Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘PPC’

Pel que fa a la resta de formacions, les grans, les que importen poc a dir que no hagin dit els politòlegs, periodistes, i  altres opinadors professionals. Però com a final de campanya..

El PSC té un bon candidat. Si més no millora el nivell de l’actual direcció. Ho té cru per vendre el gèenro, però si no es dedica a ll’europarlamentarisme, podria substituir  a alguns dels actuals dirigents.  Probablement no tindrà la caiguda que pronostiquen. Intentarà vendre un triple empat com un èxit.  Però cal veure 10 anys enrere.

CiU  espera repetir resultat. Empatar ja li està bé, si ho pot vendre com que no es repetirà a les catalanes. Tremosa és un professional de l’europarlamentarisme.  Millor aquí de de conseller d’Economia

PP. Jo de gran vull ser com Santiago Fisas. Ser ric i anar a treballar a Estrasburg o pels puestus.  El PP passa de Catalunya, atés que els seus votants estan amortitzats. Fisas és un senyor estupendo, molt ben educat i simpàtic, que aixó de la campanya electoral, doncs, “lo conlleva”. Diumenge fitxa i cinc anys més

ERC. Curiós,  la primera victòria des de la II República i no la podran gaudir salvatgement tot pensant en si això para o accelera el procés.  Si guanyen, i si guanyen per molt caldrà veure  les tertúlies mesteàries dilluns, dimarts, dimecres…

ICV. Ha nascut una estrella. Urtasun. Molt bé als debats. Veurem si arriba a tenir el club de fans de Romeva. Pot ser l’etern cap de files dels ecosocialistes a Europa o esdevenir conseller d’afers exteriors en una gene independent i tripartita. Si no d’aquí 6 anys rellevarà a Herrera.

D’altra banda. Ha nascut una altra estrella @senyoraupyd. Francament si només la llegeixes semblava una intel·lectual, antropòloga i tal. Quin tros d’especímen d’upper Diagonal. Si us plau, que es presenti a les municipals

Read Full Post »

El PP ha estat un dels partits guanyadors a les darreres municipals en tant ha estat dels pocs que han  tingut fortes pujades.  Han guanyat les batllies de Badalona i Castefa.

Un èxit històric, doncs, no? Potser no tant. Vegem  l’històric de resultats.

De fet el PP iguala el seu millor resultat de l’any 91, dels temps d’en Aleix. L’any 91 obté el seu millor resultat, després del qual va baixant  fins la remuntada actual.

Des de fa dues dècades oscil·la entre els 300.000 i 400.000 vots. Res de nou, doncs. O sí, ja que podem tenir en compte els vots de C’s:

2003 2007 2011
PP 360553 283195 363555
C’s 67290 35112
UPyD 2291
Total 360553 350493 400958

Com veiem, la suma dels resultats de les locals de C’s i PP són iguales entre el 2007 i 2003 són pràctimaent clavades.

I en alguns llocs també:

Barcelona: 2003, 118.708 vots (C’s+PP) ; 2011, 120051 (C’s+PP).

To i així d’on surten 40.000 vots més que fa vuit anys? Doncs més que de l’espanyolisme d’en Alejo de la xenofòbia d’en Xavi. Al nostre parer el discurs de serompespaña no donava més de sí i han trobat la manera de trencar el seu sostre amb la por a l’immigrant.

No se vayan todavía, aún hay más: En Roger Buch en parla al seu bloc. No és que el PP hagi pujat força, és que CiU l’ha fet entrar a la centralitat.

Resultats a part, el motiu principal que ha fet que el PP hagi guanyat centralitat és perquè queda com a soci natural de CiU en moltes ciutats on la federació  per primera vegada en anys ha desbancat al PSC al primer lloc

Us en recomanem la lectura

Read Full Post »

Temps hi haurà de parlar del fenòmen PxC en aquest bloc, tot esperant les enquestes post electorals del 23M.

Avui volem parlar de les candidates del partit, arrel de la fama a la Xarxa assolida per l’alcaldable de l’Espluga, Sara Valencia

Veieu-ne el vídeo. O l‘entrevista en que, preguntada per l’estat civil, respon, després de dubtar… espanyola! Tot i que no està a l’alçada de “acusen al meu partit de ser xenòfob, però Plataforma no és només això

Hem triat unes quantes candidates, amb un perfil semblant: joves, maques i sense estudis universitaris. Els àngels d’Anglada. Resu a veure amb les pijofranquistes del PP, AES, etc

Mònica Lora, Mataró

Sara Valencia, Espluga

Menchu Martí St Adrià

Mireu també la Fuensanta López, segona per l’esquerra i alacaldable per Castellar. Quin votant potencial és el seu target?

Per  contra, podem trobar les candidates de Berga (Carme Prada)  i Vilafranca (Maria del Carme Segarra) de més edat, però igualment rompedores.

I en aquesta carrera txanofaga, Hereu té raó en dir que el PP embogeig durant les eleccions. I no només Albil, Fernández Díaz i el candidat de Castefa, Isabel Salas es dedica a dir bestieses al facebook del plataformo de la seva localitat (Però si estarà plagat d’esquerranosos llegint, dona!)

clicar per engrandir

Esgotat el filó espanyolista de la llengua i el rompespanya, només poden treure vots  al PSC i CiU amb la vessant xenòfoba.

Read Full Post »

Kikipedia.cat

Jon Salaberria define kiki en Debate Callejero, citando  al cronista Chirino y la historia de José Gabriel Díaz Berbel, que en 2011 abandona el PP andaluz  (en el que militó históricamente) para montar un formación independiente.

Es abandonar el PP y montar una formación independiente y centrista.

En cierta manera, Montse Nebrera fue un superkiki para las catalanas.

En Asturias es un enfermedad endémica:  URAS  de Sergio Marqués en el 98 y ahora IDEAS (independientes de Asturias) de Juan Morales y Foro Asturias del playboy, y político en su tiempo libre, Álvarez Cascos. Todo por un congreso mal digerido.

En Navarra como el camino al centro está saturado la escisión es por la derecha, Derecha Navarra y Española, lo más.

En la Rioja tambien existe Ciudadanos de la Rioja del exalcalde popularJulio  Revuelta.

En Baleares el exalcalde de Sa Pobla ha creado la Lliga Regionalista de les Illes Balears acongojado ante el epañolismo conservador de Bauzà.

Aquí en Charneguistan tambien tenemos nuestros kikis. Estyo es un esbozo de kikipedia.

  • Paulí Mojedano dejó el PP de Mataró en novembre de 2010 con otras dos  regidoras i fundó Mataronins. Eso sí, se llevó 26.000 leuros de nada. Se ve que creia que si el acta era suya, la pasta también. Más en El Debat

Paulí en acció

  • Josep Saña es actualmente regidor no adscrito y presidente de l’Associació Política Berguedana, un partido local la mar de chulo. Empezó como regidor del PP pero unas desafortunadas declaraciones sobre la homosexualidad le valieron la reprobación incluso de su partido.   No sabemos si l’APB se presentará o no, ya que creemos que el tal Josep intenta volver al PP. Justifica sus palabras alegando trastorno bipolar. Ah! y se ha declarado bisexual. Veremos qué hace el PP en Berga. Porque para friquismo  tiene competencia. Tambien está a favor de la independencia de Kosovo.
  • Para despistado, Alfredo Preñanosa, que votó en Cardedeu a favor de la consulta sobre la independencia. Lo fulminaron y ahora lo intenta con el Partit dels Independents de Cardedeu (PICA)
  • Josep Caselles de Santa Coloma de Farners dejó el PP después de ser el único regidor durante años y no querer recoger firmas contra Estatut. Vuelve a la carga, pero no por libre sinó con la Unión Centrista Liberal

Envíanos tu kiki, si sabes más.

Read Full Post »

Seguim amb els mapes proporcionats, agraïm-li un cop més, per Marc Belzunces al seu bloc, a l’entrada SIG Polític Catalunya.

Avui toca comparar els resultats de C’s i el PP. Com es pot veure a la imatge d’aquí sota, ambdós partits tenen els millors resultats a les mateixes zones. En especial la franja costanera, la  metropolitana i la que uneix BCN amb Tarragona.  Proporcionalment destaquem que C’s té una forta implantació al Vallès i el PP al Penedès.

Font: lHolocé estant

Podriem dir que C’s es el centre esquerra espanyolista i el PP la seva vessant dretana. O viceversa, és clar.

Cal assenyalar també la curiositat de la Vall d’Aran i, pel que fa al PP,  la seva implantació al sud de Lleida i les comarques de les Terres de l’Ebre.  Potser és un residu del carlisme? O és C’s una versió més urbanita de l’espanyolisme que no cualla a zones rurals?

Read Full Post »

Mireu que han fet els nois de Joves d’Esquerra Verda

Seguretat a Badalona?

Jo ho trobo molt semblant a aquest post anomenat

¿Te das cuenta, querido imbécil…

broma amb albiol

clica per veure el post original a las Crónicas de Putada Ville

Read Full Post »

Ara Toca Anglada

Ara toca Anglada!

Read Full Post »

Finalment se n’ha anat. La Montse, la Nebrera, del PP.
Carta

Finalment se n’ha anat. La Montse, la Nebrera, del PP. I ho ha fet acomiadants-se del sr. Rajoy amb aquesta bonica carta.

Resumim: Nebrera passà de les tertúlies de la tele a la política de la mà de Josep Piqué. Ingressà al PP com a fitxatge mediàtic i no ha decebut. Va prometre portar mil militants nous i no ho va fer, això sí, organitzà un sopar al marge del seu partit d’allò més xulo. Va comparar el matrimoni homosexual amb el matrimoni entre dofins i dones. per no parlar de l’accent cordobès. I, sobretot, ha posat a parir a la classe política en general, i als del seu propi partit en particular. Nebrera va arribar a tenir el suport del 43% dels militants del PP al darrer congrés d’aquest partit.

Fora del PPenC, es comenta que  farà un nou partit. Ja ho varem pronosticar aquí al FRAB. Si es què….

adhesions a la nebrera

Com sempre, si la Nebrera vol crear un partit (i com des d’aquet bloc hem defensat sempre) tenim uns quants noms que proporsar-li.

Alternativa Catalana, (Alter.Cat). Aquest nom tan combatiu té l’inconvenient de semblar la delegació catalana de Alternativa Española (AES). Bé, excepte el nacionalisme, ja ho podria ser.

PArtit Català d’Ordre, (PACO) Tot emulant la gran coalició de 1936, Lliga, CEDA i el que faci falta.

Organització Partidària de l’Unió dels Socialcristians (OPUS). Així el programa electoral es podria dir CAMINO… a la Generalitat.

Libertas. A veure si algun filantrop irlandès afluixa la mosca.

Unió del Poble Català, (UPC) tenint com a referent el seu homònim navarrès. Però sense pactar mai amb el socialistes. Bé, mai, mai… Ves a saber on acabarà el PSC buscant el vot del centre.

Convergència Popular Catalana (CPC) D’aquesta manera es deixa clar on es situa el partit.

Unió, Regeneració i Democràcia (URyD) Tothom està a favor de la Unió i la Democràcia. O gairebé tothom. Només cal anar canviant la 2a sigla  per anar titulant partits.. Unión, Anarquismo y Democracia, Unión Bolivarianismo y Democracia, etc, etc.

Catalunya dels Valors (CdV) A imatge i semblança, no de Déu, però si del partit italià anticorrupció.

Però, això de la Montse tindrà èxit? Imaginem-nos que el 43% dels vots dels congressistes corresponen amb el mateix porcentatge de supor tentre els votants del PP.  Entre 169mil i 139mil vots a les catalanes. Bastant més que C’s…. Si a més esgarrapa vots a CiU… Això en el millor dels casos.

En el pitjor dels casos i si s’obliden de certa xenofòbia que traspua la Montse podria comptar amb els 2.776 vots del Partit Familia i Vida

Però de quina mena de material estan fets els somnis nebreristes?

Una dreta autòctona que no sigui un receptor de faxos de Madrid, potser un dels principals problemes del PP a Catlaunya. Seria fer els somni dels Millan Mestre, Senillosa i cia.  Si podeu llei-vos el llibre de Joan B. Culla sobre la dreta espanyola a Catalunya

Un gran partit no nacionalista, és a dir que no entri en el debat nacionalista, que obviï la qüestió, aglutinant a l’electorat en uns valors dretans per sobre de la adscripció nacional, la llengua, etc. Obviament, aquest partit, cas de funcionar, no podria encabir ni els més ultranacionalistes del PP, ni els més sobiranistes de CiU. Ella mateixa ho ha reconegut.

Un partit força conservador en l’eix moral, en allò que fa referència al sexe i la mort. Penseu que el segon de la Super Montse era Santiago Gotor, cap del Foro  Arbil a Barcelona.

Un cert tuf xenòfob, i especialment, ainiisilàmic. La Super Montse no es talla a l’hora de dir que, potser, els immigrants prefereixen viure en guetos  o de queixar-se en un debat televisiu que als immigrants se’ls fa passar abans a les cues dels hospitals.  Si no acusen al personal mèdic de racista.  Im-pressionant.

D’altra banda hi ha qui compara la Montse amb Rosa Díez, cosa que des d’aqui ens oposem.

Primer perquè mentre la política vasca demana transversalitat en l’eix esquerra-dreta per bastir un partit nacionalista espanyol, la nostra Montse demana transversalitat en l’eix nacional  per bastit un partit conservador català.

Segon perquè la dona magenta va començar a criticar el partit després de perdre el congrés. Supermontse va comença a rajar des del minut 1 en que va entrar al PP. Ella té una missió que va voler realitzar dins el PP. Però si no pot ser dins, La Super Montse la realitzarà fora. És el seu destí i la seva missió.

Si la podrà completar, creant, presentant-se i sent votada és quelcom que veurem properament. De moment, ens haurem de conformar amb aquesta image:

Nebrera a hombros

Entrevistes:

Read Full Post »

Doncs quina merda! Si, un es passa tota una tarda analitzant els candidats a presidir del PP de Catalunya, un espera veure un congrés animat… i torna més-del-mateix.

Primer. La Nebrera i en Fernández-Díaz (dels Fernández-Díaz de tota la vida) sembla que volen pactar una candidatura conjunta contra el Sirera, segons ens informa El Periòdico

Segon. Sirera diu no abandona la cursa per tal de  ser elegit al president al congrès

Tercer. La direcció del PP estatal posa “ordre” (ni per a tu, ni per a mi) i vol que Alicia Sánchez Camacho) l’única cap de llista provincial que es quedà a l’atur el 9 de març sigui la presidenta del PP català

Quart. Sirera accepta

Cinquè. Ara la Nebrera s’emprenya i semba que es presentarà contra la llista oficial.

 

Però, què costava fer el congrés i llavors exposats els vots i els arguments sobre la taula fer les componendes? Doncs, no! Primer cal fer política de passadissos per després  fer votacions a la búlgara, o quasi.  Sembla que hi tinguin al·lergia a la democràcia interna. Fora!, Tongu!

Des del F.R.A.B: prenem partit per la Montse, i no cal dir que si no guanya, que provi amb ser presidenta de l’Operación Yunque a Kataluñistan.

Amb l’escó al Parlament, és clar.

Adenda:Nantros ja hem sigant l’adhesió al manifest de la Montse!!!!! Aquí en teniu la prova. (tots sigui pels dofins)

 

 

Read Full Post »

Publicat prèviament a Debate callejero l’1 de juny de 2008

Hombre, primarias, primarias, lo que se dice primarias no lo son, pero en Charneguistan hay 3 candidatos a presidir el PP de la zona. El titular quizá no tenga que ver mucho con el resto del artículo, pero anima a leer… como hacen en el Mundo.

En julio del presente se celebrará el Congreso del PP de Catalunya. Hay tres candidaturas para presidir el partido: la oficial, de Daniel Sirera ; la no-oficial, de Montserrat Nebrera y la institucional, de los hermanos Fernández Díaz. Todavía estan en la fase de arramb… de conseguir los avales necesarios.

 

No busquen grandes debates ideológicos entre las candidaturas, la batalla entre liberales y conservadores católicos y/o socialdemócratas es algo que está reservado a la cúspide del partido, o a su zona centro. Tampoco hay barones en Catalunya… como mucho hablamos de una descarnada lucha por ocupar el asiento de “marqués”. Tan solo la piqueísta Nebrera puede entenderse como algo parecido a una renovación de la delegación pepera en territorio comantxe.

No intenten pués, adjudicar filiaciones aguirristas, campsistas o marianistas. Aquí la cosa es mucho más modesta. En el programa de radio de sàtira política, minoría absoluta, le preguntaban a la imitación de Sirera a quien votaría en junio: si a Rajoy o a Esperanza. Respondió que estaba esperando la llamada de Génova para saberlo.

 

En un partido en el que, al menos visto desde fuera, domina la democracia militar ; lo normal era que se aclamase a taconazos a quien la dirección nacional tuviera a bien designar como candidato. Esta vez, sin embargo, la elección parece bastante abierta ya que Rajoy se ha negado a apoyar a una candidatura en concreto.

A falta de lo que ocurra en el congreso del PP estatal, el panorama es el siguiente:

Daniel Sirera. Anteriormente perteneciente al sector catalanista (ver foto infra) y más o menos piqueísta, en la actualidad debe su puesto a Zaplana y Acebes. Los que precisamente le auparon para que ofreciera a Piqué… una oferta que no podía rechazar.

 

Enfrentado a qualquier otro candidato, pero con la bendición de Rajoy no tendría problema en ser reelegido. Sin embargo, sin aval de Madrid, sin el apoyo de Zaplana, Acebes o hasta de Vidal-Quadras será devorado por los Fernández Díaz, de los Fernández de toda la vida. Ignoramos si le acompañará en suerte el “potro de Badalona”, García-Albiol. Famoso por pegar a un violento separatista que le amenazaba blandiendo una cacerola y por un video sobre la delincuencia y la inmigración en Badalona.

Cuenta con el apoyo de José Luis Ayllon. Opcionalmente podría pasarse al esperancismo a la espera del 2011

Tiene Blog e imitación en Polonia (Latre). I Ademàs una web para recoger apoyos a su candidatura

 

Fernandez Díaz (hermanos) “cuando despertó los Fernández Díaz todavía estaban allí” Y es que da igual que el candidato fuese Piqué y antes Vidal-Quadras, o que mande Aznar, Fraga o Rajoy. Ellos siempre han estado ahí. Ellos son el aparato del partido (AP, CP o PP) y los afiliados al parecer, les adoran. Si quieren apostar sobre seguro háganlo por ellos. Son periquitos confesos y Jorge es del Opus. Alberto tiene imitación, pero solo en versión radiofónica.

 

Personalmente Jorge Fernández Díaz me cae bien. En los duros 80, cuando FG gobernaba Enestepais y Pujol elotropais, cuando el PP rascaba poco poder y el PPC no tenía la cobertura mediática de la que ahora dispone, JFD tenía un espacio en Onda Rambla donde contestaba a las preguntas que le formulaban los oyentes. Aquello era dar la cara con fe y resignación. No siempre llamaban los votantes del PP y el tono no era el de la Cope ni mucho menos. Pero el tesón nunca le faltó a don Jorge. Ahí estaba él para justificar o explicar cualquier decisión del PP sobre cualquier aspecto. Señores, el partido para quien se lo trabaja!

Sobre ese particular, les dejo dos enlaces de dos “renovadores” del PPC que han molestado a la gente presentandose para compromisario, al margen de la lista institucional. Criaturitas.

Controlando la finca, tanto Aguirre como Rajoy deben contar con ellos. Jorge sí podría calificarse de hombre de Mariano.

Montserrat Nebrera. Profesora de derecho constitucional de la UIC, adquirió notoriedad mediática a base de oponerse al estatut, hecho que.

a) le llevó a todos los debates posibles del panorama audiovisual catalán para ocupar el papel de contraria-oficial-al-estatuto

b) hizo que Piqué la fichara para su proyecto.

Nebrera prometió afiliarse al PP y traerse mil militantes, cosa que no hizo, si bien montó una megacena en el Hotel Majestic para 400 personas explicando su alternativa de gobierno. Megacena al margen del aparato del PP. Mediaticamente no pierde comba con frases del estilo de : los partidos estan podridos porque pasa poco el aire (PP incluido?) o hablando del estado terminal de los medios de comunicación. Haciendo amigos, vaya! La mejor, pero, es aquella según la cual con ZP se podía casar una mujer con otra mujer… o con un perro, o con un delfin. Lo del número lésbico y lo del perro lo hemos visto en algunas peliculas, pero la combinación de delfin con mujer es ciertamente novedosa.

No tiene imitación en Polonia y ha sido nombrada Miss Parlament de Catalunya.

Dentro del PP es una completa outsider, pero… apuesten por ella una cantidad pequeña que esten dispuestos a perder por si suena la flauta. Como poner dos doses en la quiniela jugando el Barça y el Madrid en casa. Mediáticamente es una fuente de portadas segura para el PP catalán.

Posiblemente podría contar con apoyos del PP de Girona, puteados sistemáticamente por la dirección de BCN. Y con el piqueismo. Si es que existió alguna vez, en algun lugar.

 

Ya como pura especulación, como prospectiva majadero-leninista creo que Nebrera busca ser la lideresa de una futura UPC (Unió del Poble Català) una versión mediterránea de la UPN, fruto de la unión de un PPC “centrat” con Unió Democràtica de Catalunya.

Y ya en sus sueños más húmedos se ve siendo “Molt Honorable”, dirigiendo un gabinete que es un reeditado Front Català d’Ordre (PP + CDC nosoberanista + Unió + Familia y Vida). Por fin se haría venganza de lo del 36. De lo de Febrero del 36.

 

En resumen, aquí en provincias, no tenemos el nivel de Madrid en cuanto a debate conceptual, ni el fragor dialéctico de zaplanistas vs. campsistas. Por contra, y aún con todo los pronosticos a favor de los Fernádez de toda la vida, la cosa, al menos, está un poco abierta.

 

Tanto que algunos confidenciales hablan de un cuarto candidato: Alicia Sánchez Camacho de quien, en ocasiones, se ha hablado más de su belleza que de sus discursos. Si es que no tenemos remediooooo.

Read Full Post »