Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘psc’

Pel que fa a la resta de formacions, les grans, les que importen poc a dir que no hagin dit els politòlegs, periodistes, i  altres opinadors professionals. Però com a final de campanya..

El PSC té un bon candidat. Si més no millora el nivell de l’actual direcció. Ho té cru per vendre el gèenro, però si no es dedica a ll’europarlamentarisme, podria substituir  a alguns dels actuals dirigents.  Probablement no tindrà la caiguda que pronostiquen. Intentarà vendre un triple empat com un èxit.  Però cal veure 10 anys enrere.

CiU  espera repetir resultat. Empatar ja li està bé, si ho pot vendre com que no es repetirà a les catalanes. Tremosa és un professional de l’europarlamentarisme.  Millor aquí de de conseller d’Economia

PP. Jo de gran vull ser com Santiago Fisas. Ser ric i anar a treballar a Estrasburg o pels puestus.  El PP passa de Catalunya, atés que els seus votants estan amortitzats. Fisas és un senyor estupendo, molt ben educat i simpàtic, que aixó de la campanya electoral, doncs, “lo conlleva”. Diumenge fitxa i cinc anys més

ERC. Curiós,  la primera victòria des de la II República i no la podran gaudir salvatgement tot pensant en si això para o accelera el procés.  Si guanyen, i si guanyen per molt caldrà veure  les tertúlies mesteàries dilluns, dimarts, dimecres…

ICV. Ha nascut una estrella. Urtasun. Molt bé als debats. Veurem si arriba a tenir el club de fans de Romeva. Pot ser l’etern cap de files dels ecosocialistes a Europa o esdevenir conseller d’afers exteriors en una gene independent i tripartita. Si no d’aquí 6 anys rellevarà a Herrera.

D’altra banda. Ha nascut una altra estrella @senyoraupyd. Francament si només la llegeixes semblava una intel·lectual, antropòloga i tal. Quin tros d’especímen d’upper Diagonal. Si us plau, que es presenti a les municipals

Read Full Post »

Doncs finalment ha guanyat el candidat de l’aparell, o sigui Collboni seguit pel candidat de les bases Carmen Andrés. Contra el pronòstic de les enquestes on els candidats crítics eren preferits pels barcelonins. Si bé Carmen Andrés puntuva força entre els votants socialistes.

Heus a qui els resultats :

Imatge de https://twitter.com/CalaixNikov

 Vella política 2 – Politwitter 0

Collboni ha guanyat a la majoria dels punts de votació i no només s’ha basat en la polèmica urna de ciutat Vella on han votat tants paquistanesos. Ha arrasat al punt de votació d’Horta-Guinardostan.

Més “vot ètnic” ha estat el de Carmen Andrés atès que els de Nou Barris som quasi una ètnia. Carmen només ha guanyat a 5 punts, 4 d’ells a Nou Barris on hi concentra més del 50% dels vots rebuts.

No semblaria, doncs, que la crida als indepes a votar per Jordi Martí #indyXmarti de @elsomatent hagi tingut gaire efecte. Cal dir-ho. Com cal llegir els enllaços següents sobre el tema i sobre la victòria de Collboni

Sembla  que els militants s’ho han pres més seriosament i han arrossegat a 4 o 5 amics i coneguts per votar pels seus candidats. Ha funcionat més el boca-orella. El cas de la candidata de les bases és especialment clar.

Navarro pot descansar una temporada… o no!

Perquè potser que els indepes no es mobilitzin ni per fer el troll a les primàries del PSC vol dir que ho troben inútil o irrellevant. O que són uns ganduls, ves. Sabem pel twitter, que és un pou de coneixement, que a les primàries del PSF a Marsella hi votaren unes 20 mil persones. Per igualar-ho a BCN hi haurien d’haver participat uns 40 mil. Vist així no semblarien tant exitoses Això sí, els resultats d’enguany quasi doblen els del match Tura-Hereu.

I com dormen els crítics?

Doncs malament. Sembla que dins el PSC hi tenen les de perdre, malgrat com en el cas de Bonet i Martí siguin preferits per la ciutadania. I més si van per separat. Dóna igual la notorietat, la política 2.0, les enquestes, si finalment des de fora no venen a votar-los i des de dins es mobilitzen a la contra.

Qué farà ara Jordi i Laia, aquest darerra sense cap “poltrona”?

Potser hi ha més vida fora del PSC que dins. Ho diu en @jfalbertosHo veurem després de les europees probablement.

Què faran ara el dissabte els votants dels crítics al duel Collboni-Andrés? Votarà menys gent? Per si de cas, si algú vol anar a votar i no sap per qui… Feu-ho per Carmen Andrés. Si més no és dona, d’esquerres i de Nou Barris.


PD: José Rodríguez diu que els #indyXmarti van ser uns 1000 aproximadament

Read Full Post »

Doncs sí, demà es fa la primera volta d’unes primàries obertes al PSC amb uns candidats força bons. Fins i tot ens han entrat ganes de votar als socialistes!!!

Vàrem enviar una enquesta als candidats sense resultats. Ho intentarem tamé per twitter i només dos candidats ens han contestat. Els de l’ARA sí que s’ho han muntat bé (cal registar-se per veure l’article)

Els preguntàvem perquè un votant d’ERC,ICV,  CUP hauria de participar  a les primàries i perquè l’hauríen de votyar a ell en lloc d’altres candidats.

Només Laia Bonet ens ha contestat a les dues preguntes, (aquí i aquí) i Jordi Martí a la segona.

Aquí t’explico per què les primàries obertes són una oportunitat per BCN i pel PSC

Cal triar entre continuisme i canvi. I dins del canvi entre ruptura i canvi cosmètic. Nosaltres volem un canvi de fons i a fons.

20 anys dedicat a la ciutat de forma inequivoca i entregada. Però en tenim molts més!

 

Dit això i dins la polèmica de votar o no a Jordi Martí per reforçar l’independentisme (#indyXmarti) us recomanem els articles del Cercre Gerrymandering: el d’Antoni-Ítalo i el de la Berta.

I tot allò que ha anat publicat en José Rodríguez al seu bloc amb el tag de les primàries

I dit això, i tot i haver-ho pensat no participaré. Per mandra i compromisos. I, si algú l’interessa, heus aquí la nostra preferència pels candidats.

  1. Jordi Martí
  2. Laia Bonet
  3. Carmen Andrés
  4. Rocío Martinez-Sampere
  5. Jaume Collboni

Perquè Jordi? No només perquè vol una capital d’estat, ni solament perquè és un vot contra l’actual aparell del PSC. Ens agrada Jordi Martí per algunes de les reflexions que porta fent sobre el municipalisme de fa temps.

Laia hauria de ser la candidata a la Generalitat d’un socialisme no adscrit al PSC-PSOE i Carmen Andrés ha fet una campanya força esquerranosa. Vol remunicipalitzar serveis… encara acabarà les CUP

Read Full Post »

El PSC ha tret el pitjor percentatge de vot en unes municipals. Pel que fa als vots reals, amb 721.443,  s’ha quedat ben a prop del pitjor resultat: els 720.165 del 77.

Comença a ser una cantarella de moda això de pitjors resultats i PSC. Però les dades són contundents.

Elaboració pròpia

I no només pel que significa perdre Barcelona i Girona, on manava des de les primeres muncipals.  És que com anunciavem el PSC ha perdut les dos capitals, Reus, Mataró, Igualada, Badalona, Sant Vicenç dels Horts… I a més les diputacions, la de Girona i, ai las! la de Barcelona. I això fa mal.

Però a més a Vic ha quedat fins i tot per sota les CUP, a Puigcerdà surten del consistori. Etcètera i mes etcètera.

Òbviament la crisi hi té a veure, en unes municipals contaminades per la política estatal. Ja sigui per indignació,  ja sigui pel tema de la successió, gran part de l’electorat ha volgut donar una coça al de ZP per cul de candidat municipal socialista interposat.

La imatge de la nit?

Dit això dins  el debat, apart dels consabuts, “connectar amb la gent”, “sortir del despatx” , etc.  acaba aflorant la qüestió de les relacions PSC-PSOE.  I amb ell l’importantíssim tema del grup propi al Congrés.

Sembla evident que tothom es planteja redefinir les relacions amb el PSOE, d’un nou pacte o fins i tot d’anar encara més de bracet. Perquè? si tot es deu a la crisi?

Qui sí vol moure fitxa:

  • Nou cicle L’obiolisme vol una aliança amb el catalanisme progressista, sense sortir del PSC, és clar. I urnes, volen que la gent pugui votar les decisions del partit. Ara sí toca.
  • #Congresdesdebaix. Twitsocialisme 2.0 renovador de les bases, començat per Núria Lòpez, alcaldessa de Campdevànol.
  • Àngel Ros. Obres públiques, catalanisme però amb moderació, potser grup propi, esquerra però amb moderació, sí al crucifix i no al burka.
  • Bustos. No vol separar-se del PSOE i sortint  de Sabadell no el vol ningú.
  • Iceta / Pere Navarro. Si no és más-de-lo-mismo que vagi Pablo Iglesias i ho vegi
  • Per un nou socialisme català de Joan Ferran i en  Narvaez. Reinventar per l’esquerra, diuen.
  • +PSC que no he entès què volen fer, però ha de ser ràpid i unitari
Ara bé, pot el PSC tornar a governar en tants ajuntaments dins els propers… 8 anys? Pot pensar en tornar a governar a la Gene? Espera captar el vot antiPP que es generarà amb Rajoy a la Moncloa, aplicant retallades?
Podeu dir el que creieu que cal al PSC per reinventrar-se als comentaris
Nosaltres ho tenim clar.  Secretària! secretària!!

La nova imatge del PSC?

I és que les noies gafapastes en posen. Per què negar-ho?

Read Full Post »

Per reflexionar. Un recull de gent que ha escrit sobre la davallada del PSC a les darreres eleccions catalanes.

  1. Sitges i Pallach, Again?
  2. Apunts post-electorals. El cinturó roig, mites i llegendes? (2)
  3. Apunts post-electorals (1). El cinturó roig, mites i llegendes?

No teniu excusa per no llegir a la setmana blanca. I no posem deures!

Read Full Post »

Pistoletasu electoral

Hereu ha guanyat Tura.

60-40% si fa o no fa.

Amb les primàries, els socialistes ha donat el tret de sortida de la cursa electoral municipal.

Tret de sortida del PSC per les muncipals de BCN

I Trias es descollona 

Read Full Post »

Si el título estaba claro, el subtítulo se lo dejamos a su elección:
  1. Después del pacto con los independentistas, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. Estos son los hechos y la realidad es tozuda.
  2. Después del recorte de políticas sociales más grande en democracia, hecho por ZP, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. Estos está hecho y la realidad es tozuda
  3. Después de pedir el voto para frenar a los soberanistas, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. La tozudez es una realidad y los hechos hechos son
  4. Después de votar contra la ILP antitaurina, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. La realidad existe y el tozudo está hechon:

Bienvenidos a CataMatrix, escoja la pastilla que quiera e interprete la realidad a su gusto.

Continúa de los post anteriores

Y por último el tercer supuesto. “Ni de derechas, ni independentista”, el PSC ha hecho campaña en el último momento “metiendo miedo” con el avance del soberanismo . Ha sacado sus peores resultados.  Los socialistas descontentos con sus posturas nacionalistas no habrían acudido a las urnas para compensar las fugas a CiU y a la abstención. Quizá la campaña ha llegado demasiado tarde.  O visto de otra manera, cuando el PSC alerta del peligro pepero le llueven votos y cuando alerta del peligro secesionista no. Esto huele a abstencionistas antipeperos, para los cuales el soberanismo o no es un peligro inminente,  no es un peligro, les importa medio bledo o senzillamente no les provoca el mismo rechazo que ver al PP en la Moncloa. Hay que señalar la tontería de sacar el tema del independentismo en campaña cuando todoelmundosabe que son cuatro gatos ; o cuando en tu partido los partidarios de la independencia casi se han duplicado en 9 años. Del 19% de los votantes del PSC (CIS, 2001) al 35%, aprox.  (LV, EP y el Sermómetro, 2010).

Recordemos la manifestación  del 10de Junio de 2010, convocada por Omnium Cultural en defensa del Estatut y a la que fueron unos 400,000 catalanes, desde la UGT hasta Fomento. Fue presidirla lo que ha propiciado la derrota del PSC? O titubear en ello, y dar la imagen de que se aceptaban los recortes del TC? Hablamos del mismo partido? O lo analizamos desde lados opuestos del (metafórico) rio Segre?

Curiosamente quienes critican al PSC que pacte con ERC (y otras versiones) prefieren pactos con CiU, PAR, etc (y en Maketolandia con el PP!!). Prefieren un pacto más  “relajado” con fuerzas menos soberanistas y más a la derecha. Anteponen pues, el eje nacional al social. Anteriormente, los mismos, aseguraban que el PSC había conseguido la centralidad catalana. Su remedo contrapuesto son los ultraseparatistas que critican a ERC y ICV por lo mismo, por anteponer el eje izquierdista al nacional. Por pactar con los sucursalistas del PSOEdeC, como afirman los gaullistas de Reagrupament y los solidarios de SI.

En el tablero político catalán el partido se juega en el centro izquierda catalanista (ver mapa), dejar ese terreno a Convergència seria suicida a mi juicio. Quizá con ello gane el PSOE, a quien le intranquilizan estos pactos. Le crean un desgaste electoral, dicen,  algo raro siendo como es un partido federalista, no? Perder en Catalunya para ganar en  España, en las generales? Suena a estrategia del PP.

Hacer minería con la abstención? Puede, pero eso ya lo predicaban los ciutadanos y upederos  y siguen picando piedra sin encontrar el filón que les llenara la saca de votos.

En mayo tenemos las municipales. A qué atribuiremos una posible caida electoral del PSC entonces? Las encuestas dan por pérdida Girona y BCN depués de 32 años.  Y si se pierde la mayoría absoluta en las localidades donde el PSC no ha pactado con ningún nacionalista? Con todo, no podremos saber si se trata de la misma crisis coyuntural, la segunda estacion del Via crucis, o si el PSC se enfrenta a un cambio de ciclo. Trigo al trigo que diría Tiempo limpio

Lógicamente al PSOE todo esto le importa un bledo. Ya se apañara el PSC con sus problemas. De cara a las generales, lo importante es que HAY QUE PARAR AL PP!!! y para eso sólo hace falta poner el cesto y recoger los votos. Aunque… igual la crisis/recortes sociales  “inmoviliza” a este sector abstencionista en el 2012. Solo por refrescar la memoria, la diferencia de escaños entre socialistas y populares en catalunya fue de 15 y 18 en las dos últimas elecciones

Feliz MR12!!!

Read Full Post »

Si el título estaba claro, el subtítulo se lo dejamos a su elección:

  1. Después del pacto con los independentistas, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. Estos son los hechos y la realidad es tozuda.
  2. Después del recorte de políticas sociales más grande en democracia, hecho por ZP, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. Estos está hecho y la realidad es tozuda
  3. Después de pedir el voto para frenar a los soberanistas, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. La tozudez es una realidad y los hechos hechos son
  4. Después de votar contra la ILP antitaurina, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. La realidad existe y el tozudo está hechon:

Bienvenidos a CataMatrix, escoja la pastilla que quiera e interprete la realidad a su gusto.

Continuación del post anterior

Pasemos al primer  supuesto . El PSC pringa por exceso de catalanismo. Por reeditar el tripartito; con los independentistas y la izquierda “maximalista”. Coalición preferida, eso sí, por los votantes socialistas excepto en el periodo final del mandato de Matagall. Solo en este período las encuestas señalaban la sociovergencia como opción preferida por los electores socialitstas.

Por otra parte resulta curioso que el PSC sacó sus mejores registros en las catalanas cuando llevó en 1999 y 2003 a Maragall como cabeza de lista (y con el Estatut como promesa electoral), siendo el exalcalde olímpico un claro representante del sector del PSC más alejado de la ortodoxia de Ferraz. Algunos detalles: en Cornellà, ciudad donde Montilla fue alcalde, sacó más votos Maragall  (21.801, 1999 //  18.838, 1999) como candidato que el último expresident (16.590, 2006). Otro, según el Racometre, encuesta (2010)  de la radio RAC1 (p.26), los votantes socialistas prefieren a Maragall sobre Montilla en una relación de 63% a 23%. Dejando de banda que el barcelonés tiene más carisma que el eficiente y trabajador  llobregatense, tenemos unos votantes  que castigan a Montilla por demasiado nacionalista después de haber votado y preferido a Maragall.  Curioso.

Bien es cierto que se puede argumentar que todos esos votos a los socialistas eran para echar a Convergencia (y su nacionalismo) del poder.  Luego Maragall traicionó esa confianza con el estatut. Si usted subscribe esta teoría, piense que es el mito fundacional de Ciutadans.  Item donc, los politólogos señalan que la suma de C’s y PP (2006) es el equivalente a los votos de Vidal-Quadras en el 95.

Existe además el misterio de los votos perdidos por el PSC cuando se presenta a las autonómicas en relación a los sacos de votos que consigue en las generales. Algunos lo tienen claro, los electores castigan al  PSC por su excesivo nacionalismo no votandoles en los comicios de la Plaza de Sant Jaume.

Fenómeno normal por otra parte,  que en las elecciones regionales o municipales (excepto las poblaciones pequeñas) se vote menos que en las legislativas o presidenciales.

Al contrario de lo que le ocurre a CiU, ICV y ERC. Sus electores deben castigarles por su excesivo españolismo (por analogía)  ya que en las generales sacan, por sistema, peores resultados que en las autonómicas. Con excepciones de ERC que últimamente tiene grandes variaciones. Un Publiscópio postelectoral  señalaba en 100,000 los republicanos que se pasaron a ZP en 2008. Algo parecido con el PNV. La cifra de 80.000 ecosocialistas no recuerdo de donde la he sacado. El voto dual sociovergente forma parte de la cultura popular. Tampoco es algo propio de Charneguistán, algo parecido, opinan los politólogos, pasa en otras partes y con otras formaciones de obediencia subestatal. A lo mejor tambien los votantes cántabros castigan al PSOE por su pacto con Revilla, no votandole en las autonómicas.

Con todo,  los números no salen. Sigue habiendo un grupo de gente que se abstiene en las autonómicas, quizás alejados del nacionalismo de la Generalitat. Aunque luego esta no es peor valorada que el Gobierno central (recuerden el ejemplo de BCN)  Claro que tambien se abstienen en las muncipales (por el PSC, claro) y en las europeas (por la política excesivamente nacionalista de los eurodiputados catalanes)  Curioso.  O no! Porque si dejamos los papeles en la mesa y vamos hacia el otro lado de la misma (metafóricamente) lo que vemos es que hay un grupo de gente que se abstiene en todas las votaciones excepto en las generales, marcadamente en las dos últimas convocatorias. Y si no fueran socialistas? Y si fueran simplemente abstencionistas que rompen su comportamiento tradicional en las elecciones a Cortes. Exactamente igual que los votantes de los otros partidos. Pero porqué? Que les lleva a cambiar su opción (o su abstención)?

Senzillamente…. porque… HAY QUE PARAR AL PP!!!

Nótese que la propaganda del PSC es especialmente significativa: “Si tu no vas ellos vuelven”, etc. Recuerdo que Ana Botella aseguró que supieron que en 2004 habían perdido las elecciones cuando vieron la participación en Catalunya.

Pero es que hay más, el politólogo Ivan Serrano se ha dedicado a comparar las respuestas de los votantes socialistas del 2006 y del 2008 en los barómetros de opinión del CEO (el CIS de Poraquí)  Resulta que entre  los votantes de las generales de 2008 hay más que se sienten “más catalanes (o solo) que españoles “ que entre los votantes socialistas de 2006. Lo mismo para el numero de federalista e independentistas, hay mayor proporción de ellos en las generales que en las autonòmicas.  Estos son los que castigan al PSC por su nacionalismo?

 

comparativa de votantes socialistas 06/08

O más bien apunta a la hipótesis de que el PSC recoge votos de otros partidos (ERC,ICV, CiU) porque HAY QUE PARAR AL PP!!!.   Aún así los abstencionistas diferenciales suman más que las aportaciones de cada partido (no del conjunto de ellos).  Seguimos para bingo.

Continuará…

Read Full Post »

Si el título estaba claro, el subtítulo se lo dejamos a su elección:

  1. Después del pacto con los independentistas, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. Estos son los hechos y la realidad es tozuda.
  2. Después del recorte de políticas sociales más grande en democracia, hecho por ZP, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. Estos está hecho y la realidad es tozuda
  3. Después de pedir el voto para frenar a los soberanistas, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. La tozudez es una realidad y los hechos hechos son
  4. Después de votar contra la ILP antitaurina, el PSC cosecha sus peores resultados  en las catalanas. La realidad existe y el tozudo está hechon:

Bienvenidos a CataMatrix, escoja la pastilla que quiera e interprete la realidad a su gusto.

Olvídemonos del cuarto supuesto para no entrar en temas religiosos.
Analicemos la opción 2 (crisis/recortes sociales) como causa de la derrota del PSC. Es algo común en toda Europa. Explica que el PSC coseche los resultados más bajos de su historia. Desmotivado, el electorado socialdemócrata se queda en casa.  Más que el liderazgo de Montilla, la deserción del votante socialistas se da entre quienes puntúan bajo al Gobierno de la Generalitat.. y al de la Moncloa. Así aún echando la culpa a la experiencia del Tripartit, es dificil negar el efecto contaminación por el cual  parte del electorado castiga al PSC por los vicios de ZP. Más en l’hègira socialista.

En relación a esto, en el último barómetro de Barcelona los barceloneses calificaban la  gestión de  las instituciones: Gestión del Ayuntamiento, mala o muy mala 42%, Generalitat 47%, Gobierno central 69%.  Sólo vale para la capital, pero parece que los recortes de ZP por la crisis no pueden desdeñarse como factor.
Ahora bien, el problema no es una abstención que permite gobernar a los liberaldemocristianos, sinó que aumenta la participación y aumenta el voto a las opciones de derecha. Así pués la crisis y los recortes de ZP no es justificación suficiente. De hecho la encuesta post electoral del diario ARA pone a la abstención y  el trasvase a CiU como la causa de su derrota. Conviene recordar que CiU ha ganado en todos los municipios excecto 3. En todas las comarcas, incluyendo las plazas fuertes socialdemócratas del Vallès i el Baix Llobregat. Si no hay un trasvase de votos, lo parece:

 

Fuente: Aubachs

El trasvase de votos del PSC al PP habría sido mínimo según el politólogo Jordi Muñoz (UPF), de 26.000 votos según la encuesta postelectoral. Un pequeño apunte, una parte pequeña pero significativa de voto del PSC va a parar a Anglada. El crecimiento de PxC (yalodecíamos) da para otro post. Al loro en las municipales!

Motivos:

  • Desgaste del Tripartito. Un desgaste, quizás, más mediático que real. Solo 2 veces han votado diferente en el Parlament. En Holanda llevan desde el 45 con gobiernos de coalición y no les ha ido tan mal. Pero Catalunya no es Holanda y , quizá, 39 años de dictadura pesan. Atacado por la caverna mediáctica, tiroteado poe el Ratafia Party, con el fuego amigo del Jacobinsmo mediático, el gobierno más izquierdista de España no ha sobrevivido. La definición es del escritor sevillano, afincado en Madrid Isaac Rosa. Pero esto ya sale del tema de hoy y daría para otro post, tambien.
  • Buscar un gobierno fuerte (y/aunque liberal) para salir de la crisis
  • Buscar un gobierno fuerte  y catalanista (y/aunque liberal) para hacer frente al Estado en su tarea de demoler el Estatut

Contuinuará…

Read Full Post »

D’aquest moviment de les consultes sobiranistes i de les conseqüents anàlisis, enquestes, etc. n’hem pogut treure en clar cosetes com  que hi ha independentistes fins i tot al PSC i el PP. Quants? Bé,  en cap cas més d’un 10% (i menys d’un 2%) votarien sí a la independència a Can Sànchez Camacho.

Però, i a Can Montilla? Doncs bastant més, des d’un 19% censats pel CIS fins gairebé un 38 censat per Noxa per ordre de la Vanguardia (LV). Hem fet un gràfic i tot.

D’altra banda hi ha qui ha sortit de l’armari al PSC. Heus aquí alguns:

Xavier Rubert de Ventós:

És a dir, “el peix al cove simbòlic de Tarradellas; l’econòmic i competencial de Pujol; el divers i cordial de Maragall”. Llavors“només ens faltarà el peix al cove polític, el cove de tots els coves: la independència de Catalunya”

O bé llegiu (només l’he fullejat): Catalunya: de la identitat a la independència

Ferran Mascarell també s’ha destacat demanant un estat propi:

L’Espanya que la sentència dibuixa no deixa més marge que reclamar la independència, però la Catalunya que volem tampoc ha de renunciar al seu afany de federalització amb els pobles que l’envolten, siguin a Espanya o a Europa. Per dir-ho a la inversa: si a Espanya hi ha algú que es vulgui federar amb els catalans per construir un estat en igualtat de condicions, ja ens ho diran. Entretant mirarem de construir una nació i un Estat que pagui la pena i estigui a l’alçada dels reptes que tenim”.

I a Ernest Maragall li agrada

psc psoe

Germà Bel, a un debat organitzat pel  diari Público, on hi participà a més Muriel Casals i Francesc de Carreras, opinà:

Bel va indicar que el procés de reforma de l’Estatut, “a més d’endur-se per endavant Pasqual Maragall”, ha servit per polaritzar al màxim la situació entre autonomistes i sobiranistes i ha “liquidat” el federalisme a Espanya

Ell, diputat del PSC a Madrid fins fa només sis anys i que va tenir un paper clau per dur José Luis Rodríguez Zapatero a la secretaria general del PSOE en fa deu, ara està per la independència.

“Jo no sóc independentista, però si hi hagués un referèndum votaria sí. Voldria un Estat confederal, però l’opció no hi és”,

I dins el camp dels expulsats, foragitats o rescindits:

Montserrat Gibert, exalcaldesa de Sant Boi:

La independència afavoriria la classe treballadora. Vist aquí

Joan Blanch, exalcalde de Badalona també s’ha apuntat a les consultes sobiranistes. I així ho justifica:

Qui més es beneficiaria de la independència seria la classe treballadora catalana. Hi ha molta gent menuda del socialisme que està en aquesta posició, i en el projecte independentista, hi fan falta els dirigents del PSC: ara ja es coneixen Espanya perquè l’han tractada.

També Maragall, si bé no està a favor de la independència, sí que aposta per l’opinió  d’ICV de fer un referendum amb tres opcions: Autonomia, Federalisme o Independencia.

Si no són ben bé independentistes, comparats amb la cúpula del PSC són, si més no, Socialistes amb independència

Read Full Post »

Older Posts »