28-N: D’això de la CORI

Finalment, la Coordinadora Reusenca Independent es presentarà a les autonòmiques. I ho farà ambun fitxatge mediàtic de primer nivell: Carmem de Mairena.
Aquest fet ha servit de base per dues argumentacions:

• Assenyalar la decadència de la política catalana provocada per la medicocritat  del Tripartit, dels nacionalistes  o bé de les dues alhora.
• Assenyalar la italianització de la política catalana, com assegura al seu bloc el professor Xavier Cassals

No hi estem d’acord. En el primer cas perquè són afirmacions totalment partidistes. En el segon cas, i des de la modèstia que representa ser lector d’algú, en volem discrepar.
Catalunya no és l’unic lloc on apareixen partits satírics. Cal recordar un dels més brillants: El Partit del Rinoceronts del Canadà. Entre les seves propostes cal destacar: l’abolició de la llei de la gravetat, la conversió del Canadà en un país trilingüe, anglès, francès i analfabet i la declaració de guerra a Bèlgica per culpa de les aventures de Tintin al Congo on aquest matava rinoceronts
A Euskadi es presenta, sense tant èxit, el Partido del Kharma Democrático. A França es presentà al sue dia Coluche, un pallaso. Un altre còmic,  Bepo Grillo es presenta a les eleccions i  ha creat a més el Vaffanculo Day
Qui més ha prosperat ha estat el partit anarco-surrealista Besti Flokkurinn guanyador de les municipals de Reykjavík. Demanen la  transparèncioa sostenible, o més ben dit que la corrupció sigui transparent, volen tovalloles gratis a les piscines i un ós polar al zoo. L’origen d’aquet partit liderat per un famós comic té a veure en grups de punks i rockers que s’ajuntaven prop de l’estació central d’autobusos en el Reykjavík dels anys 80
Doncs, bé, potser Carmen de Mairena no respecti l’esperit juantxi original, i això és una italianització de la política catalana (entre d’altres fets) però la presència de partits satírics com els abans citats no és només pròpia de Berlusconilandia.

D’altra banda voldria donar alguns apunts sobre la CORI que no han sortit als mitjans:

Poster la reusenca CORI té a veure a que Reus és un dels ajuntaments menys transparents de Catalunya en un rànquing que lidera Sant Cugat.

Un minusvàlid, a Reus, es troba que degut a les obres publiques no pot moure’s lliurement pel seu carrer amb la cadira de rodes. Protesta i protesta a l’Ajuntament sense resultat. Li comenta a Alex Santamaria, el qual ho porta al ple directament amb resultats satisfactoris

Parlant amb un reusenc, em digué que part dels votants de la CORI eren sobre tot joves que havien votat a ERC, per canviar les polítiques de l’Ajuntament i havien quedat decebuts amb Ernest Benach. Cabrejats d’esquerres podriem dir. Doncs bé, repasem els darrers resultats municipals.  La CORi al seu debut obté uns 1300 vots al 2003 i 1800 al 2007. Tot passant del 5%. Els partits que més baixen entre ambdós comtesses electorals són ICV i ERC que gairebé perdenun un 40% dels vots. En qualsevol cas dos perden respectivament més vots que els que guanya la CORI. L’abstenció, però,  és el factor que permet a Ariel Santamaria entrar al Parlament.

Veurem si tenim follòdroms i el que més m’agrada: carrils “Vici”