Un altre perdedor d’aquests comicis ha estat Antonio Robles, d’UPyD. Un autèntic routier del neolerrouxisme a Catalaunya des que col·laborà a la Creació de l’Asociación por la Tolerancia. Posteriorment fundà (2003) Iniciativa no Nacionalista, efímer partit que es disolgué dins C’s. AR era un home prou conegut i respectat dins aquest nínxol polític. Tot i així veiè com un jove exwaterpolista, exlaumne de Francesc de Carreras li “usurpava” la direcció de Ciutadans. Com a número 2 entrà al Parlament de Catalunya, tot un reconeixement a una vida dedicada a la defensa de la Unitat d’espanya a Charneguistan.
Font: Ciudadanos en la Prensa
Fou temptat, però… les desavinences dins C’s, els mals resultats, les erràtiques polítiques d’aliances i els cants de sirena magenta l’impulsaren a abandonar C’s (en hores baixíssimes) per ressorgir a UPyD. Una aposta segura, atès que en les europees, finalment, els magentes guanyaren als carabasses.
Déu cega a qui vol perdre, diuen. I UPyD ha fet el ridícul, no només perdent per golejada davant C’s, sinó quedant per sota en vots del Partit Pirata i de la CORI. Si no és un cadàver, Antonio Robles té per una llarga temporada a l’UVI.
L’extrema esquerra de C’s-UPyD, la Unificación Comunista de Espanya, també ha fet el ridícul. Quatre vots per sota del Partit Humanista. Menys de mil vots, la meitat del POSI, una tercera part del PCPC i set vegades menys que els campions del maillot rojo, la coalició neotroska Des de Baix. Per cert, en aquesta part de l’espectre electoral tots els concurrents han perdut vots respecte al guanyador. O millor dit, guanyadora, perquè dins l’àmbit de l’extrema esquerra la fortuna es manifesta en femení. And the winner is….
Font: Blogalaxia
F.R.A.B. 