, tenen com a referència els 802 vots de LI al 2003 i els 4524 de Revolta Global a les europees. Es declaren anticapitalistes, ecologistes i sobiranistes. Volen la República Catalana. Esther Vivas és la candidata a Honorable. Pep Riera els hi dóna suport i també l’Azagra

Read Full Post »

28-N: D’això de la CORI

Finalment, la Coordinadora Reusenca Independent es presentarà a les autonòmiques. I ho farà ambun fitxatge mediàtic de primer nivell: Carmem de Mairena.
Aquest fet ha servit de base per dues argumentacions:

• Assenyalar la decadència de la política catalana provocada per la medicocritat  del Tripartit, dels nacionalistes  o bé de les dues alhora.
• Assenyalar la italianització de la política catalana, com assegura al seu bloc el professor Xavier Cassals

No hi estem d’acord. En el primer cas perquè són afirmacions totalment partidistes. En el segon cas, i des de la modèstia que representa ser lector d’algú, en volem discrepar.
Catalunya no és l’unic lloc on apareixen partits satírics. Cal recordar un dels més brillants: El Partit del Rinoceronts del Canadà. Entre les seves propostes cal destacar: l’abolició de la llei de la gravetat, la conversió del Canadà en un país trilingüe, anglès, francès i analfabet i la declaració de guerra a Bèlgica per culpa de les aventures de Tintin al Congo on aquest matava rinoceronts
A Euskadi es presenta, sense tant èxit, el Partido del Kharma Democrático. A França es presentà al sue dia Coluche, un pallaso. Un altre còmic,  Bepo Grillo es presenta a les eleccions i  ha creat a més el Vaffanculo Day
Qui més ha prosperat ha estat el partit anarco-surrealista Besti Flokkurinn guanyador de les municipals de Reykjavík. Demanen la  transparèncioa sostenible, o més ben dit que la corrupció sigui transparent, volen tovalloles gratis a les piscines i un ós polar al zoo. L’origen d’aquet partit liderat per un famós comic té a veure en grups de punks i rockers que s’ajuntaven prop de l’estació central d’autobusos en el Reykjavík dels anys 80
Doncs, bé, potser Carmen de Mairena no respecti l’esperit juantxi original, i això és una italianització de la política catalana (entre d’altres fets) però la presència de partits satírics com els abans citats no és només pròpia de Berlusconilandia.

D’altra banda voldria donar alguns apunts sobre la CORI que no han sortit als mitjans:

Poster la reusenca CORI té a veure a que Reus és un dels ajuntaments menys transparents de Catalunya en un rànquing que lidera Sant Cugat.

Un minusvàlid, a Reus, es troba que degut a les obres publiques no pot moure’s lliurement pel seu carrer amb la cadira de rodes. Protesta i protesta a l’Ajuntament sense resultat. Li comenta a Alex Santamaria, el qual ho porta al ple directament amb resultats satisfactoris

Parlant amb un reusenc, em digué que part dels votants de la CORI eren sobre tot joves que havien votat a ERC, per canviar les polítiques de l’Ajuntament i havien quedat decebuts amb Ernest Benach. Cabrejats d’esquerres podriem dir. Doncs bé, repasem els darrers resultats municipals.  La CORi al seu debut obté uns 1300 vots al 2003 i 1800 al 2007. Tot passant del 5%. Els partits que més baixen entre ambdós comtesses electorals són ICV i ERC que gairebé perdenun un 40% dels vots. En qualsevol cas dos perden respectivament més vots que els que guanya la CORI. L’abstenció, però,  és el factor que permet a Ariel Santamaria entrar al Parlament.

Veurem si tenim follòdroms i el que més m’agrada: carrils “Vici”

Read Full Post »