Algunes vegades aquests experiments queden en res i altres avancen el que succeirà en “Restospaña“

Els motius no estan clars. Bé sigui perquè tot l’europeu és a prop i és cool, bé sigui per portar la contrària a Madrid, bé sigui perquè la tradicional mandra dels catalans ens porta a defugir la costosa ortodòxia i abraçar el “dolce fare niente” de l’heterodòxia.

Fem el típic repàs erudit:

A Catalunya hem fet l’única revolució anarquista de la història (36-37), i mal que bé, va funcionar. En el mateix període, i sense canvis legislatius, es va intentar solucionar el problema religiós per la via de l’acció directa aniquilant el 33% del clergat. Només la Cambodja de Pol Pot ha imitat i superat el model, carregant un percentatge major de cures khemers

En el capítol de les curiositats tenim el govern des de l’oposició: ERC a l’ajuntament de BCN (2007-2011). O la manifestació a la qual no va ningú, ni el partit convocant: Unitat Nacional Catalana. Va passar a Salt, contra la immigració il · legal. Cremar fotos d’un monarca és d’allò més normal, però no ho és tant que un partit d’esquerres com Ciutadans munti una manifestació de suport a les institucions ia la Monarquia. També des que els Khemers Rojos donessin suport a Norodom Sihanouk no es recorda cap exemple d’esquerra monàrquica.

No menys nou va ser el fet d’acomapanyar dels vots masculins amb signatures femenines en el referèndum de l’Estatut de 1932. Original invent de les noies d’ERC, amb el suport de Macià que no sabem si els dirigents republicans (mascles) ho veien tan clar. Recentment hem inventat els referèndums d’independència autoconvocats per la societat civil. La idea ja la han copiat al Sud del Tirol. A diferència del parlamentarisme canari i del sufragisme equatorià, a Catalunya s’ha escollit la via de la ILP per abolir la tauromàquia. La idea ja l’han imitat madrilenys, andalusos i balears. Els ciutadans, no els parlaments.

A nivell sindical les tres organitzacions més importants del segle XX han estat parides a Catalunya: UGT, CNT i CeceOO per aquest ordre.

Per contra les propostes electorals sorgides a Catalunya es compten per fracassos. I no ens referim a partits i coalicions separatistes, que lògicament naufraguen a Espanya, un dels països menys nacionalistes del món (rialles enllaunades). Ens referim a formacions polítiques amb ànim de ser organitzacions estatals. Parafrasejant un refrany sard sembla que el cos electoral espanyol pensi que “Encara no ha arribat res de bo per la N-II” (1).

Repassem algunes d’aquestes “ostentórees” cagades polítiques:

Partit Reformista Democràtic. També anomenada operació Roca, o el major patacada polític que van veure els temps. Pretenia crear un partit liberal entre el PSOE i el PP, disputant a Suárez aquest espai i confederant partits autonòmics de centre. El CDS els va guanyar, encara que CiU va aconseguir un resultat històric.  Dels components d’aquesta “join venture”, els liberals de Garrigues Walker van pringar els primers, Coalició Galega va acabar minvant i, recentment, Unió Mallorquina ha acabat canviant el nom assetjada pels casos de corrupció i fora del Parlament. Només el Partit Riojano i CDC han sobreviscut.

Curiosament, Cascos, Revilla i Barcina, poden acabar col · locant un assentament confederal en aquesta zona de ningú.

Ciutadans. Encara que no s’ho creguin Ciutadans és un partit polític d’àmbit estatal amb seu a BCN i no el PUD català. De fet té regidors en 3 comunitats autònomes (2). A part de la seva funció com a partit nacionalista estatal al principat (AKA nonacionalistes) pretenia situar-se, com tots, en un punt indeterminat entre el PSOE i el PP en la seva aventura restoespañola. Progre, però sense autonomisme mal entesos. Unitari com el PP (o més enllà) però laic. Socioliberal i espanyolista (més que el PSOE s’entén), encara que pogués recollir vots ultres. La idea i el moment no havien de ser tan dolenta ja que UPyD amb un plantejament calcat (una mica més escorat a la dreta) li ha tret rèdit. La pregunta, a l’estil Mourinho, és per què l’electorat prefereix a una exsocialista Rosa Díez davant d’un exwaterpolista, deixeble de De Carreras, que representa millor la frescor política. Per què? La diferència la marca Gorriarán?

Plataforma x Catalunya. El 2003 Plataforma x Catalunya va aconseguir el seu primer èxit amb gairebé 4000 vots i 4 regidors. I, municipals a municipals, no ha deixat de créixer des de llavors. Així que, en el període 2003-2006, emprenedors populistes van acudir a Vic per aconseguir la franquícia. Es van crear les Plataformes per Madrid, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, etc com si fossin botigues Zara. I totes van acabar malament. Aquí podem donar almenys dos motius: Anglada i l’estatut. Primer: PxC és Anglada i a qui no li agradi … .. porta! … que fundi el seu partit. Les Plataformes havien de ser com delegacions, obeir l’osonenc, i celebrar per Sant Jordi el dia del partit. A més, va arribar el debat de l’estatut. Per a la resta de plataformes era una oportunitat d’or. Ja coneixen la famosa cançó del serromespaña, un hit. Però PxC ha arribat on està venent xenofòbia pura, sense colorants espanyolistes afegits amb una espurna d’ambigüitat i un potent aroma d’antisistema antipoliticastros. És més, va arribar a posicionar-se a favor de l’estatut, sent com és un partit autonomista i constitucionalista. El acabose. La plataforma madrilenya es va acabar dissolent, i la castellana es va diluir en un partit  regionalista.

El 2011 Anglada intentarà l’assalt al Congrés. Però el problema de les signatures ha estat irresoluble. Fora de Catalunya no ha aconseguit presentar candidatures. A més va perdre l’únic suport que tenia. Minutodigital es va passar al seu enemic: Pablo Barranco.

Ultradreta catalana. Juan Carlos Castillón, un ultra català és l’autor del text:

“Fuerza Nueva mai va tractar d’anar més enllà d’un viatge al passat, a l’Espanya anterior a 1957. Les falanges sempre han somiat amb tornar a ser el que eren abans de la reunificació, però els feixistes catalans sempre han tractat de crear alguna cosa nova. El que fa més trist el fracàs de l’extrema dreta catalana era precisament que entre totes les extremes dretes existents a Espanya, ha estat la més ambiciosa, l’única que ha intentat competir en el terreny de les idees “. (X. Casals, 2006)

Així doncs, fins i tot entre els ultres de marc nacional espanyol, hi havia diferències autonòmiques i freqüentment les tesis catalanes eren rebutjades. Juntas Españolas es va tenir un èxit (relatiu) a BCN mentre fracassava a Madrid.

Només CEDADE es pot considerar un èxit, tot i que mai es va presentar a unes eleccions (3). Com a club nazi d’opinió va ser una de les millors organitzacions pardes d’Europa. Per cert: eren antitaurins.

Partit Nacionalista Caló. Encara que pel nom semblaria un partit etnicista, en realitat és un partit clerical. Està inspirat per l’Església de Philadelphia. Dissenyat a Txarneguistan va tenir escàs èxit, ni tan sols van arribar a implementar-fora de la comunitat.

I, a tall d’anècdota, assenyalar que Lluita Internacionalista és un partit trotskista que només es presenta a Catalunya i Madrid. O, si es prefereix en 5 províncies, el 80% de les quals són catalanes.

De cada cas es podran trobar les causes individuals del fracàs, però elaborar una teoria que englobi el conjunt s’em fa més difícil.

No obstant això almenys una vegada cada segle un projecte nascut a Catalunya té èxit. Al segle XX (1923 en concret) el PMC (Partit Militar de Catalunya) va crear i va posar en marxa el Directori Militar que va tenir, al principi, gran èxit de crítica i públic. Fins i tot el PSOE i l’UGT el van veure amb bons ulls.

Al XIX, el conservadorisme foral a Cadis, les Jamància, el republicanisme federal o el carlisme confederal de finals del XIX van córrer la mateixa sort. Únicament el progressisme de Prim va funcionar políticament. Amb només dir-los que es va petar els Borbons … Va tenir tant d’èxit Prim, que van haver de matar-lo.

Així que Carme[n], guarda’t del carrer del Turc (avui Marquès de Cubas)

::

(1) “Encara no ha arribat res de bo per mar” és el proverbi original sard

(2) ERC té regidors en quatre comunitats, ergo és un partit més espanyol que Ciutadans

(3) El Partit Nacional Socialista de Catalunya, promogut per CEDADE, mai es va presentar a cap elecció.

Plou. Potser per això hi ha una mica menys gent. Potser. Potser es crida menys. Hi anem perquè s’hi ha d’anar. Amb menys convicció. Potser…

Com sempre, unes afotos.

Via Laietana, des de la cantonada amb Urquinaona

La capçalera, cap al tard, a punt d'arrivar a la Ciutadella

En fin… no serà l’última, no. Malhauradament

Heus aquí la prova:

Clica la imatge per veure el vídeo

Per aprofundir sobre el tema escocès, uns quants enllaços

• Referèndum a Escòcia, mode ON d’Aubachs. El tag: Escòcia
• El “si” a la independència d’Escòcia seria del 44% via Directe.cat
• Ipsos MORI Scottish Public Opinion Monitor (Agost 2011)
• Quinze preguntes i respostes sobre el referèndum d’Escòcia Via Vilaweb

Au, ja tenim deures pel cap de setmana. Se n’admenten més enllaços, però.

Amb material recopilat hom pot veure l’esforç de la II República i la Generalitat per tal de crear una bona col·lecció bibliogràfica de literatura infantil.

I també com la guerra canvià fins i tots els contes infantils. Pulgarcito s’enfrenta a un malvat terratinet i un aviador feixista. A l’altre bàndol la caputxeta esdevé blava en lloc de roja

Exemples:

La caputxeta blava

El separatisme explicat als nens

El text en detall

Poca cosa a dir, perquè hi ha molta a enllaçar. Farem una blogografia com Déu mana. Gairebé  monoPúblico

• Hoy toca hablar bien de Fraga, de Isaac Rosa
• El respeto a los muertos, de Ignacio Escolar
• Lo fúnebre y lo funesto, de Javier Vizcaíno
• Manuel Fraga i la cultura democràtica, d’Andreu Mayayo
• La premsa estrangera diu la verita sobre Fraga. Article de Directe.cat
• RIP, RIP, Hurra!, de Popota
• Fraga i la covardia de Vicenç Partal

Acudit de Manel Fontdevila a Público

Va a dir que una de les dades menys comentades ha estat  la convocatòria via Facebook d’una concentració a Canaletes per tal de celebrar la mort del exministre franquista. També a la UCM s’ha convocat un minut de silenci per les víctimes de la dictadura. Pot semblar una ximpleria, però és el que tenen les noves tacnologies: permeten trencar el discurs més o menys oficial. Al respecte cal recordar la reflexió del director de Vilaweb:

per als teòrics de la comunicació la comparativa de la reacció de Twitter i Facebook amb la dels mitjans de comunicació tradicionals pot explicar molt bé per què aquests s’enfonsen cada dia un poquet més.

:::

Vox blogger, vox Dei:

Ferreres a El Periòdico

Com més d’esquerres, més independentista

Clica la imatge per veure-la ampliada

Com més nivell d’estudis més independentista

Clica la imatge per veure-la ampliada

 Dades típiques i tòpiques?

]]> http://pratxanda.wordpress.com/2011/11/03/de-nou-el-ceo/feed/ 0 pratxanda http://pratxanda.wordpress.com/2011/10/19/72-anys-despres/ http://pratxanda.wordpress.com/2011/10/19/72-anys-despres/#comments Wed, 19 Oct 2011 12:53:57 +0000 pratxanda http://pratxanda.wordpress.com/?p=1921 ]]> 72 anys després de l’entrada de l’Exèrcit Nacional a Barcelona La Falange española y de las JONS empra el català en la seva cartelleria política.

Senyors, hem guanyat.

El temps ha donat la raó a Dionisio Ridruejo. Explica que la Falange duia, en entrar a la ciutat, camions plens de propaganda joseantoniana en català, no només per vèncer, sinó per convèncer. Però els militars i els sectors més ultres impediren que es repartís. Aquest fet fou el primer desencís del poeta amb el franquisme. Potser fou el primer cop que es sentí “No hemos hecho la guerra para esto!“.

Al 2011 la Falange fa una icona al web completament en català. Ara només queda UPyD

Pa (negre), Pàtria i Justícia, camarades

Hem volgut fer un rànquing d’independentismes entre referèndums i enquestes. Ordenat per percentatge de vots/contestacions dels partidaris d’estats propis. Heus ací:

1. 45,3 Referèndum Quebec 1995 (no 46.4% , nul 1.7% , abstenció 6.5%
2. 42.9 Enquesta Catalunya 2011 (CEO)
3. 39    Enquesta Escòcia 2011
4. 35.8 Enquesta Cataluya 2001 (CIS)
5. 34.2 Referèndum Quebec 1980

Si algú té dades de Flandes les hi agrairé que les deixi

Una altra dada: L’Estat espanyol és el el 17e del món pel que fa a la despesa militar, la qual només s’ha retallat un 5% :

cliqueu la imatge per anar a la font

En canvim en l’índex de desenvolupament humà, Espanya, ocupa la 20a posició (2010) . Tot i què… Enestepaís és el 25e en renda per càpita (2008)

Cosetes

Amb retard… Us presentem les fotos de l’acte a Barcelona. El FRAB estuvo ahi

Molts, molts més que peons negres.

Definitivaments, molts més

La gent de les CUP

Al fons, els oradors.

Pel que fa als partits, feren acte de presència, CUP, ERC, JNC, SI, RCat, ICV, Revolta Global… I també el PSC, assabentats per la tela.

Definitivament un bucle quasi etern…

I si vols donar un pas endavant….

ILP in progress

Si piules… #jonoacato i #somescola

Immersió! immersió d’Antonio Baños…

Monolingüismo Jesús Maraña

Avui dia 12 a les 19 tots a l’ajuntament