Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Politica autonómica’ Category

Doncs finalment ha guanyat el candidat de l’aparell, o sigui Collboni seguit pel candidat de les bases Carmen Andrés. Contra el pronòstic de les enquestes on els candidats crítics eren preferits pels barcelonins. Si bé Carmen Andrés puntuva força entre els votants socialistes.

Heus a qui els resultats :

Imatge de https://twitter.com/CalaixNikov

 Vella política 2 – Politwitter 0

Collboni ha guanyat a la majoria dels punts de votació i no només s’ha basat en la polèmica urna de ciutat Vella on han votat tants paquistanesos. Ha arrasat al punt de votació d’Horta-Guinardostan.

Més “vot ètnic” ha estat el de Carmen Andrés atès que els de Nou Barris som quasi una ètnia. Carmen només ha guanyat a 5 punts, 4 d’ells a Nou Barris on hi concentra més del 50% dels vots rebuts.

No semblaria, doncs, que la crida als indepes a votar per Jordi Martí #indyXmarti de @elsomatent hagi tingut gaire efecte. Cal dir-ho. Com cal llegir els enllaços següents sobre el tema i sobre la victòria de Collboni

Sembla  que els militants s’ho han pres més seriosament i han arrossegat a 4 o 5 amics i coneguts per votar pels seus candidats. Ha funcionat més el boca-orella. El cas de la candidata de les bases és especialment clar.

Navarro pot descansar una temporada… o no!

Perquè potser que els indepes no es mobilitzin ni per fer el troll a les primàries del PSC vol dir que ho troben inútil o irrellevant. O que són uns ganduls, ves. Sabem pel twitter, que és un pou de coneixement, que a les primàries del PSF a Marsella hi votaren unes 20 mil persones. Per igualar-ho a BCN hi haurien d’haver participat uns 40 mil. Vist així no semblarien tant exitoses Això sí, els resultats d’enguany quasi doblen els del match Tura-Hereu.

I com dormen els crítics?

Doncs malament. Sembla que dins el PSC hi tenen les de perdre, malgrat com en el cas de Bonet i Martí siguin preferits per la ciutadania. I més si van per separat. Dóna igual la notorietat, la política 2.0, les enquestes, si finalment des de fora no venen a votar-los i des de dins es mobilitzen a la contra.

Qué farà ara Jordi i Laia, aquest darerra sense cap “poltrona”?

Potser hi ha més vida fora del PSC que dins. Ho diu en @jfalbertosHo veurem després de les europees probablement.

Què faran ara el dissabte els votants dels crítics al duel Collboni-Andrés? Votarà menys gent? Per si de cas, si algú vol anar a votar i no sap per qui… Feu-ho per Carmen Andrés. Si més no és dona, d’esquerres i de Nou Barris.


PD: José Rodríguez diu que els #indyXmarti van ser uns 1000 aproximadament

Read Full Post »

Doncs sí, demà es fa la primera volta d’unes primàries obertes al PSC amb uns candidats força bons. Fins i tot ens han entrat ganes de votar als socialistes!!!

Vàrem enviar una enquesta als candidats sense resultats. Ho intentarem tamé per twitter i només dos candidats ens han contestat. Els de l’ARA sí que s’ho han muntat bé (cal registar-se per veure l’article)

Els preguntàvem perquè un votant d’ERC,ICV,  CUP hauria de participar  a les primàries i perquè l’hauríen de votyar a ell en lloc d’altres candidats.

Només Laia Bonet ens ha contestat a les dues preguntes, (aquí i aquí) i Jordi Martí a la segona.

Aquí t’explico per què les primàries obertes són una oportunitat per BCN i pel PSC

Cal triar entre continuisme i canvi. I dins del canvi entre ruptura i canvi cosmètic. Nosaltres volem un canvi de fons i a fons.

20 anys dedicat a la ciutat de forma inequivoca i entregada. Però en tenim molts més!

 

Dit això i dins la polèmica de votar o no a Jordi Martí per reforçar l’independentisme (#indyXmarti) us recomanem els articles del Cercre Gerrymandering: el d’Antoni-Ítalo i el de la Berta.

I tot allò que ha anat publicat en José Rodríguez al seu bloc amb el tag de les primàries

I dit això, i tot i haver-ho pensat no participaré. Per mandra i compromisos. I, si algú l’interessa, heus aquí la nostra preferència pels candidats.

  1. Jordi Martí
  2. Laia Bonet
  3. Carmen Andrés
  4. Rocío Martinez-Sampere
  5. Jaume Collboni

Perquè Jordi? No només perquè vol una capital d’estat, ni solament perquè és un vot contra l’actual aparell del PSC. Ens agrada Jordi Martí per algunes de les reflexions que porta fent sobre el municipalisme de fa temps.

Laia hauria de ser la candidata a la Generalitat d’un socialisme no adscrit al PSC-PSOE i Carmen Andrés ha fet una campanya força esquerranosa. Vol remunicipalitzar serveis… encara acabarà les CUP

Read Full Post »

Porra electoral

Aprofitant el dia de reflexió de les campanyes electorals basca i gallega, el Centre d’Estudis Bolivarians us fa l’avenç de la porra electoral.

Galícia

  • PP (35 ) ; PSdG (23) ; BNG (11) ; Anova (5) ; SCyD (1)

País Basc

  • PNV (26) ; EH-Biñdu (25) ; PSE (12) ; PP (9) ; EAnitza (2) ; UPyD (1)

Feu les vostres apostes

I post número 200

Read Full Post »

Des de fa uns dies tenim al Senyor_G fent preguntes als polítics catalans que passen pel programa de Ràdio 4 , Matí a 4 bandes. La pregunta feta a Oriol Junqueres i Alfons López Tena ha estat

 es pot anar a la independència amb ciutats com la 2ª l’Hospitalet amb cap regidor de ERC i 4 de CiU?

Respostes de JunqueresLópez Tena

Bé, potser sí o potser no. Com a resposta, crec, que  es pot calcular els independentistes que hi ha a l’Hospitalet, tenint en compte els resultats de les darreres eleccions catalanes i fent els càlculs sobre el tant per cent d’independentistes dins cada partit polític segons record de vot de les catalanes. El CEO no dóna el percentatge sobre vot municipal. Doncs bé, heus aquí:

  • PSC  27709 ; (29.1%) 8063
  • CiU  23160 ; (64.5%) 14938
  • PP   15814 , (08.8%) 149
  • ICV  7807 ; (53.2%) 4153
  • C’s    4439 ; (15.3%) 0
  • ERC  3838 ; (95.7%) 3673
  • PxC   3695; 0
  • SCI    1034 ;(99.1%) 1034
  • RCat   402 ;  402
  • UPyD  285 ; 0
  • DdBaix    143 ; 143

Bé, malgrat que el CEO identifica un 15% de votants de C’s com independentistes, no en fem cas (menys de 15 entrevistats) i per compensar sumem els de Des de Baix com a independentistes, igual que els de Reagrupament. Imaginem cap independentista a UPyD, y cap a PxC (tot i que… una enquesta on s’identificava 15 votants populistes donava un 33% de sobiranistes a ca l’Anglada, el partit, no el barri)

Sumat fa uns 32555, gairebé 10 cops més que votants d’ERC o el doble dels votants de CiU. Val a dir que tampoc tenim en compte els abstencionistes.

Això no vol dir que guanyi el sí, lògicament. I, evidentment que també es pot creuar altres variables com tamany del municipi, estudis, lloc de naixement o llengua habitual. Però excedeix les nostres capacitats matemàtiques. En qualsevol cas, agafar només els votants d’ERC és sempre fer curt per intuir el nombre d’independentistes que hi ha.

Pot el Principat anar cap a la independència sense la capital del Llobregat? Doncs sí, el vot afirmatiu no va ser uniforme arreu de Montenegro al seu referèndum d’independència

No és una gran resposta, però… la fem petar

Read Full Post »

Si us plau, escriu un comentari-signatura per tal que l’honorable President sr. Artur Mas acabi d’una punyetera vegada amb les insofribles metàfores marineres.

I ja de pas proposa un nou cicle de metàfores per la política catalana: aèries, alumnes de classe, metereològiques, etc.

Nou uniforme de Molt Honorable

Read Full Post »

Amb motiu de les eleccions a Astúries i Andalusia, el CIS ha fet i publicat les seves enquestes preelectorals pertinents. No ens posarem ara a comentar les previsions d’escons, tot i que el pratxandoscopi ja ha fet l’aposta pel que fa als resultats d’UPyD.

Ens hem volgut fixar, però, en una altra pregunta. En concret la que fa referència a l’organització de l’Estat:

Le voy a presentar ahora algunas fórmulas alternativas de organización territorial del Estado en España.  Dígame, por favor,  con cuál está Ud. más de acuerdo.

Té cinc possibles respostes: un estat sense autonomies, amb menys competències, igual, més o que es pugui triar la independència.  Bé la resposta és en general, però entenem que és pertinent pel que fa al grau de competències de la pròpia autonomia. Considerem qui contesta a favor de que es pugui triar independència com independentista.

I ho fem per comparar-ho amb la clàssica pregunta del CEO:

Pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, creu que Catalunya ha assolit

la qual té tres respostes:  massa autonomia, suficient grau d’autonomia e insuficient grau d’autonomia.

Per fer la comparativa convertim les dues primeres preguntes del CIS en una que, simplificadament, equival a massa autonomía. El mateix pel que fa a les dos darreres: si és vol més autonomía o independencia, l’autonomia actual és insuficient.  Ja convertides, podem comparar les respostes. Hem obviat els “no sé”, “no contesto”, locualocomo, etc.

Heus aquí la gràfica

Com es pot comprovar els andalusos estan majoritàriament contents amb la seva autonomia, cosa que explicaria l’absència al seu parlament de forces d’àmbit autonòmic (regionalistes, federalistes, independentistes, etc.) Aquestes sí estarien presents al Parlament català. Ara bé, com s’explica això d’en Cascos si quasi un 75% dels asturians ja els va bé l’autonomia o creuen que és excessiva? No sembla obeir a una pulsió autonomista. Es tractaria doncs, d’una batalla de la dreta local, no sabem ben bé perquè? O bé hi ha un asturianisme que no és reivindicatiu, però que vol ser governat per partits locals? A debatre.

D’altra banda cal veure l’elevat nombre de persones que són hostils al fet autonòmic. Aquí trobem la lògica del discurs de gent com el PP culpant les autonomies de la crisi o d’UPyD i la seva dèria recentralitzadora. Per contra menys d’un 5% de l’electorat català hi donaria suport. Això pot fer entendre el que s’allunya de la centralitat catalana els magentes i els blaucels.

Veurem aquest diumenge com va l’aventura casquiana i si s’acaba l’imperi socialismohade a Al-Andalus

Read Full Post »

Ja hi som tots!
Finalment la CUP es presentarà (o no) a les eleccions catalanes del 2014 (o abans). Bé o ho intentaran (o no). Tot i que ja en parlarem a la primavera del 2013 si el calendari maia anava errat.
Ahir a Reus, a l’Assemblea Nacional de la CUP es va aprovar per un sol vot un text que encoratja la formació a presentar-se a les eleccions al Parlament “tan aviat com sigui possible”. L’opció ha estat avalada amb 166 vots, mentre que la de presentar-se “quan es decideixi”, n’ha obtingut 165.

Bé, esperem que sí. En aquest cas tindríem les 9 formacions polítiques competint en unes mateixes eleccions.
Fins ara hem tingut un sistema polític de 5+2+2 partits polítics. A saber, 5 principals que es presenten i obtenen representació a totes les escomeses electorals. 2 més que tenen prou força a les catalanes (C’s i SI) però poca a les municipals o no es presenten a les espanyoles. I 2 més que tenen la força en les municipals i no es presenten o no es mengen res en la resta (PxC i CUP).

Pel 2014 podem tenir un Parlament d’allò més plural. Massa? No ben bé. Obviant els partits de les Fèroe i Grenlàndia, el Parlament de Dinamarca és força semblant. Us presentem una taula comparativa amb el nom del partit danès, la ideologia, i els equivalents en l’espectre polític català. Aquests, dividits entre “catalanistes”, “espanyolistes” i “migmig”. Tampoc som tant diferents. En sentit molt genèric tot

Partit danès

Ideologia

 Cat

Migmig

Esp

Partit Popular Danès Dreta populista IdCat PxC PP, AES
Partit Popular Conservador Conservadors CDC M.Nebrera PP
Democrata Cristians Democratacristians UDC
Esquerra Partit Liberal Danès Liberals CDC, DemCat CDL UPyD
Alliança Liberal Liberals SI
Esquerra Radical Socialiberals ERC, SI PSC C’s
Socialdemòcrates Socialdemòcrates ERC PSC
Partit Popular Socialista Ecosocialistes,
postcomunistes
ICV EUiA
Aliança Roja-Verda Anticapitalistes CUP RG

I encera queden els pirates, el PACMA i és clar… LA CORI!!

FONT: e-notícies

Read Full Post »

Catalunya ha estat tradicionalment un laboratori polític en el qual no s’ha parat d’experimentar moviments, formacions i manifestacions polítiques.

Algunes vegades aquests experiments queden en res i altres avancen el que succeirà en “Restospaña

Els motius no estan clars. Bé sigui perquè tot l’europeu és a prop i és cool, bé sigui per portar la contrària a Madrid, bé sigui perquè la tradicional mandra dels catalans ens porta a defugir la costosa ortodòxia i abraçar el “dolce fare niente” de l’heterodòxia.

Fem el típic repàs erudit:

A Catalunya hem fet l’única revolució anarquista de la història (36-37), i mal que bé, va funcionar. En el mateix període, i sense canvis legislatius, es va intentar solucionar el problema religiós per la via de l’acció directa aniquilant el 33% del clergat. Només la Cambodja de Pol Pot ha imitat i superat el model, carregant un percentatge major de cures khemers

En el capítol de les curiositats tenim el govern des de l’oposició: ERC a l’ajuntament de BCN (2007-2011). O la manifestació a la qual no va ningú, ni el partit convocant: Unitat Nacional Catalana. Va passar a Salt, contra la immigració il · legal. Cremar fotos d’un monarca és d’allò més normal, però no ho és tant que un partit d’esquerres com Ciutadans munti una manifestació de suport a les institucions ia la Monarquia. També des que els Khemers Rojos donessin suport a Norodom Sihanouk no es recorda cap exemple d’esquerra monàrquica.

No menys nou va ser el fet d’acomapanyar dels vots masculins amb signatures femenines en el referèndum de l’Estatut de 1932. Original invent de les noies d’ERC, amb el suport de Macià que no sabem si els dirigents republicans (mascles) ho veien tan clar. Recentment hem inventat els referèndums d’independència autoconvocats per la societat civil. La idea ja la han copiat al Sud del Tirol. A diferència del parlamentarisme canari i del sufragisme equatorià, a Catalunya s’ha escollit la via de la ILP per abolir la tauromàquia. La idea ja l’han imitat madrilenys, andalusos i balears. Els ciutadans, no els parlaments.

A nivell sindical les tres organitzacions més importants del segle XX han estat parides a Catalunya: UGT, CNT i CeceOO per aquest ordre.

Per contra les propostes electorals sorgides a Catalunya es compten per fracassos. I no ens referim a partits i coalicions separatistes, que lògicament naufraguen a Espanya, un dels països menys nacionalistes del món (rialles enllaunades). Ens referim a formacions polítiques amb ànim de ser organitzacions estatals. Parafrasejant un refrany sard sembla que el cos electoral espanyol pensi que “Encara no ha arribat res de bo per la N-II” (1).

Repassem algunes d’aquestes “ostentórees” cagades polítiques:

Partit Reformista Democràtic. També anomenada operació Roca, o el major patacada polític que van veure els temps. Pretenia crear un partit liberal entre el PSOE i el PP, disputant a Suárez aquest espai i confederant partits autonòmics de centre. El CDS els va guanyar, encara que CiU va aconseguir un resultat històric.  Dels components d’aquesta “join venture”, els liberals de Garrigues Walker van pringar els primers, Coalició Galega va acabar minvant i, recentment, Unió Mallorquina ha acabat canviant el nom assetjada pels casos de corrupció i fora del Parlament. Només el Partit Riojano i CDC han sobreviscut.

Curiosament, Cascos, Revilla i Barcina, poden acabar col · locant un assentament confederal en aquesta zona de ningú.

Ciutadans. Encara que no s’ho creguin Ciutadans és un partit polític d’àmbit estatal amb seu a BCN i no el PUD català. De fet té regidors en 3 comunitats autònomes (2). A part de la seva funció com a partit nacionalista estatal al principat (AKA nonacionalistes) pretenia situar-se, com tots, en un punt indeterminat entre el PSOE i el PP en la seva aventura restoespañola. Progre, però sense autonomisme mal entesos. Unitari com el PP (o més enllà) però laic. Socioliberal i espanyolista (més que el PSOE s’entén), encara que pogués recollir vots ultres. La idea i el moment no havien de ser tan dolenta ja que UPyD amb un plantejament calcat (una mica més escorat a la dreta) li ha tret rèdit. La pregunta, a l’estil Mourinho, és per què l’electorat prefereix a una exsocialista Rosa Díez davant d’un exwaterpolista, deixeble de De Carreras, que representa millor la frescor política. Per què? La diferència la marca Gorriarán?

Plataforma x Catalunya. El 2003 Plataforma x Catalunya va aconseguir el seu primer èxit amb gairebé 4000 vots i 4 regidors. I, municipals a municipals, no ha deixat de créixer des de llavors. Així que, en el període 2003-2006, emprenedors populistes van acudir a Vic per aconseguir la franquícia. Es van crear les Plataformes per Madrid, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, etc com si fossin botigues Zara. I totes van acabar malament. Aquí podem donar almenys dos motius: Anglada i l’estatut. Primer: PxC és Anglada i a qui no li agradi … .. porta! … que fundi el seu partit. Les Plataformes havien de ser com delegacions, obeir l’osonenc, i celebrar per Sant Jordi el dia del partit. A més, va arribar el debat de l’estatut. Per a la resta de plataformes era una oportunitat d’or. Ja coneixen la famosa cançó del serromespaña, un hit. Però PxC ha arribat on està venent xenofòbia pura, sense colorants espanyolistes afegits amb una espurna d’ambigüitat i un potent aroma d’antisistema antipoliticastros. És més, va arribar a posicionar-se a favor de l’estatut, sent com és un partit autonomista i constitucionalista. El acabose. La plataforma madrilenya es va acabar dissolent, i la castellana es va diluir en un partit  regionalista.

El 2011 Anglada intentarà l’assalt al Congrés. Però el problema de les signatures ha estat irresoluble. Fora de Catalunya no ha aconseguit presentar candidatures. A més va perdre l’únic suport que tenia. Minutodigital es va passar al seu enemic: Pablo Barranco.

Ultradreta catalana. Juan Carlos Castillón, un ultra català és l’autor del text:

“Fuerza Nueva mai va tractar d’anar més enllà d’un viatge al passat, a l’Espanya anterior a 1957. Les falanges sempre han somiat amb tornar a ser el que eren abans de la reunificació, però els feixistes catalans sempre han tractat de crear alguna cosa nova. El que fa més trist el fracàs de l’extrema dreta catalana era precisament que entre totes les extremes dretes existents a Espanya, ha estat la més ambiciosa, l’única que ha intentat competir en el terreny de les idees “. (X. Casals, 2006)

Així doncs, fins i tot entre els ultres de marc nacional espanyol, hi havia diferències autonòmiques i freqüentment les tesis catalanes eren rebutjades. Juntas Españolas es va tenir un èxit (relatiu) a BCN mentre fracassava a Madrid.

Només CEDADE es pot considerar un èxit, tot i que mai es va presentar a unes eleccions (3). Com a club nazi d’opinió va ser una de les millors organitzacions pardes d’Europa. Per cert: eren antitaurins.

Partit Nacionalista Caló. Encara que pel nom semblaria un partit etnicista, en realitat és un partit clerical. Està inspirat per l’Església de Philadelphia. Dissenyat a Txarneguistan va tenir escàs èxit, ni tan sols van arribar a implementar-fora de la comunitat.

I, a tall d’anècdota, assenyalar que Lluita Internacionalista és un partit trotskista que només es presenta a Catalunya i Madrid. O, si es prefereix en 5 províncies, el 80% de les quals són catalanes.

De cada cas es podran trobar les causes individuals del fracàs, però elaborar una teoria que englobi el conjunt s’em fa més difícil.

No obstant això almenys una vegada cada segle un projecte nascut a Catalunya té èxit. Al segle XX (1923 en concret) el PMC (Partit Militar de Catalunya) va crear i va posar en marxa el Directori Militar que va tenir, al principi, gran èxit de crítica i públic. Fins i tot el PSOE i l’UGT el van veure amb bons ulls.

Al XIX, el conservadorisme foral a Cadis, les Jamància, el republicanisme federal o el carlisme confederal de finals del XIX van córrer la mateixa sort. Únicament el progressisme de Prim va funcionar políticament. Amb només dir-los que es va petar els Borbons … Va tenir tant d’èxit Prim, que van haver de matar-lo.

Així que Carme[n], guarda’t del carrer del Turc (avui Marquès de Cubas)

::

(1) “Encara no ha arribat res de bo per mar” és el proverbi original sard

(2) ERC té regidors en quatre comunitats, ergo és un partit més espanyol que Ciutadans

(3) El Partit Nacional Socialista de Catalunya, promogut per CEDADE, mai es va presentar a cap elecció.

Read Full Post »

Doncs sí, ja tenim la nova enquesta del CEO, i avorrits com estem amb les generals, i aprofitant la feina feta per altres a racocatalà, presentem dues taules sobre l’independentisme que coincideixen amb les del CIS 2001 (recopilades per Marc Belzunces)

Com més d’esquerres, més independentista

Clica la imatge per veure-la ampliada

Com més nivell d’estudis més independentista

Clica la imatge per veure-la ampliada


 Dades típiques i tòpiques?

Read Full Post »

Encara més data-mining de l’enquesta del CEO, feta amb culleretes de cafè.
Anem al sector d’abstencionistes, aquells qui no votaren el 28N, i molt probablement no voten mai. Hi ha empat entre els que volen la independencia 28.9 (%) i els que no 28.0 (%). Guanyen, però, els que afirmen que tampoc en un referendum com aquest anirien a votar. Un 36.2(%)

Podem dir que aquest sector és l’abstencionisme megaestructural, els que ni amb un referendum d’aquest tipus mourien el cul per anar a posar la papereta dins l’urna. Com que sabem que hi ha 2.211.058  catalans que no votaren el 28N, el 36.2% representa uns 800.403 txarneguistanesos. O si voleu, dit d’una altra manera el 14.92% del total del cos electoral català, unes 5.363.688 d’ànimes el total d’aquest darrer.

Font de la imatge: Pobleinsumís

Per tant tenim:

  • un 14.9 d’abstencionistes bastants segurs
  • un 42.9 de favorables a la independència
  • un 42.2 a distribuir entre vots nuls, en blanc i contraris a l’independència.
Tot suposant que els contraris guanyin tots els indecisos i la resta d’abstencionistes. Tot i que no hi hagi cap vot en blanc i nul. Tot i que els independentistes no sumin ningú durant la campanya… el dependentistes, perdrien per la mínima.
Marge d’error amunt, marge d’error avall

Read Full Post »

Older Posts »