Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘partits politics’

Ja hi som tots!
Finalment la CUP es presentarà (o no) a les eleccions catalanes del 2014 (o abans). Bé o ho intentaran (o no). Tot i que ja en parlarem a la primavera del 2013 si el calendari maia anava errat.
Ahir a Reus, a l’Assemblea Nacional de la CUP es va aprovar per un sol vot un text que encoratja la formació a presentar-se a les eleccions al Parlament “tan aviat com sigui possible”. L’opció ha estat avalada amb 166 vots, mentre que la de presentar-se “quan es decideixi”, n’ha obtingut 165.

Bé, esperem que sí. En aquest cas tindríem les 9 formacions polítiques competint en unes mateixes eleccions.
Fins ara hem tingut un sistema polític de 5+2+2 partits polítics. A saber, 5 principals que es presenten i obtenen representació a totes les escomeses electorals. 2 més que tenen prou força a les catalanes (C’s i SI) però poca a les municipals o no es presenten a les espanyoles. I 2 més que tenen la força en les municipals i no es presenten o no es mengen res en la resta (PxC i CUP).

Pel 2014 podem tenir un Parlament d’allò més plural. Massa? No ben bé. Obviant els partits de les Fèroe i Grenlàndia, el Parlament de Dinamarca és força semblant. Us presentem una taula comparativa amb el nom del partit danès, la ideologia, i els equivalents en l’espectre polític català. Aquests, dividits entre “catalanistes”, “espanyolistes” i “migmig”. Tampoc som tant diferents. En sentit molt genèric tot

Partit danès

Ideologia

 Cat

Migmig

Esp

Partit Popular Danès Dreta populista IdCat PxC PP, AES
Partit Popular Conservador Conservadors CDC M.Nebrera PP
Democrata Cristians Democratacristians UDC
Esquerra Partit Liberal Danès Liberals CDC, DemCat CDL UPyD
Alliança Liberal Liberals SI
Esquerra Radical Socialiberals ERC, SI PSC C’s
Socialdemòcrates Socialdemòcrates ERC PSC
Partit Popular Socialista Ecosocialistes,
postcomunistes
ICV EUiA
Aliança Roja-Verda Anticapitalistes CUP RG

I encera queden els pirates, el PACMA i és clar… LA CORI!!

FONT: e-notícies

Read Full Post »

Amb molt, molt de retard volem comentar alguns aspectes  curiosos de les darrers eleccions legislatives que han portat al Senyor Rajoy a ser nomenat Emperador del Congrés, com a resultat de  la majoria absoluta del PP. 186 escons de 350.

A nivell micro, però, cal ressaltar algunes dades de Charneguistan, tot recordant que enguany, per presentar candidatures calia, abans, recollir una sèrie de signatures a cada circumscripció. Aquesta nova legislació ha fet que moltes formacions no poguessin presentar llistes a tot el territori. Tot i així destaquem a…

  • Anticapitalistes  (AKA Revolta Global a Catalunya) . És l’única comunitat pluriprovincial on es presenten a totes les circumscripcions.   24.456 vots a Espanya, dels quals 13.829 a Catalunya, ipsum est el 56,5% dels vots. Millor resultat  el 0.43%  a BCN.
  • Pirates de Catalunya Tot i que a les planes del Ministerio de l’Interior els mostra com un sol partit, de fet Pirates de Catalunya és la secció catalana de la Intenacional Pirata. Sense vincles amb el Partido Pirata, la secció catalana del qual desaparegué, ves a saber on. Els pirates espanyols han fet gairebé el ridícul ja que només han assolit les signatures necessàries per quatre circumscripcions: Osca, Navarra, Castelló i Terol. Uns 3.404 vots en total. Pirates de Catalunya, per la seva banda n’ha tret 21.771 (6,4 vegades més vots aprox.) Presentat-se a totes les circumscripcions del Principat.  Millor resultat relatiu a BCN amb el 0.66% dels vots.
  • Escons en blanc per la seva banda  ha tret arreu de l’Estat 97.706 vots. Catalunya ha estat, novament, l’única comunitat pluriprovincial on han presentat llista a totes les circumscripcions. I ha estat aquí on el partit ha tret millors resultats, com el relatiu de Girona:  1.70%. El total del vots a Catalunya és de 50854 (El 52% del total).  11mil  més que els magentes, que no tenien l’excusa de C’s per justificar un pobres resultats a Catalunya.

Si més no, curiós.

Read Full Post »

Catalunya ha estat tradicionalment un laboratori polític en el qual no s’ha parat d’experimentar moviments, formacions i manifestacions polítiques.

Algunes vegades aquests experiments queden en res i altres avancen el que succeirà en “Restospaña

Els motius no estan clars. Bé sigui perquè tot l’europeu és a prop i és cool, bé sigui per portar la contrària a Madrid, bé sigui perquè la tradicional mandra dels catalans ens porta a defugir la costosa ortodòxia i abraçar el “dolce fare niente” de l’heterodòxia.

Fem el típic repàs erudit:

A Catalunya hem fet l’única revolució anarquista de la història (36-37), i mal que bé, va funcionar. En el mateix període, i sense canvis legislatius, es va intentar solucionar el problema religiós per la via de l’acció directa aniquilant el 33% del clergat. Només la Cambodja de Pol Pot ha imitat i superat el model, carregant un percentatge major de cures khemers

En el capítol de les curiositats tenim el govern des de l’oposició: ERC a l’ajuntament de BCN (2007-2011). O la manifestació a la qual no va ningú, ni el partit convocant: Unitat Nacional Catalana. Va passar a Salt, contra la immigració il · legal. Cremar fotos d’un monarca és d’allò més normal, però no ho és tant que un partit d’esquerres com Ciutadans munti una manifestació de suport a les institucions ia la Monarquia. També des que els Khemers Rojos donessin suport a Norodom Sihanouk no es recorda cap exemple d’esquerra monàrquica.

No menys nou va ser el fet d’acomapanyar dels vots masculins amb signatures femenines en el referèndum de l’Estatut de 1932. Original invent de les noies d’ERC, amb el suport de Macià que no sabem si els dirigents republicans (mascles) ho veien tan clar. Recentment hem inventat els referèndums d’independència autoconvocats per la societat civil. La idea ja la han copiat al Sud del Tirol. A diferència del parlamentarisme canari i del sufragisme equatorià, a Catalunya s’ha escollit la via de la ILP per abolir la tauromàquia. La idea ja l’han imitat madrilenys, andalusos i balears. Els ciutadans, no els parlaments.

A nivell sindical les tres organitzacions més importants del segle XX han estat parides a Catalunya: UGT, CNT i CeceOO per aquest ordre.

Per contra les propostes electorals sorgides a Catalunya es compten per fracassos. I no ens referim a partits i coalicions separatistes, que lògicament naufraguen a Espanya, un dels països menys nacionalistes del món (rialles enllaunades). Ens referim a formacions polítiques amb ànim de ser organitzacions estatals. Parafrasejant un refrany sard sembla que el cos electoral espanyol pensi que “Encara no ha arribat res de bo per la N-II” (1).

Repassem algunes d’aquestes “ostentórees” cagades polítiques:

Partit Reformista Democràtic. També anomenada operació Roca, o el major patacada polític que van veure els temps. Pretenia crear un partit liberal entre el PSOE i el PP, disputant a Suárez aquest espai i confederant partits autonòmics de centre. El CDS els va guanyar, encara que CiU va aconseguir un resultat històric.  Dels components d’aquesta “join venture”, els liberals de Garrigues Walker van pringar els primers, Coalició Galega va acabar minvant i, recentment, Unió Mallorquina ha acabat canviant el nom assetjada pels casos de corrupció i fora del Parlament. Només el Partit Riojano i CDC han sobreviscut.

Curiosament, Cascos, Revilla i Barcina, poden acabar col · locant un assentament confederal en aquesta zona de ningú.

Ciutadans. Encara que no s’ho creguin Ciutadans és un partit polític d’àmbit estatal amb seu a BCN i no el PUD català. De fet té regidors en 3 comunitats autònomes (2). A part de la seva funció com a partit nacionalista estatal al principat (AKA nonacionalistes) pretenia situar-se, com tots, en un punt indeterminat entre el PSOE i el PP en la seva aventura restoespañola. Progre, però sense autonomisme mal entesos. Unitari com el PP (o més enllà) però laic. Socioliberal i espanyolista (més que el PSOE s’entén), encara que pogués recollir vots ultres. La idea i el moment no havien de ser tan dolenta ja que UPyD amb un plantejament calcat (una mica més escorat a la dreta) li ha tret rèdit. La pregunta, a l’estil Mourinho, és per què l’electorat prefereix a una exsocialista Rosa Díez davant d’un exwaterpolista, deixeble de De Carreras, que representa millor la frescor política. Per què? La diferència la marca Gorriarán?

Plataforma x Catalunya. El 2003 Plataforma x Catalunya va aconseguir el seu primer èxit amb gairebé 4000 vots i 4 regidors. I, municipals a municipals, no ha deixat de créixer des de llavors. Així que, en el període 2003-2006, emprenedors populistes van acudir a Vic per aconseguir la franquícia. Es van crear les Plataformes per Madrid, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, etc com si fossin botigues Zara. I totes van acabar malament. Aquí podem donar almenys dos motius: Anglada i l’estatut. Primer: PxC és Anglada i a qui no li agradi … .. porta! … que fundi el seu partit. Les Plataformes havien de ser com delegacions, obeir l’osonenc, i celebrar per Sant Jordi el dia del partit. A més, va arribar el debat de l’estatut. Per a la resta de plataformes era una oportunitat d’or. Ja coneixen la famosa cançó del serromespaña, un hit. Però PxC ha arribat on està venent xenofòbia pura, sense colorants espanyolistes afegits amb una espurna d’ambigüitat i un potent aroma d’antisistema antipoliticastros. És més, va arribar a posicionar-se a favor de l’estatut, sent com és un partit autonomista i constitucionalista. El acabose. La plataforma madrilenya es va acabar dissolent, i la castellana es va diluir en un partit  regionalista.

El 2011 Anglada intentarà l’assalt al Congrés. Però el problema de les signatures ha estat irresoluble. Fora de Catalunya no ha aconseguit presentar candidatures. A més va perdre l’únic suport que tenia. Minutodigital es va passar al seu enemic: Pablo Barranco.

Ultradreta catalana. Juan Carlos Castillón, un ultra català és l’autor del text:

“Fuerza Nueva mai va tractar d’anar més enllà d’un viatge al passat, a l’Espanya anterior a 1957. Les falanges sempre han somiat amb tornar a ser el que eren abans de la reunificació, però els feixistes catalans sempre han tractat de crear alguna cosa nova. El que fa més trist el fracàs de l’extrema dreta catalana era precisament que entre totes les extremes dretes existents a Espanya, ha estat la més ambiciosa, l’única que ha intentat competir en el terreny de les idees “. (X. Casals, 2006)

Així doncs, fins i tot entre els ultres de marc nacional espanyol, hi havia diferències autonòmiques i freqüentment les tesis catalanes eren rebutjades. Juntas Españolas es va tenir un èxit (relatiu) a BCN mentre fracassava a Madrid.

Només CEDADE es pot considerar un èxit, tot i que mai es va presentar a unes eleccions (3). Com a club nazi d’opinió va ser una de les millors organitzacions pardes d’Europa. Per cert: eren antitaurins.

Partit Nacionalista Caló. Encara que pel nom semblaria un partit etnicista, en realitat és un partit clerical. Està inspirat per l’Església de Philadelphia. Dissenyat a Txarneguistan va tenir escàs èxit, ni tan sols van arribar a implementar-fora de la comunitat.

I, a tall d’anècdota, assenyalar que Lluita Internacionalista és un partit trotskista que només es presenta a Catalunya i Madrid. O, si es prefereix en 5 províncies, el 80% de les quals són catalanes.

De cada cas es podran trobar les causes individuals del fracàs, però elaborar una teoria que englobi el conjunt s’em fa més difícil.

No obstant això almenys una vegada cada segle un projecte nascut a Catalunya té èxit. Al segle XX (1923 en concret) el PMC (Partit Militar de Catalunya) va crear i va posar en marxa el Directori Militar que va tenir, al principi, gran èxit de crítica i públic. Fins i tot el PSOE i l’UGT el van veure amb bons ulls.

Al XIX, el conservadorisme foral a Cadis, les Jamància, el republicanisme federal o el carlisme confederal de finals del XIX van córrer la mateixa sort. Únicament el progressisme de Prim va funcionar políticament. Amb només dir-los que es va petar els Borbons … Va tenir tant d’èxit Prim, que van haver de matar-lo.

Així que Carme[n], guarda’t del carrer del Turc (avui Marquès de Cubas)

::

(1) “Encara no ha arribat res de bo per mar” és el proverbi original sard

(2) ERC té regidors en quatre comunitats, ergo és un partit més espanyol que Ciutadans

(3) El Partit Nacional Socialista de Catalunya, promogut per CEDADE, mai es va presentar a cap elecció.

Read Full Post »

Germans és l’hora del rosari i els misteris electorals

Primer misteri, de goig: Estem més a prop de la Tercera República que ahir i menys que demà. El Partit Republicà d’Esquerres treu el seu primer regidor a Montgat. Azaña approves 

Segon misteri, de dolor: T’imagines que hi ha eleccions i ningú va a votar? Doncs ja ha passat a la Vilella Alta. 100% abstenció. Ningú va voler votar a la candidatura del PSC i el PP. Totes fantasmes. El PSC la retirà, però el PP no. Xenòfobs com ells sols els habitants d’aquest indret van decidir no votar un canari  com a alcalde, aprimant el pressupost municipals de Transport, és clar.

Tercer misteri, de dolor:  Finalment, els escons en blanc seran una realitat. Han tret dos regidors per Foixà, i un a Gironella. Aquest partit que vol convertir el vot en blanc en escó buit té representants i en conseqüència aniran a prometre el càrrec i deixar la poltrona buida. I a CiU se la porta fluixa.

Quart misteri, de goig: Des de baix, anant en solitari, aconsegueix obtenir dos regidors a Sant Esteve de la Sarga. Des del POUM als anys  30 no s’havia vist cosa semblant. Que n’aprenguin els del POSI! Rabassaires not Dead!

La manoli, sense el parxe

Cinquè misteri, de llum: La primera pirata que obtindrà carrec públic a Charneguistan es diu Manoli.  Pirata, doncs corsaris de la política en hi ha molts i res és inventat. Això sí, anava, dins el partit Imaginat Sant Fruitós , que era Acord Municipal, que era ERC, que segur que és ETA, vaja!

Sisè misteri, de dolor: La CORI perd en el recompte final la poltrona en favor d’uns escindits de CiU. No només guanya CiU, els escindits també suquen.

Seté misteri de goig: UPyD de Barcelona (1470 vots) guanya finalment a la Carmen de Mairena, aquet cop dins les files del Pato (Partido Abre Tus Ojos) (947 vots)

Darrer misteri, de dolor: La CORI a Reus treu més vots que la UPyD a BCN, 1880 versus 1470. Això sí, sumats els vots magentes a Catalunya 2291, Rosa Diez també es pot venjar de l’Elvis del Baix Camp

Per la resta, això del PSc i ERC és de Viacrucis

Read Full Post »

Més enllà de les grans capitals hi ha una sèrie de municipis que mereixen un seguiment especial de campanya i resultats. Sigui per H, sigui per B tots tenen alguna incògnita per resoldre.

  •  Badalona: Un municipi  que molt probablement será el primer de més de 10.000 habitants on el PP esdevindrà la força més votadat. CiU ja ha dit que no pactarà amb Albiol (Barcelona a canvi de Badalona). Potser sí, o potser no, però… i el PSC? Sabadell per Badalona? Seria una possibilitat. Passarà el mateix a Castelldefels?
  • Salt: A la banlieu de Girona darrerament hi ha hagut molt tensió i problemes de convivència entre catalans autòctons i catalans nouvinguts. Aldarulls, crema de contenidors per ultradretans, algun assasinat, etc. Afectarà a l’actual govern del PSC? Què en trauran els partits xenòfobs que s’hi presenten?
  • Reus: Repetirà èxit la CORI? Durarà la broma o bé el descontentament vers la “casta política” (amb cometes, sí) reusenca es canalitzarà més “seriosament” (també amb cometes) atès que enguany es presenta la CUP. Lluiten pels mateix  perfil i sector de votant?
  • Castellnou del Bages: Unitat!!! En aquest petit municpi es presenten junts ERC, SI, R.Cat, CUP i ICV. Veurem si poden amb l’alacalde conver.

  • Vic: Esdevindrà la Plataforma la força més votada? i les CUP? Superaran ERC? Obtindrà representació SI?
  • Terrassa: Super especial txenòfag atès que es presenten PxC, PxCat i VD. Que Le Pen reparteixi sort.
  •  Sant Jaume de Frontanyà: Tot i ser el poble més petit de Catalunya, els seus 19 habitants han d’escollir entre 4 candidatures. La oficialista de l’actual alcalde d’ERC, ramon Vilalta, o la de la cap de l’oposició convergent, Maria Pérez. Podem dir que l’oposició està ben fotud per l’alcalde, ja que són marit i muller. També es presenta Ivet Moncusí per PM, la marca blanca socialista i fins itot hi ha una candidatura del PP. Això sí ningú la coneix a l poble. Deu ser una de les famoses candidatures fantasma del PP.
  • Arenys de Munt: Epicentre del terratrèmol de les consultes populars. L’actual alcalde, Carles Mora, milita a R.Cat i no tingué fortuna a les catalanes. Plega, i també ho fa el seu partit Arenys 2000. I ho fa sense temps perquè ICV, doncs Arenys 2000 era de Entesa pel Progrés Municipal, munti una secció local de recanvi. 4 regidors (25% dels vots) lliures a disputar entre CiU, ERC, PSC i la CUP… o alguna altra formació independent.
  • Santa Coloma: Tindrà efecte el cas pretòria? Entrarà Gent de Gramanet? O tindrà la corrupció el mateix efecte que a Castellà?
  • Cervera i Sant Martí de Riucorb. Guanyarà PxC o PxCat. En aquest darrer poble, fins on arribarà el vot identitari.
  • Sabadell: tots contra Bustos, sobreviurà
  • Berga: S’espera un avenç de les CUP important. Superarà el PSC?
  • Espluga del Francolí: Entrarà Sara Valencia, la nova estrella mediàtica al consistori? Només sumant el vot angladista i la meitat del Pepero a les darreres municipals sembla que sí.
I tu, en saps un altra?

Read Full Post »

28-N: D’això de la CORI

Finalment, la Coordinadora Reusenca Independent es presentarà a les autonòmiques. I ho farà ambun fitxatge mediàtic de primer nivell: Carmem de Mairena.
Aquest fet ha servit de base per dues argumentacions:

  • Assenyalar la decadència de la política catalana provocada per la medicocritat  del Tripartit, dels nacionalistes  o bé de les dues alhora.
  • Assenyalar la italianització de la política catalana, com assegura al seu bloc el professor Xavier Cassals

No hi estem d’acord. En el primer cas perquè són afirmacions totalment partidistes. En el segon cas, i des de la modèstia que representa ser lector d’algú, en volem discrepar.
Catalunya no és l’unic lloc on apareixen partits satírics. Cal recordar un dels més brillants: El Partit del Rinoceronts del Canadà. Entre les seves propostes cal destacar: l’abolició de la llei de la gravetat, la conversió del Canadà en un país trilingüe, anglès, francès i analfabet i la declaració de guerra a Bèlgica per culpa de les aventures de Tintin al Congo on aquest matava rinoceronts
A Euskadi es presenta, sense tant èxit, el Partido del Kharma Democrático. A França es presentà al sue dia Coluche, un pallaso. Un altre còmic,  Bepo Grillo es presenta a les eleccions i  ha creat a més el Vaffanculo Day
Qui més ha prosperat ha estat el partit anarco-surrealista Besti Flokkurinn guanyador de les municipals de Reykjavík. Demanen la  transparèncioa sostenible, o més ben dit que la corrupció sigui transparent, volen tovalloles gratis a les piscines i un ós polar al zoo. L’origen d’aquet partit liderat per un famós comic té a veure en grups de punks i rockers que s’ajuntaven prop de l’estació central d’autobusos en el Reykjavík dels anys 80
Doncs, bé, potser Carmen de Mairena no respecti l’esperit juantxi original, i això és una italianització de la política catalana (entre d’altres fets) però la presència de partits satírics com els abans citats no és només pròpia de Berlusconilandia.

D’altra banda voldria donar alguns apunts sobre la CORI que no han sortit als mitjans:

Poster la reusenca CORI té a veure a que Reus és un dels ajuntaments menys transparents de Catalunya en un rànquing que lidera Sant Cugat.

Un minusvàlid, a Reus, es troba que degut a les obres publiques no pot moure’s lliurement pel seu carrer amb la cadira de rodes. Protesta i protesta a l’Ajuntament sense resultat. Li comenta a Alex Santamaria, el qual ho porta al ple directament amb resultats satisfactoris

Parlant amb un reusenc, em digué que part dels votants de la CORI eren sobre tot joves que havien votat a ERC, per canviar les polítiques de l’Ajuntament i havien quedat decebuts amb Ernest Benach. Cabrejats d’esquerres podriem dir. Doncs bé, repasem els darrers resultats municipals.  La CORi al seu debut obté uns 1300 vots al 2003 i 1800 al 2007. Tot passant del 5%. Els partits que més baixen entre ambdós comtesses electorals són ICV i ERC que gairebé perdenun un 40% dels vots. En qualsevol cas dos perden respectivament més vots que els que guanya la CORI. L’abstenció, però,  és el factor que permet a Ariel Santamaria entrar al Parlament.

Veurem si tenim follòdroms i el que més m’agrada: carrils “Vici”

Read Full Post »

28-N: Ni puta idea

Ho confesso: mai havia sentit parlar dels partits del post d’avui. Per no sortir no surten ni a la wikipedia ni al Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX, obra de consulta imprescindible, sembla ser, per a la gent que circula per aquest bloc.

Us els presento:

Democraticaweb: Darrer intent dels fanàtics de la democràcia radical  i les tecnologies de la informació i la comunicació. Recullen l’esperit dels de Catalunya Decideix (668 vots, 2006). El programa electoral està per dissenyar, de fet esperen que ho facin els internautes.

Gent Nostra: Especulo, ja que no tinc cap dada, que estem davant d’una llista a les municipals que calenta motors tot juntant 85 igualadins per presentar-se al Parlament. Més transparència, més participació, llistes obertes, etc. etc. i etc.  són els seus objectius. Veient les fotos dels afiliats sembla el gremi de botiguers d’Igualada. A investigar a les municipals.

Partit de Justícia i Progrés: Per no tenir, fa una setmana no tenien ni web. El seu programa electoral, reflectit en una web molt cassolana, està farcit de condicionals, subjuntius i  altres pensaments positius. Més que un programa sembla la carta als reis.

No em preguntin si són d’esquerres o dretes, perquè no podria resoldre l’enigma abans del 28.

Read Full Post »

Older Posts »