D’aquest moviment de les consultes sobiranistes i de les conseqüents anàlisis, enquestes, etc. n’hem pogut treure en clar cosetes com que hi ha independentistes fins i tot al PSC i el PP. Quants? Bé, en cap cas més d’un 10% (i menys d’un 2%) votarien sí a la independència a Can Sànchez Camacho.
Però, i a Can Montilla? Doncs bastant més, des d’un 19% censats pel CIS fins gairebé un 38 censat per Noxa per ordre de la Vanguardia (LV). Hem fet un gràfic i tot.
D’altra banda hi ha qui ha sortit de l’armari al PSC. Heus aquí alguns:
Xavier Rubert de Ventós:
És a dir, “el peix al cove simbòlic de Tarradellas; l’econòmic i competencial de Pujol; el divers i cordial de Maragall”. Llavors“només ens faltarà el peix al cove polític, el cove de tots els coves: la independència de Catalunya”
O bé llegiu (només l’he fullejat): Catalunya: de la identitat a la independència
Ferran Mascarell també s’ha destacat demanant un estat propi:
L’Espanya que la sentència dibuixa no deixa més marge que reclamar la independència, però la Catalunya que volem tampoc ha de renunciar al seu afany de federalització amb els pobles que l’envolten, siguin a Espanya o a Europa. Per dir-ho a la inversa: si a Espanya hi ha algú que es vulgui federar amb els catalans per construir un estat en igualtat de condicions, ja ens ho diran. Entretant mirarem de construir una nació i un Estat que pagui la pena i estigui a l’alçada dels reptes que tenim”.
I a Ernest Maragall li agrada
Germà Bel, a un debat organitzat pel diari Público, on hi participà a més Muriel Casals i Francesc de Carreras, opinà:
Bel va indicar que el procés de reforma de l’Estatut, “a més d’endur-se per endavant Pasqual Maragall”, ha servit per polaritzar al màxim la situació entre autonomistes i sobiranistes i ha “liquidat” el federalisme a Espanya
Ell, diputat del PSC a Madrid fins fa només sis anys i que va tenir un paper clau per dur José Luis Rodríguez Zapatero a la secretaria general del PSOE en fa deu, ara està per la independència.
“Jo no sóc independentista, però si hi hagués un referèndum votaria sí. Voldria un Estat confederal, però l’opció no hi és”,
I dins el camp dels expulsats, foragitats o rescindits:
Montserrat Gibert, exalcaldesa de Sant Boi:
La independència afavoriria la classe treballadora. Vist aquí
Joan Blanch, exalcalde de Badalona també s’ha apuntat a les consultes sobiranistes. I així ho justifica:
Qui més es beneficiaria de la independència seria la classe treballadora catalana. Hi ha molta gent menuda del socialisme que està en aquesta posició, i en el projecte independentista, hi fan falta els dirigents del PSC: ara ja es coneixen Espanya perquè l’han tractada.
També Maragall, si bé no està a favor de la independència, sí que aposta per l’opinió d’ICV de fer un referendum amb tres opcions: Autonomia, Federalisme o Independencia.
Si no són ben bé independentistes, comparats amb la cúpula del PSC són, si més no, Socialistes amb independència
F.R.A.B. 
Jo no em cansaré de dir que una part significativa de la gent que es manifesta per una sentència del TC contra l’Estatut, de la gent que inclús està per votar que sí en un referèndum independentista, una part significativa, no es nacionalista ni te cap admiració per bandera o himne.
Continuu dient, tot i que molts fan una altra lectura, que en definitiva no corren tant bons temps pels nacionalismes.
Més de un i de dos es quedaran sense representació parlamentaria, tot i l’excepcional seguiment mediàtic.
No acabo d’entendre’t. Crec que l’independentisme ha augmentat a Catalunya, no només en visibilitat. No se´si és majoritari o no. No són tots els qui es manifestaren, etc.
Ara bé, ser independentista no vol dir anar amb barretina, beure aromas de Montserrat, etc. Ni estimar en grau màxim el teu país.
Bàsicament el que és vol és fugir d’un … país, sistema jurídic, ens polític o com li vulguis dir on pels motius que sigui no si està a gust.
És això el que vols dir?
pel que fa als partits, jo crec que Laporta obtindrà escó. I em sembla bé tot i no votar-lo. I tant de bo entrin Laporta, Carretero, Anglada i seguixi en Rivera.
Laporta al Parlament…
… i que es foti el convergent.
Al loro!
Sí. No crec que corrin bons temps pels nacionalismes.
(tot i que certs sectors, oficials o oficialistes, tinguin tendència a etiquetar de nacionalisme moltes de les reivindicacions sobre la forma de ordenar-se, governar-se, constituir-se; per “menysprear” o per “arrimar la brasa a la seva sardina”; simplificar i desactivar per simplisme)
[…] que son cuatro gatos ; o cuando en tu partido los partidarios de la independencia casi se han duplicado en 9 años. Del 19% de los votantes del PSC (CIS, 2001) al 35%, aprox. (LV, EP y el Sermómetro, […]