Aquest bloc torna a estar de vaga

A la vaga!

El perquè de la vaga:

• http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=5253
• http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=5360
• http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=5338

El com de la vaga:

• Necesito tu ayuda en esta huelga general

Iconografia

I recorda: NO CONSUMEIXIS, NI COMPRIS RES

Read Full Post »

Serrells del 20-N (2)

Un dels grans guanyadors d’aquestes darreres eleccions ha estat UPyD. Amb uns resultats més bons proporcionalment que a les autonòmiques. Ha tret representació per Madrid i València, però ha superat el 3% a força circumscripcions. Heus aquí el mapa magenta per províncies del 20-N

Si saps la font d’aquest mapa si us plau digue’ns-ho

Comparem-lo amb els resultats de les generals anteriors

Font: elaboració pròpia

Interpretació: supermagenta  + 3% //  magenta fort 1.20-1.80% // magenta clar 0.60-1.20% // minimagenta < 0.60%

Com veieu segueix una pauta semblant tot i augmentar el vot. UPyD té els bastions més forts a Madrid, Castella i Lleó i La Rioja bàsicament. Tot i que ara s’hi afegeixen parts del País Valencià, Múrcia, Aragó i Andalusia.

I els forats segueixen sent els mateixos: Canàries, Galícia, País Basc i Navarra i, molt especialment, Catalunya.  Força ben curiós que un partit que vol defensar el castellanoparlants i els oprimits a les zones nacionalistes el votin poc en aquestes mateixes zones.

• Poster que el vot útil predomini i els presumptes oprimits prefereixin votar el PP
• Potser que els electors el votin més com a opció de “centre” enmig de PP i PSOE, cosa que equipararia el votant  magenta (més aviat liberal, de centre-dreta i nacionalista) amb el votant del PNB i CDC (més aviat liberal, de centre dreta i nacionalista). El que els diferenciaria és la nació imaginada. Cal tenir en compte que, fa anys, un 10% dels votants de CiU es declaraven més espanyols que catalans o només espanyols, la qual cosa vol dir que votaven als de Pujol per la seva “centrositat”
• Potser predomina el vot militar, Hi ha més instal·lacions militars en aquelles zones on UPyD treu més vots? Per exemple Madrid, Saragossa, Cartagena, Burgos, etc

I ara tenen la possibilitat d’entrar als parlaments andalús i asturià. Més en el darrer cas amb els desencisats de l’opció FAC. A les 9 provínciers passen del 3%

La nostra travessa: 1 per la circumscripció centre a Astúries i diputats per Màlaga i Sevilla a Andalusia.

Read Full Post »

Chacon: game over!

Finalment hem sabut el successor de ZP. S’ha acabat el culebrot que començà quan el de Lleó va dir que no es tornava a presentar.  Per 22 vots (487 a 465) el felipisme calb guanya a Zp amb faldilles, donya Carme[n] Chacon Mujerycatalana. De tan repetir-ho suposem que és el segon cognom. Ningú ha citat l’origen de Rubalcaba o del tercer home: Antonio Quero

Diuen que el partit està dividit. Per què? la directiva s’ha aprovat amb un 80% de vots favorables. En la nostra ingenuïtat pensem que els partits es divideixen i es trenquen per qüestions d’estratègia i ideologia (OTAN si o no, avortament, pactes amb el PSC, pactes amb el PP, enviar tropes a l’Afganistan i coses semblants) Però no per una batalleta entre la vella i la nova guàrdia.

Podem pensar que la vella guàrdia ha volgut controlar el partit per preparar un successor amb temps. Madina? PPatxi Lòpez, el batlle de Toledo? O qualsevol altre que no fos na Carmeta.

És curiós, com diuen, que els guerristes per anar contra els felipistes votaren Zapatero. I ara per anar contra Chacon voten el candidat felipista. Ben curiós. Pouquè? que diria el Mourinho.

I ara què?

I a tot això, com queda el PSC?

Perquè hi ha hagut reflexions per donar i per vendre. Que si guanya si Carme perd, que si perd si guanya Carme i viceversa… i Rubalcaba.

Bé, podem dir que perd però queda aliviat… si el que vol és tornar a guanyar pes a Charneguistan

D’una banda una victòria de Carme Chacon li podria donar més pes a la directiva però… i què? Com es transforma en vots si el teu partit no mana a l’Estat? Chacon seria més coneguda, però ajudaria això a Pere Navarro (o el/la guanyador(a) d’unes primàries) a arrivar a governar la Gene de nou? Potser no si el que es tracta és de desmarcar-se del PSOE.

Rubalcaba ha parlat d’un PSOE més centralitzat, i això no és bo per al PSC, però a diferència de Chacon no hi tenen cap lleialtat especial. És a dir poden tenir una postura més distant respecte al partit estatal i reivindicar el perfil propi, el pacte fiscal federal i el que faci falta

I això per què?

Perquè al voltant de 2/3 dels votants socialistes estan a favor de que Catalunya recapti tots els impostos. El 80%  estan a favor de la immersió lingüística. El 51% creu que Catalunya no té el nivell d’autonomia suficient (40% que ja els va bé i un 4.5 que massa autonomia)  Fins i tot entre un 25% i un 30% votarien a favor de la independència.

Haurien de renucniar a això per donar suport a la Carme[n]? I ara! Contra Rubalcaba es viu millor!

Blogografia

• 38º Congreso del PSOE: Ganó Almunia, ganó el PSOE-auténtico d’Andrés Boix Palop
• La renovación lampedusiana d’Ignacio Escolar
• Duelo de titanes de Popota
• Chacon: ara l’alcaldia d’Olula del Rio? de Vicent Partal
• La derrota més dolça (i també més clara) del PSC per Ferran casas
• Polaca pero poco d’Hugo Martínez Abarca
• Perd Chacon, perd el PSC? pel Pati descobert
• Cinc apunts sobre el congrés del PSOE d’ Edgar Rovira al Cercle gerrymandering
• El PSC con Jose Rodríguez al frente se declara fan de Cthulhu, o aquí cualquiera asume la portavocía. Sí, de José Rodriguez
• Pujols, Chacón i Sazatornil, d’Antonio Baños

Read Full Post »

72 anys després

72 anys després de l’entrada de l’Exèrcit Nacional a Barcelona La Falange española y de las JONS empra el català en la seva cartelleria política.

Senyors, hem guanyat.

El temps ha donat la raó a Dionisio Ridruejo. Explica que la Falange duia, en entrar a la ciutat, camions plens de propaganda joseantoniana en català, no només per vèncer, sinó per convèncer. Però els militars i els sectors més ultres impediren que es repartís. Aquest fet fou el primer desencís del poeta amb el franquisme. Potser fou el primer cop que es sentí “No hemos hecho la guerra para esto!“.

Al 2011 la Falange fa una icona al web completament en català. Ara només queda UPyD 🙂

Pa (negre), Pàtria i Justícia, camarades

Read Full Post »

Simulacions electorals

Dins de les propostes i  peticions dels #indignats , n’hi ha una que ens ha cridat l’atenció. Demanen una llei electoral més proporcional, preferentment una llista única a tot l’Estat.

Doncs bé, aprofitant que Ksiaze ha fet una simulació dels resultats electorals d’unes legislatives amb els resultats de les municipals, nosaltres hem fet el mateix aplicant una circumscripció única a aquest resultats. Sense límit per entrar a la distribució d’escons.

Els resultats:

PP: 163 diputados PSOE: 117 CiU: 16 IU: 15 PNV: 7 BILDU: 7 ERC: 6 CC: 4 BNG: 2 UPN: 2 UPD: 2 FAC: 2 PA: 2 PRC: 1 NA-Bai: 1 Compromís: 1 PAR: 1 NCa: 1Font i sota els resultats per províncies

Resultats 22M com si fossin pel Congrés amb Circumscripció única.

D’altra banda, hem fet el mateix per Charneguistan amb circumscripció única autonòmica (o bé convertit tota Catalunya en una única província) i els actuals escons 47

Catalunya una única circumscripció

Si s’aplica el 3% com a aberrera, ni CUP, ni PxC obtenen escons que passarien 1 a CiU (16) i 1 a ICV (5)

Read Full Post »

Ecosocialistes amb independència

S’apropa el 10-A la consulta sobiranista a Barcelona i Dolors Camats ha declarat que hi participarà votant afirmativament. Aquesta notícia era el detonant que ens calia per treure aquest post del calaix del onworking.

És Iniciativa un partit independentista? Recordem el programa electoral

Proposta 23

Estratègia d’ICV-EUiA davant de la sentència del Tribunal Constitucional. Pla per a l’autogovern per recuperar l’Estatut; reforma de la Constitució en un sentit federal i plurinacional; i exercici del dret a decidir, en cas de negativa de l’Estat a la reforma constitucional.

Proposta 24

Reformar la Constitució en un sentit federal i plurinacional. Ple reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat. Reconeixement del dret a l’autodeterminació.

ICV és doncs un partit nacionalista (creu en la pluralitat de nacions), creu en el dret d’autodeterminació, aposta pel federalisme.. tot i queeee no descarta anar més enllà.  Aquesta és la postura oficial, però tal com assegura la Camats a ICV hi ha més independentistes (de què sinó l’afegitó del dret a decidir?)

Ricard Gomà també ha dit que votaria a favor de la independència i Raül Romeva ja ho feu  a la consulta de Sant Cugat. En hi ha més? Les enquestes diuen que molts més. I encara en trobaríem més a l’EPM tot i la baixa de Jordi Fàbregas i Carles Mora. Curiosament s’hi han distançat Joan Herrera (exMDT) i Laia Ortiz (ex Bloc d’estudiants Independentistes)

Indepes a ICV

Alguns aclariments

• El CIS només inclogué la pregunta sobre la independència el 2001. Mai més. Les dades sobre partits les ha extret Marc Belzunces. LV és La Vanguardia, EP el Periòdico, Rac1 té el seu racòmetre i la SER el Sermòmetro. Lap és l’enquesta del Laporta
• A l’any 2001 les dades son per ICV només (vot de 1999) per a EUiA les dades eren 13.3% sí i  73,3% no. Des llavors no tenim dades separades
• A principis de segle ICV estava dividida en tres terços: sí, no i abstenció/no sé

Així, el no a la independència guanyaria el 2001 CIS, el 2009 LV, i LV maig de  2001 (41% si, 51% no)  Pel que fa a la resta guanyaria el sí.  O només hem aconseguit les dades del sí.

Cal afegir que en altres apartats com els sentir-se més espanyol, més català o tant és les dades són molt semblants a ERC i quasi idèntiques a CiU. I en aquest aspecte es troba en una situació semblant a la de CiU amb un electorat més independentista que la cúpula i amb unes formacions polítiques (SI i CUP) fent OPES al seu electorat.

De la mateixa manera que CiU, tot i que aquests van donant lliçons de patriotisme, no sabem cap on es decantarà.

Read Full Post »

29-S, unes imatges

La capçalera de la manifestació

Pancarta anarquista

Non e Galiza, era a la Gran Via de Barcelona

Així estava el passeig de Gràcia cap a les 19 hores

Read Full Post »

Aquest bloc està de vaga

Read Full Post »

Dimecres 29, tots a la vaga!

Cal fer vaga per motius polítics…

Per motius sindicals…

Per fer companyia als que sí en faran

• Ignacio Escolar
• Vicenç Navarro, per partida doble
• Andreu Mayayo
• Popota
• I pels que tingueu twitter: Hugo M. Abarca

Read Full Post »

Comunistes i sobiranistes

En el passat post parlàvem de les tenses relacions (o no!) entre ICV i IU, que si es vol ja hi eren en temps del PSUC / PCE. No cal recordar que el PSUC fou un dels pocs partits comunistes que no tenia  un estat com a referència geogràfica. Més que pel sobiranisme, el seu caràcter Unificat el feia atractiu per a la III Internacional. Però no fou l’únic cas. A altres llocs del món hi sorgiren partits comunistes, independentistes o independents, al marge de partit mare.
Comencem per dos llocs que han tingut els seus respectius referèndums d’independència: Illes Fèroe (1947) i Quebec (1980 i 1995)

• Partit Comunista del Quebec. Creat als anys 20, ja fou rebutjada la possibilitat d’entrar a la III Internacional en existir el PC del Canadà.  Entre 1941 i 1959 es digué Partit Obrer Progressista per esquivar les lleis anticomunistes. Es veu que al Canadà no tenien Audiencia Nacional. Sempre ha demanat el SI a la independènica en els diversoso referendums. Actualment integra la coalició roig-verd-violeta sobiranista i altermudialista Quebec Solidaire, la qual té un diputat a Montreal.
• Partit Comunista de les Illes Fèroe. Entre 1975 i 1993 aquests illes tingueren el seu corresponent partit comunista que tingué bones relacions amb els comunistes danesos, senes formar-ne part.

Partit Comunista del Quebec

Un cas curiós és el del Partit Comunista Francès que als anys 50 incità es seves seccions d’ultramar a independitzar-se. Tenim doncs:

• Partit  Comunista Guadalupeny. Autonomista, més o menys coaligat amb el PCF fins que es fongué als 90, en el Partit Progressista Democràtic Guadalupeny.
• Partit Comunista Reunionenc. Amb un diputat al Parlament francès es declara autonomista. No sempre han estat bones les relacions amb el germà de l’Hexagon, fins al punt de deixar el grup comunista al Parlament durant gairebé 10 anys.
• Partit Comunista Martiniquès. Autonomista

Altres partits que sí han lluitat per la independència…

• Partit Comunista Bretó. Maoista-Guevarista i ultraminoritari voli lligar la lluita revolucionària i la d’alliberament de Bretanya. Res a veure amb el PCF.
• Partit Comunista del Tibet. Fundat l’any 1939 per Phuntsok Wangyal tenia com a objectiu la creació d’un Tibet independent i socialista. El 1949 ha de demanar ajuda militar per a la seva guerrilla als comunistes xinesos que l’obliguen a dissoldre el seu partit dins el PCX. Acabà a la presó.

Ens hem, limitat als partits comunistes estrictes. Hi ha més casos, lògicament, de marxisme sobiranista  com el Partit Socialista Escocès (no laborista), o el Manca Naziunale, representants d’Olivier Besancenot a Còrsega. O el fotimer de socialistes d’alliberament de les colònies franceses.

Cal remarcar que el Partit Comunista Britànic no té delegació a Irlanda del Nord, que cedeix al Partit Comunista  Irlandès, com la selecció, comú al nord i al sud.

Podeu afegir-ne més als comentaris.

Read Full Post »