Pebiscitàries gregues

Les darreres eleccions a Grècia han estat força comentades. Hom no sap si les ha guanyat Podem o Joan Herrera.

Ha estat insofrible la batalla al twitter entre guanyemistes i sobiranistes. No sabíem si Syriza era de l’esquerra antisobiranista fiscal o si representava una victòria del sobiranisme poliític.

Ens quedem amb les ganes de saber si el 36% dels vots de Syriza representen Grècia o no, o si son comparables als que van votar al 9N.

El que sí hem volgut fer és convertir les parlamentàries gregues en plebiscitàries. Així hem agrupat el vot pels partits que estan a favor de seguir els plans d’austeritat de la Troika. De la mateixa manera hem agrupat els contraris, sigui per negociar  una quitança o per sortir de l’euro, la UE, la OTAN i vagar per l’espai com el KKE. Finalment agrupem els principals partits dels quals, ho confessem, no tenim mi idea. Heus aqui:

resultats de les eleccions gregues de 2015

 

El resultat és que Grècia ha votat contra l’austeritat. I no només a Syriza.

Val a dir que el president grec no tenia més opció, si volia complir el mandat democràtic de renegociar el deute de pactar amb els carques d’Anel ja que els comunistrolls del KKE no estan per pactar amb ningú i amb els de les samarretes negres no es pot anar ni a can Felip.

Ha estat un pacte “de pais”, del país de renegociar el deute.

25M, fent números: Europees a una Catalunya Independent

Amb retard, ens hi posem

Ara que tenim les dades de les darreres eleccions podem especular amb els resultats d’unes europees d’una Catalunya independent.

Això sí, hem triat els 16 escons que assegura el diari ARA que ens pertocarien. El resultat aquest:

Els % per cents no coincideixen amb els reals perquè no hem seguit anotant els partits que ja no entratríen

Així dons l’ALDE no es podria queixar atès que hi enviaríem 4 diputats (3 de CDC + 1 de C’s)  El Partit Popular en tindria 3 (2 del PP + 1 d’UDC) i els verds 2. Més complicat seria dir quants diputats anirien al grup socialista: no només els 3 del PSC sinó també els d’ERC. Si no hi van tots 7,  els 4 d’ERC podrien seguir al grup de l’Aliança Lliure, a la major glòria de Ska Keller.

 

25M: I finalment, la resta

Pel que fa a la resta de formacions, les grans, les que importen poc a dir que no hagin dit els politòlegs, periodistes, i  altres opinadors professionals. Però com a final de campanya..

El PSC té un bon candidat. Si més no millora el nivell de l’actual direcció. Ho té cru per vendre el gèenro, però si no es dedica a ll’europarlamentarisme, podria substituir  a alguns dels actuals dirigents.  Probablement no tindrà la caiguda que pronostiquen. Intentarà vendre un triple empat com un èxit.  Però cal veure 10 anys enrere.

CiU  espera repetir resultat. Empatar ja li està bé, si ho pot vendre com que no es repetirà a les catalanes. Tremosa és un professional de l’europarlamentarisme.  Millor aquí de de conseller d’Economia

PP. Jo de gran vull ser com Santiago Fisas. Ser ric i anar a treballar a Estrasburg o pels puestus.  El PP passa de Catalunya, atés que els seus votants estan amortitzats. Fisas és un senyor estupendo, molt ben educat i simpàtic, que aixó de la campanya electoral, doncs, “lo conlleva”. Diumenge fitxa i cinc anys més

ERC. Curiós,  la primera victòria des de la II República i no la podran gaudir salvatgement tot pensant en si això para o accelera el procés.  Si guanyen, i si guanyen per molt caldrà veure  les tertúlies mesteàries dilluns, dimarts, dimecres…

ICV. Ha nascut una estrella. Urtasun. Molt bé als debats. Veurem si arriba a tenir el club de fans de Romeva. Pot ser l’etern cap de files dels ecosocialistes a Europa o esdevenir conseller d’afers exteriors en una gene independent i tripartita. Si no d’aquí 6 anys rellevarà a Herrera.

D’altra banda. Ha nascut una altra estrella @senyoraupyd. Francament si només la llegeixes semblava una intel·lectual, antropòloga i tal. Quin tros d’especímen d’upper Diagonal. Si us plau, que es presenti a les municipals

A la caza del cupaire rojo

A les passades catalanes , Les CUP tragueren un 3% de vots, uns 126.000 i les enquestes pronostiquen un augment dels cupaires de cara a les municipals i les properes catalanes. Sembla, a més, un elector prou fidel i disciplinat per anar votant quan toca.

Tot i així, han decidit no presentar-se a les europees.

A més, a Catalunya hi ha 30.000 personetes que han signat pel Procés Constituent

Bé, potser hi ha gent als dos grups, però són un conjunt de votants gens negligible. Què és el que faran? El seu suport en bloc, excepte a ERC, seria vital per alguna de les propostes polítiques d’aquesta banda de l’espectre polític. 150.000 votants hipotètics són un 1% d’unes europees previsiblement per sota del 40% de participació.

Si ERC i les CUP haguessin fet un Bildu  presentant-se junts amb el BNG, molt probablement serien la 5a força política per davant de Tremosa&Bilbao. Farem comptes

Anant només amb Bildu&BNG haguessin assegurat l’escó de Jon Juaristi , i potser enviar a algú a entrenar-se a Europa, ni que sigui un anyet. Els anicapitalistes danesos es presenten.

A tot això, el perfil menys indepe de les CUP o els més neotroskos podrien triar Podemos, que lidera Pablo Iglesias, el Jove. I que a Catalunya rebrien el vot de Revolta Global.

En resum, que hi ha diversos partits a la caça del cupaire rojo.. submergit i orfe de partit.

No podrem saber els que es “tornen” a ERC, a ICV o l’abstenció, però serà interessant veure el derby esquerranós Bildu-Podemos a Catalunya.

Potser un bon resultat del de Pablo Iglesias podria replantejar els forcadistes o els nois d’Esther Vivas un canvi de plantejaments. I presentar-se a les autònomiques de 201… d’això les plebiscitàries de 201.. Bé… en qualsevol cas Jiménez Villarejo no en seria el candidat. Fijo!

Poden?

25 M: La revenja de Ciutadans

El 7 juny de 2009 és una data històrica per a UPyD. Fou la primera vegada que els magenta guanyaren a C’s  a Catalunya.  C’s al 2006 havien donat la sorpresa entrant al Parlament, però obtingueren magres resultats a les municipals i a les generals. A més de divisions dins el partit. Els de Rosa Díez obtenien resultats pitjors, però podien esperar. I, finalment, a les europees del 2009 guanyaren als de Rivera.

Si UPyD  ja obtenia més vots, encara que pocs, volia dir que el vot útil lerrouxista era pels magentes i no pels carabasses. Pocs apostarien per la supervivència del partit. Rosa Díez preparava la corona de flors

Els votants, però,  no són tant veletes, o aposten sobre segur:  el 2010 tornaren a confiar en C’s que segueix parlamentari i UPyD fa el ridícul quedant per sota de la CORI. C’s tampoc s’esmerçava gaire a les municipals i UPyD a Catalunya restava testimonial.

Charneguistán: Carabassa o magenta

El panorama semblava repartit i petrificat: Magentes a Espanya i Carabasses a Catalunya. Però,  amb això del Procés, i el savoir faire del PP, C’s dona la campanada a les catalanes del 2012. 9 diputats.

Amb l’ajuda inestimable de la sexta, el waterpolista va guanyant popularitat i C’s es planteja tornar a fer el salt a les espanyes amb el Movimiento Ciudadano.  Albert Rivera és el polític millor valorat a Madrid (Comunitat) i les enquestes li donen un escó a les europees.

O sigui, que d’arraconat i vençut a Catalunya pot passar a contraatacar a Rosa Díez a Restoespanya. No guanyarà, és  clar. Però li traurà vots a Sosa Wagner i Cañete tot desembarcant a la política estatal, podent ser un actor més.  Com a més està fent una política de reagrupament de partits locals pot ser una opció per a les municipals i autonòmiques del 2015.

Item donc, ha absorbit el Centro Democrático i Liberal, i per tant, el passaport liberal que aquest  partit tenia. Ingressar al Partit Liberal Europeu  seria una bufetada a Tremosa i amics

La revenja és un plat que Albert Rivera menja fred, i amb buffet de salses tèbies.

25M : Un cop d’ull fora d’aquí

Més enllà d’aquest país petit que delia Llach, però més petit és Luxemburg que deia el pare de l’honorable, també es fan eleccions europees. Obvi, i como són independents s’estalvien el procés. Més o menys tots votaran en clau estatal, però el pratxandoscopi estarà amatent. Especialment als ítems proposats
Portugal
Bé, res d’especial excepte mirra si les esquerres guanyen les dretes.
França

Aquí, l’estrella és la filla del paracaigudista torturador i borni. Caldrà veure si guanya a l’UMP, perquè als sociates es dóna per segur.
Regne Unit
L’UKIP contra tots, pot ser el partit més votat, frec a frec amb els laboristes. L’eurotroll més famós de tots.
Escòcia

Guanyarà el partit de Salmond però no sabem si amb 2 o 3 dels sis en joc. El sisè se’l juga amb el de l’UKIP.
Irlanda
Aquí la gràcia de les votacions està en veyre si el Sinn Fein fa el sorpasso als laboristes. Fins i tot pot anar més enllà.
Bèlgica
A Bèlgica ho votent tot i pot passar de tot. Vorem si han de tornar a batre el seu record de país sense govern. Els Marti d’Abadal flamencs serasn el partit més votat.
Holanda
Com França cl veure si els populistes xenòfobs són el partit més votat o no. D’altra banda D66 SP guanyarà els laboristes, sí, però fins i tot els socialistes marxistes-tomqueros els poden guanyar. Al lloro!.
Alemanya
Tot en ordre al front del Rhin escepte per la cua. Com que enguany han baixat el llistó del 5% es classificaran els liberals. Els eurosecèptics per descomptat i a saber, nazis, pirates, ecoliberals i d’altres extraparlamentaris.
Austria
A saber el que farà el FPO i oju el partit euroescèptic de l’empresari ficat a política. A vore.

Itàlia
Com que guanyarà el PD és tot com molt avorrit a l’espera que els grilinos entrin al Europarlament i comencem a riure. Duel Berlusconi-Alfaro i a veure si es cola algú no esperat.
Dinamarca
Sembla que guanyaran els socialistes a l’espera del que facin els populistes de dreta. Aquí caldrà fixar-se en la coalició euroescèptica d’esquerres.
Suècia
Rotllo dels partits de sempre, però per la cua poden entrar pirates, feministes i els fatxes.

La cap dels pirates

Finlàndia
Aquí els verds també poden sobrepassar els socialistes els votants dels quals sembla que se’n van als populistes.
Grècia
Veurem si Syriza és, finalment, el partit més votat a Grècia, atenció als nazis i… a To Potami u partit de centre fundat per un popular presentador. Com si Matías Prats fundés un partit de centre.
Polònia
Duel a mort entre liberals conservadors, conservadors, més que conservadors i carques. D’això i hi ha un partit de centre anticlerical. A favor dels gais, les dones i menjacapellans. A veure…
Hongria
Per plorar!
I pel que fa la resta de països de l’Est, llegiu les predccions a la wikipedia que és el que ham fet nantros.
I si podeu expliqueu-nos-ho que anem molt peixos.

 

25-M: Equo, l’hora de la veritat

Equo es juga molt en aquestes eleccions. A les europees només hi ha una única circumscripció i, per tant, tot vot compta. A més, són les eleccions ideals per fer un vot de càstig a opcions d’esquerres més tradicionals sense riscos.  Item donc, els aliats de Compromís semblen una opció a l’alça en totes les enquestes.

Tota semblava encaminat. Equo podia construir un espai ecosocialista federal amb ICV i les esquerres separatistes, però no gaire… Una veritable alternativa a PSOE i IU.

Però… va ICV i reafirma el compromís amb  IU. Malgrat haver signat ser partits germans amb Equo. Això deixa la opció coixa de la principal opció de vots. No és el cas de les Iniciatives balear i valenciana.

Tot i així, Equo té possibilitats atès que a les darreres generals tragué 216.798 vots , sumats als que va treure Compromís, uns 125.306, i CHA 55.875 a les autonòmiques dóna  un sumatori de  397. 979. Val a dir que la participació a les europees és força inferior, els verds sumaren uns 89 mil vots al 2009, però amb un 66% dels vots totals, molt probablement Jordi Sebastià tindria bitllet a Estrasburg.

D’altra banda, cal dir que  els qui els hi agrada votar opcions noves, fresques i regeneradores tenen també la opció de Podemos, que pot fer mal als verds. De totes maneres jo apostaria pel bitllet a Estrasburg, gràcies a la tirada de Compromís.

D’altra banda a les europees podem gaudir d’una sèrie de fenòmens que en altres eleccions no es donen

D’una banda, podem saber  quan val Equo Catalunya?  En vots, és clar. Enguany hi haurà la possibilitat de triar entre ICV i Equo. I per tant podrem saber quans eqüestres hi ha a Catalunya.

A Balears, Més a decidit no presentar-se i deixa lliure el vot als seus votants, els quals es dividiran, probablement, entre ERC (PSM) i Equo (Id’E) A les europees, doncs, podrem veure quina força té cadascú dins la coalició.

Si no obté representació Equo veurà tocat el seu projecte. No així Compromís, ChA, etc que poden seguir a les respectives autonomies.

El 26 sortim de dubtes

25-M: Fent números amb els històrics

Així està el pati

Us presentem la taula i el gràfic corresponent als resultats històrics de les europees pel que fa a Catalunya.

La participació ha estat cada vegada menor, i com vieu, els gran partits (PPSC) ja han anat a la baixa els darrers anys, mentre que CiU va tenir un fort sotrac a les eleccions de 2004. Més irregulars resulten ERC i ICV.

Caldrà veure el pronosticat augment de C’s i si hi ha alguna sorpresa pel bàndol de centre, de Podemos o de VOX.

Es preveu una baixa participació, fet que fa més fàcil arribar al 1.85% dels vots que donarien dret a l’escó a Europa. A les passades eleccions voltava els 288.882 vots. Per tant, l’actual dret a viatjar amb Aleix Vidal Quadras estaria entre els 250 i els 275 mil vots. Ho anirem analitzant en els propers dies.

Hem “arrejuntat” a “centre” i a “Eind” diverses candidatures centristes i d’Esquerra independentista d’altres temps.

La gràfica

25-M: Fent números amb els blocs

Ja hi tornem a ser, en un mes eleccions europees. I esperem reprendre el bloc.

Tot i que són eleccions continentals no ens hem podem estar de fer-ne una lectura provinciana. Així hem agrupat els partits que es presentaren el 2009 en tres grups segons el seu posicionament en el procés sobiranista actual: A favor, en contra o ves  a saber.

El posicionament fet a ull de bon cuber, tot s’ha de dir. Podeu discutir-ho als comentaris.

A més, ens hem limitat als partits que van rebre més de 1000 vots. Per manca de temps i excés de mandra, cal confessar-ho.

Cal tenir en compte que seran les segones després de la conversió paulina d’Artur Mas camí de tornada de la Moncloa, i per tant ens serviran per mesurar els corriments dins cada bloc i la fractura entre aquests més enllà de pantuflades de cinquentones.

L’objectiu confés és comparar-ho amb els vots de les eleccions d’enguany.

Els resultats són els que veieu a la taula.

Resultats de les europpes de 2009 en blocs

Els contraris guanyaven en 2009, i per bastant. El 26 en parlem

 

Primàries al PSC de Barcelona (i 2)

Doncs finalment ha guanyat el candidat de l’aparell, o sigui Collboni seguit pel candidat de les bases Carmen Andrés. Contra el pronòstic de les enquestes on els candidats crítics eren preferits pels barcelonins. Si bé Carmen Andrés puntuva força entre els votants socialistes.

Heus a qui els resultats :

Imatge de https://twitter.com/CalaixNikov

 Vella política 2 – Politwitter 0

Collboni ha guanyat a la majoria dels punts de votació i no només s’ha basat en la polèmica urna de ciutat Vella on han votat tants paquistanesos. Ha arrasat al punt de votació d’Horta-Guinardostan.

Més “vot ètnic” ha estat el de Carmen Andrés atès que els de Nou Barris som quasi una ètnia. Carmen només ha guanyat a 5 punts, 4 d’ells a Nou Barris on hi concentra més del 50% dels vots rebuts.

No semblaria, doncs, que la crida als indepes a votar per Jordi Martí #indyXmarti de @elsomatent hagi tingut gaire efecte. Cal dir-ho. Com cal llegir els enllaços següents sobre el tema i sobre la victòria de Collboni

• Collboni per Pakistan
• Regenerar el caciquismo
• 5 titulars desapassionats sobre les primàries del PSC 
• Los tres retos de Jaume Collboni 

Sembla  que els militants s’ho han pres més seriosament i han arrossegat a 4 o 5 amics i coneguts per votar pels seus candidats. Ha funcionat més el boca-orella. El cas de la candidata de les bases és especialment clar.

Navarro pot descansar una temporada… o no!

Perquè potser que els indepes no es mobilitzin ni per fer el troll a les primàries del PSC vol dir que ho troben inútil o irrellevant. O que són uns ganduls, ves. Sabem pel twitter, que és un pou de coneixement, que a les primàries del PSF a Marsella hi votaren unes 20 mil persones. Per igualar-ho a BCN hi haurien d’haver participat uns 40 mil. Vist així no semblarien tant exitoses Això sí, els resultats d’enguany quasi doblen els del match Tura-Hereu.

I com dormen els crítics?

Doncs malament. Sembla que dins el PSC hi tenen les de perdre, malgrat com en el cas de Bonet i Martí siguin preferits per la ciutadania. I més si van per separat. Dóna igual la notorietat, la política 2.0, les enquestes, si finalment des de fora no venen a votar-los i des de dins es mobilitzen a la contra.

Qué farà ara Jordi i Laia, aquest darerra sense cap “poltrona”?

Potser hi ha més vida fora del PSC que dins. Ho diu en @jfalbertos. Ho veurem després de les europees probablement.

Què faran ara el dissabte els votants dels crítics al duel Collboni-Andrés? Votarà menys gent? Per si de cas, si algú vol anar a votar i no sap per qui… Feu-ho per Carmen Andrés. Si més no és dona, d’esquerres i de Nou Barris.

---

PD: José Rodríguez diu que els #indyXmarti van ser uns 1000 aproximadament