Finalment se n’ha anat. La Montse, la Nebrera, del PP. I ho ha fet acomiadants-se del sr. Rajoy amb aquesta bonica carta.
Resumim: Nebrera passà de les tertúlies de la tele a la política de la mà de Josep Piqué. Ingressà al PP com a fitxatge mediàtic i no ha decebut. Va prometre portar mil militants nous i no ho va fer, això sí, organitzà un sopar al marge del seu partit d’allò més xulo. Va comparar el matrimoni homosexual amb el matrimoni entre dofins i dones. per no parlar de l’accent cordobès. I, sobretot, ha posat a parir a la classe política en general, i als del seu propi partit en particular. Nebrera va arribar a tenir el suport del 43% dels militants del PP al darrer congrés d’aquest partit.
Fora del PPenC, es comenta que farà un nou partit. Ja ho varem pronosticar aquí al FRAB. Si es què….
Com sempre, si la Nebrera vol crear un partit (i com des d’aquet bloc hem defensat sempre) tenim uns quants noms que proporsar-li.
Alternativa Catalana, (Alter.Cat). Aquest nom tan combatiu té l’inconvenient de semblar la delegació catalana de Alternativa Española (AES). Bé, excepte el nacionalisme, ja ho podria ser.
PArtit Català d’Ordre, (PACO) Tot emulant la gran coalició de 1936, Lliga, CEDA i el que faci falta.
Organització Partidària de l’Unió dels Socialcristians (OPUS). Així el programa electoral es podria dir CAMINO… a la Generalitat.
Libertas. A veure si algun filantrop irlandès afluixa la mosca.
Unió del Poble Català, (UPC) tenint com a referent el seu homònim navarrès. Però sense pactar mai amb el socialistes. Bé, mai, mai… Ves a saber on acabarà el PSC buscant el vot del centre.
Convergència Popular Catalana (CPC) D’aquesta manera es deixa clar on es situa el partit.
Unió, Regeneració i Democràcia (URyD) Tothom està a favor de la Unió i la Democràcia. O gairebé tothom. Només cal anar canviant la 2a sigla per anar titulant partits.. Unión, Anarquismo y Democracia, Unión Bolivarianismo y Democracia, etc, etc.
Catalunya dels Valors (CdV) A imatge i semblança, no de Déu, però si del partit italià anticorrupció.
Però, això de la Montse tindrà èxit? Imaginem-nos que el 43% dels vots dels congressistes corresponen amb el mateix porcentatge de supor tentre els votants del PP. Entre 169mil i 139mil vots a les catalanes. Bastant més que C’s…. Si a més esgarrapa vots a CiU… Això en el millor dels casos.
En el pitjor dels casos i si s’obliden de certa xenofòbia que traspua la Montse podria comptar amb els 2.776 vots del Partit Familia i Vida
Però de quina mena de material estan fets els somnis nebreristes?
Una dreta autòctona que no sigui un receptor de faxos de Madrid, potser un dels principals problemes del PP a Catlaunya. Seria fer els somni dels Millan Mestre, Senillosa i cia. Si podeu llei-vos el llibre de Joan B. Culla sobre la dreta espanyola a Catalunya
Un gran partit no nacionalista, és a dir que no entri en el debat nacionalista, que obviï la qüestió, aglutinant a l’electorat en uns valors dretans per sobre de la adscripció nacional, la llengua, etc. Obviament, aquest partit, cas de funcionar, no podria encabir ni els més ultranacionalistes del PP, ni els més sobiranistes de CiU. Ella mateixa ho ha reconegut.
Un partit força conservador en l’eix moral, en allò que fa referència al sexe i la mort. Penseu que el segon de la Super Montse era Santiago Gotor, cap del Foro Arbil a Barcelona.
Un cert tuf xenòfob, i especialment, ainiisilàmic. La Super Montse no es talla a l’hora de dir que, potser, els immigrants prefereixen viure en guetos o de queixar-se en un debat televisiu que als immigrants se’ls fa passar abans a les cues dels hospitals. Si no acusen al personal mèdic de racista. Im-pressionant.
D’altra banda hi ha qui compara la Montse amb Rosa Díez, cosa que des d’aqui ens oposem.
Primer perquè mentre la política vasca demana transversalitat en l’eix esquerra-dreta per bastir un partit nacionalista espanyol, la nostra Montse demana transversalitat en l’eix nacional per bastit un partit conservador català.
Segon perquè la dona magenta va començar a criticar el partit després de perdre el congrés. Supermontse va comença a rajar des del minut 1 en que va entrar al PP. Ella té una missió que va voler realitzar dins el PP. Però si no pot ser dins, La Super Montse la realitzarà fora. És el seu destí i la seva missió.
Si la podrà completar, creant, presentant-se i sent votada és quelcom que veurem properament. De moment, ens haurem de conformar amb aquesta image:
Entrevistes:
- Al Directe. Cat
- A Público
F.R.A.B. 
A l’estiu la vaig veure en un corte inglés amb el marit i els fills, i l’estampa era la típica família pijo-conservadora. Clar el morbo és el morbo.
Divendres en una trobada amb amics/gues va sortir el tema reagrupament.cat i rumors sobre enquestes… tenint en compte el teu ull per a aquestes coses, quin vaticini pots fer?
Vaja, i què feieu comprant en aquell antre! Un 70% dels treballadors són dones. Un 80% dels directius i encarregats, homes.
El morbo és polític… no només sesssual. Alicia pot estar bona, però és totalment aparell. Supermontse és una estrella.
Reagrupament… humm. Properament en faré un post. Malament els ho pinta público amb un 0.5%, però si la Vanguardia els hi dóna un 1,5 y EP un 2,8 % es poden començar a buscar els seients corresponents.
I més si baixa la participació.
Només que…. I si Laporta es presenta per lliure? AH!
Crec que no vam comprar res, feia calor a l’estiu, anavem passejant i hi vam entrar per xafardejar. El morbo es dessig malaltís, :-). Alicia no està bona…. i sí la Nebrera era una estrella abans del pp i tot.
Laporta, Laporta…? m’agradaria sentir als de l’Esquerra Independetista de l’Hospitalet si es presentes per ERC tenin en compte la relació de Laporta i Can Trabal.
Per últim el marge de les enquestes també hi ha enquestes d’inflar o desinflar o donar marge a determinades opcions contra d’altres. Però… reagrupamet a qui li pot fer mal a a ERC o a CiU?
[…] anomenat “Alternativa de Govern”. Modestament nosaltres varem proposar el nom d’ Alternativa Catalana… quasi, eh!! Al març sortirem de dubtes. I si no en teniu prou, aquest dissabte sabrem si […]